Resultats de la cerca

Ja a dotze anys s’havia fet remarcar en una discussió pública a la Universitat de València El 1789 ingressà al convent de Santa Caterina de Siena de Palma Mallorca Publicà Ensayo de historia, física y matemáticas 1781, i escriví algunes poesies religioses en castellà

Llicenciat en filologia catalana a València 2008, residí a Barcelona, on compaginà l’ensenyament amb l’escriptura Publicà els reculls Un llençol per embrutar premi Betúlia 2003, Les entranyes del foc premi Domènec Perramon de poesia 2005 i Els cossos oblidats premi Jaume Bru i Vidal 2009 Mantenia el bloc La ruta desconeguda Morí assassinat en el curs d’una discussió

Paborde de Tarragona, fou elegit després que fos invalidat el primer candidat Berenguer de Castellbisbal 1238, per la discussió de la jurisdicció sobre València entre Toledo i Tarragona El papa Gregori IX decidí l’afer a favor de Tarragona 1239, cosa que feu possible aquest nomenament La nova tasca fou d’endegament de la diòcesi, transformant mesquites, que foren consagrades com a esglésies, i establint-hi un primer servei religiós

Sacerdot 1833 i bisbe de Salzburg 1836, fou fet cardenal 1842 i arquebisbe de Praga 1850 Membre de la Cambra dels Senyors d’Àustria, defensà el concordat del 1855 en la discussió de lleis sobre el matrimoni Reclamà la jurisdicció dels tribunals eclesiàstics, treta per les reformes de l’emperador Josep I En el concili I del Vaticà fou un dels caps del grup que s’oposava a la definició de la infallibilitat papal

Autor d’una gran nombre de colloquis, sovint reeditats, en què descriví festes reials i religioses, del moment, modes i temes de discussió popular, a través de diversos personatges imaginaris Pepo de l’Horta, Pepo Canelles, Nelo i Quelo, Cento el formal i Titó Bufalampolla, etc, sempre en català No es coneixen dades sobre la seva vida, i se li atribueixen la major part dels colloquis i romanços anònims publicats a València en la segona meitat del s XVIII

Formà part del consell d’Alfons el Magnànim, del qual fou secretari i el qual serví en les guerres de Nàpols El 1438 fou enviat pel regne de Mallorca a la cort per defensar els privilegis i les franqueses, aleshores en discussió El 1452 fou un dels tres ambaixadors tramesos a Nàpols pel Gran e General Consell per demanar al rei una ràpida expedició de tropes reials per sufocar la revolta dels forans retornà a Mallorca amb una avantguarda de 200 infants

Sostingué una polèmica amb el seu collega Abū-l-Hasan al-Muḫtār ibn Butlān, les notícies de la qual són molt útils per a conèixer l’estat de la medicina del seu temps iniciada amb una discussió sobre la calor innata dels pollets, derivà vers qüestions de mètode d’ensenyament És autor de comentaris de l' Ars parva de Galè i de l' Opus Quadripartitum de Ptolemeu, els quals tingueren gran ressò a Occident, on ‘Alī fou conegut amb el nom de Haly Rodoam

Fill de pares cristians oriünds de la Capadòcia, fou consagrat bisbe a trenta anys per l’arià Eusebi de Nicomèdia Evangelitzà durant quaranta anys els visigots del nord del Danubi i, sobretot, els de la Mèsia inferior En el sínode de Constantinoble del 360 es collocà al costat d’ Acaci de Cesarea en la defensa de la fórmula homoioúsios Inventà l’alfabet gòtic i traduí la Bíblia a aquesta llengua gòtic Després del sínode d’Aquileia del 381 l’emperador Teodosi el convocà a una nova discussió teològica a Constantinoble, on morí

L’any 1778 fou nomenat professor de filosofia a Halle an der Saale per ordre de Frederic el Gran, després d’exercir com a pastor a Berlín En aquesta ciutat creà les dues revistes que vehicularen la discussió que mantingué amb I Kant sobre la consistència de la Crítica de la raó pura S’ocupà molt lateralment de temes musicals tot i tenir força coneixements en aquesta disciplina La seva principal aportació a l’estètica musical figura en el seu Manual d’Estètica 1803, on adopta una posició hedonista per a rebutjar la teoria clàssica de la representació

Germà del folklorista Francesc de Sales Maspons i l’escriptora Maria del Pilar Maspons Llicenciat en dret, fou diputat per Granollers són destacables les seves intervencions a les corts en la discussió de la política duanera amb la Gran Bretanya i les bases del codi civil Fou un dels signants del manifest dels conservadors catalans a Cánovas Manresa, 1875 El 1885 presidí la comissió que anà a Madrid per presentar a Alfons XII el Memorial de Greuges, i féu el parlament de presentació del document Fou mantenidor dels Jocs Florals 1885, i collaborà al Diari de Barcelona , La…