Resultats de la cerca

Líder conservador als comuns, fou primer ministre 1902-05 i formà un govern d’unió que es distingí per la reforma de la instrucció pública i la reorganització i l’augment de la potència militar La qüestió del lliure canvi dividí el partit perdé les eleccions 1906 i dimití 1911 la direcció del Partit Conservador Més tard fou lord de l’Almirallat 1915 i ministre d’Afers Estrangers 1916-19 Com a tal, publicà l’anomenada Declaració Balfour 1917 i signà el tractat de Versalles 1919 Favorable a l’aliança amb els liberals, fou desautoritzat pel propi partit i dimití tots els càrrecs polítics Li fou…

Havia estat ambaixador a Londres 1738-43 i a Viena 1745 A l’accessió al tron de Josep I 1750 fou secretari de guerra i d’estat, i, a partir de les mesures que prengué per tal de palliar les conseqüències del gran terratrèmol de Lisboa del 1755, obtingué la confiança total del rei i governà amb un poder omnímode, dins la política de despotisme illustrat Fomentà l’agricultura i la indústria cristall, seda i impulsà el comerç creà diverses companyies la d’agricultura i vins de l’Alt Douro —que el 1757 provocà els avalots del Porto, contra el seu monopoli, durament reprimits—, la de…

Director de policia 1881-84 i ministre de l’interior 1902-04, perseguí durament el moviment revolucionari L’ajut que aquest rebia dels japonesos el féu partidari de declarar-los la guerra A més, procurà de russificar les minories Morí assassinat

Conegué Luter a Colònia 1510, i també Zwingli 1528, el qual succeí com a cap de la reforma a Zuric 1531 Redactà el Consensus tigurinus 1549 i la Confessio helvetica posterior 1562, però atacà durament catòlics i luterans, principalment per la doctrina eucarística

El seu cognom, Vlacič , fou llatinitzat en la forma Flacius Franciscà a Venècia, s’adherí al luteranisme 1539 i es destacà com a professor de Wittenberg Home polèmic i fidel a l’ortodòxia luterana, s’enfrontà amb Melanchthon i atacà durament els catòlics Dirigí les Centúries de Magdeburg

Vicari general i governador de la mitra vacant per la mort del bisbe Ros i Medrano 1821 D’idees liberals, escriví una pastoral defensant la constitució i criticà durament l’alçament absolutista i el paper que hi tingueren els eclesiàstics i, en especial, les superxeries del Trapense Acabat el Trienni Constitucional, fou reclòs al convent dels mínims de Barcelona

Precursor del taoisme Lao Tse, fundador d’aquest, no féu sinó desenvolupar les seves idees, fou durament combatut, com a anticonfucianista, per Menci També poeta i mestre de lògica, ensenyà el respecte a la natura i a la vida, així com una actitud ascètica per damunt de la riquesa i la fama, de la vida i la mort

Membre de l’escola austromarxista i del partit socialista austríac S'oposà a la forma com fou instaurat el règim socialista a Rússia Lenin el criticà durament Com a filòsof, féu un estudi comparat del pensament de Kant i del de Marx austromarxisme , i, com a sociòleg, analitzà les conseqüències socials de la crisi del 1929, que afeblí la classe obrera

Participà en la conquesta d’Algèria 1832-48 Després de la revolució del febrer de 1848 fou nomenat ministre de la guerra i reprimí durament la insurrecció del juny del mateix any Nomenat cap de l’executiu, instaurà una veritable dictadura per a restablir l’ordre A les eleccions per a la presidència de la República fou derrotat per Lluís Bonaparte

Desertor, fou, a Turquia, preceptor d’Abdülmecit I, que l’envià a Síria contra l’exèrcit egipci d’Ibrāhīm Paixà 1838 Ascendit a general, fou governador al Líban 1842, a Valàquia 1848, a Bucarest 1850, a Bagdad 1860, on fou destituït pels abusos, i, finalment, a Hercegovina 1861, on reprimí durament la rebellió de Montenegro Participà activament en la guerra russoturca 1853-56