Resultats de la cerca

Fill de Jaume Frederic d’Aragó Defensà el seu comtat contra invasions estrangeres Fet vicari general dels ducats d’Atenes i Neopàtria 1375, impedí l’anarquia a la mort de Frederic III de Sicília i oferí la sobirania d’aquells ducats al rei català Pere III, el qual l’acceptà i confirmà la vicaria a Lluís 1379-80 Es casà amb Helena Cantacuzè

Fill de Cristià VIII La revolució del 1848 l’induí a abolir el règim absolutista i a atorgar una constitució liberal 1849, comuna a Dinamarca i als ducats de Slesvig i Holstein, però els separatistes dels ducats es revoltaren això provocà un conflicte amb Prússia i la Confederació Germànica, però pel tractat de Londres 1852 restà garantida la integritat dels territoris danesos

Pertanyia a una família d’origen valencià establerta a Tebes des de la conquesta catalana Participà, al costat de Roger de Lloria, en la revolta del 1362 a Tebes contra el lloctinent de governador Pere de Pou, que portà aquell al poder Cap al 1367 era capità de la terra de Livàdia El 1379 es traslladà a Catalunya com a ambaixador dels ducats d’Atenes i Neopàtria per oferir-ne la sobirania a Pere III, i novament el 1380, per prestar homenatge al rei en nom de Livàdia, Salona i Tebes —que havia caigut ja, el 1379, en poder dels navarresos—, mentre que altres procuradors ho feien en…

Succeí el seu pare en els ducats d’Atenes i Neopàtria i en el marquesat de Randazzo 1348 sota la tutoria de Balasc d’Alagó, comte de Mistretta, el qual projectà una expedició a Atenes, que no tingué efecte 1349 Els catalans li demanaren la destitució del vicari general Ramon Bernat de Sarbou, problema que heretà, juntament amb la successió dels ducats, el rei Frederic III de Sicília Fou, com el seu pare, víctima de la pesta i morí probablement molt jove

Al servei de Frederic II de Sicília, aquest li encarregà de lliurar a1315 a Ramon Muntaner el futur Jaume III de Mallorca perquè el portés a Perpinyà Frederic II nomenà el seu fill Ot de Novelles mort després del 1331 —creador de la potència de la seva família, la més important a Grècia, després dels Frederic d’Aragó i els Lloria— vicari general dels ducats d’Atenes i de Neopàtria 1330 succeint Alfons Frederic d’Aragó, però aviat fou substituït per Nicolò Lancia Ot, titulant-se mariscal i capità general dels ducats, fou un dels signataris 1331 d’una treva amb els…

Fou capità del comtat de Salona i defensà els interessos de la corona catalanoaragonesa mantenint l’autoritat reial als ducats d’Atenes i Neopàtria, motiu pel qual el rei el nomenà cavaller de l’orde de Sant Jordi a Livàdia 1381

Fill i successor de Segimon III, abandonà les reivindicacions al tron rus tractat de Pollnow, 1634, però rebé els ducats de Smolensk i Černigov S'oposà a la noblesa i hagué de signar amb Suècia l’armistici de Sztumska Wieś 1635

Fill de Francesc IV El 1848 fou obligat a abandonar els ducats, que foren annexats al Piemont, però fou restaurat pels austríacs poc temps després Expulsat el 1859, els seus estats foren incorporats al regne d’Itàlia, i es retirà a Viena

Fill d’Albert II, s’encarregà del govern dels dominis austríacs amb el seu germà Albert III En el repartiment de Neuberg es quedà amb els ducats d’Estíria, Caríntia i Carniola, el comtat del Tirol i el landgraviat d’Alsàcia Morí combatent els suïssos

Successor de Frederic VII, fou acceptat per les grans potències 1852, però trobà una certa resistència a l’interior Reclamà els ducats de Slesvig i Holstein, però hagué de cedir davant Àustria i Prússia Emparentà amb diverses cases regnants gràcies a una bona política matrimonial dels seus fills