Resultats de la cerca

Graduada en història per la Universitat Estatal de Moscou 1950, el 1956 es diplomà per l’Institut d’Economia i Estadística de Moscou El 1968 perdé la feina a l’editorial on treballava i fou expulsada del Partit Comunista per haver signat una carta en defensa de dissidents acusats Tanmateix, continuà activa a l’oposició clandestina, principalment com a editora del periòdic Crònica d’actualitat El 1976 cofundà amb altres dissidents el Grup Hèlsinki de Moscou per al seguiment del compliment dels acords de Hèlsinki 1975 a la  Unió Soviètica  en matèria de drets humans…

Confessor de Ferran IV 1747 i membre del Consell de la Inquisició per intercessió de Carvajal, afavorí el seu orde religiós i mantingué una actitud regalista moderada concordat del 1753 En fer costat als dissidents del Paraguai caigué en desgràcia 1755 per raó de les pressions britàniques i portugueses Amb la seva destitució s’inicià la decadència política dels jesuïtes a Espanya

Migcampista, jugà al Futbol Club Barcelona 1903-12 un total de 44 partits Juntament amb altres dissidents de l’equip blaugrana passà a integrar el Club Casual 1912-13 Acabada l’experiència en aquest primer equip professional del l’Estat espanyol, s’incorporà al Madrid Fútbol Club 1913 Fou quatre cops campió de Catalunya 1905, 1909, 1910, 1911 i guanyà dos Campionats d’Espanya 1910, 1912

Fou denunciat pel bisbe de Barcelona Frodoí, a l’assemblea d’Attigny 874, pel fet d’haver obtingut per precepte reial l’església de Sant Esteve, del bisbat de Barcelona, i d’haver-hi celebrat reunions de pagesos Sembla ésser un dels dissidents que, amb els preveres Baió de Terrassa i Tirs de Barcelona, celebraven en ritu visigòtic, en oposició al bisbe franc Frodoí

Participà en la quarta croada amb el seu germà Balduí I, i rebé diverses províncies de l’Àsia Menor Capturat Balduí pels búlgars a Adrianòpolis 1205, Enric fou regent, i després, emperador Intentà la reconciliació de les Esglésies llatina i grega, vencé els búlgars a Tessalònica 1207 i Filipòpolis 1208 i derrotà els bizantins dissidents del despotat de l’Epir 1207 i de l’imperi de Nicea 1214

Assolí el poder durant la revolta dels geníssers deposició de Mustafà IV i assassinat de Selim III Hagué d’acarar-se amb els russos, que s’annexaren Bessaràbia pau de Bucarest, 1812, i amb diverses insurreccions als Balcans independència de Grècia, el 1819, i de Sèrbia, el 1820 Enfrontat amb Ibrāhīm Paixà , que l’havia ajudat contra Grècia, hagué de cedir-li Síria i Adana Reorganitzà l’exèrcit i executà nombrosos geníssers dissidents

Membre de la cambra 1885, formà un grup anomenat “els dissidents” que s’oposà al president del consell, comte de Tisza 1875-90 A partir del 1892 ocupà diversos càrrecs en el govern de l’imperi austrohongarès En acabar la Primera Guerra Mundial negocià la pau per separat amb Itàlia 1918 Prengué part en la temptativa de restauració de Carles I a Hongria 1921 Fou diputat de l’assemblea nacional 1922 i al final de la seva vida milità dins l’oposició parlamentària

Sostingué la política de neutralitat grega i hagué d’exiliar-se quan abdicà el rei Constantí I Retornat definitivament el 1926, propugnà la restauració monàrquica President del consell el 1936, es proclamà dictador, instaurà un règim totalitari i es féu nomenar cap de govern vitalici Bé que prudent en la política internacional, la seva actuació a l’interior del país fou nefasta i es distingí per una sèrie de brutals repressions, dirigides particularment contra els intellectuals i polítics dissidents Es mostrà inflexible davant l’ultimàtum de Mussolini 1940 i morí quan les tropes…

Fou oficial durant la Segona Guerra Mundial, experiència que reflectí en V Okopakh Stalingrada ‘En les trinxeres de Stalingrad’, 1946, reconeguda com una de les novelles bèlliques més importants V rodnom gorode ‘A la ciutat nadiua’, 1954, crònica de la postguerra, tingué una acollida favorable No obstant això, amb la publicació de Kira Georgievna 1961, que palesa les diferències socials a l’URSS, i del reportatge sobre el seu viatge als EUA Po obe storomy okeana ‘D’ací i d’allà de l’oceà’, 1962, s’iniciaren les seves diferències amb el règim soviètic El 1974 s’exilià a París, on collaborà en…

La seva condició de teòleg i pastor no fou un impediment per a l’activitat científica, iniciada sota la influència de Franklin amb la redacció d’una excellent History and Present State of Electricity 1767, seguida d’investigacions sobre l’anomenat aire fix diòxid de carboni i altres gasos El 1774 obtingué per primera vegada oxigen pur que ell anomenava aire desflogisticat , en escalfar òxid de mercuri Comprovà tot seguit el seu paper essencial en la combustió i en la respiració, però continuà defensant l’errònia teoria del flogist, bandejada poc temps després per Lavoisier Després d’haver…