Resultats de la cerca

Treballà a França des del 1953 i s’especialitzà en el tipus de “dur sentimental” Ha tingut notables interpretacions a Alphaville 1965 de J-L Godard i a Malatesta 1970 de P Lilienthal Posteriorment abandonà el prototip d’home dur i actuà en el cinema alemany Der zweite Frühling 1975 d’U Lommel, Die dritte Generation 1978 de RW Fassbinder, etc A partir del 1980 interpretà The Long Good Friday 1980, Box Office 1982, Flucht Punk Berlin 1984 i Frankenstein's Aunt 1986

Des de molt jove rebé classes d'interpretació Estudià història de l'art a Cambridge i simultàniament començà a actuar en produccions teatrals The Goat, or Who is Sylvia , d'Edward Albee, 2004, pellícula que li valgué el premi Evening Standard, vessant interpretatiu que ha continuat i que li ha reportat un gran reconeixement premi Tony al millor actor per Red , de John Logan, 2010 El 2006  debutà al cinema a The Good Shepherd , de Robert de Niro De les actuacions posteriors  sobresurten Elizabeth The Golden Age 2007, de Shekhar Kapur Black Death 2010, de Christopher Smith el musical Les…

A quinze anys ja demostrà el seu vessant còmic escrivint i interpretant monòlegs en centres juvenils i en bars, des d’on donà el salt a teatres còmics i, més endavant, al cèlebre programa televisiu Saturday Night Live Debutà al cinema amb la comèdia policíaca 48 Hrs 1982, de WHill, i posteriorment protagonitzà, entre d’altres, Trading Places 1983, de JLandis Beverly Hills Cop 1984, de MBrest Coming to America 1988, de JLandis The Distinguished Gentleman 1992, de JLynn Vampire in Brooklyn 1994, de WCraven The Nutty Professor 1996, de TShadyac Doctor Dolittle 1998, de BThomas Bowfinger 1999,…

S’inicià tocant la guitarra i el trombó a la banda dels seus germans Després, a Kansas City, s’integrà als Walter Page’s Blue Devils i a l’orquestra de Bennie Moten 1929-33, on aportà arranjaments i composicions Alhora, començà a experimentar amb l’amplificació de la guitarra i atragué l’atenció de Charlie Christian, sobre el qual exercí la seva influència El 1934 marxà a Nova York per treballar d’arranjador amb Willie Bryant, i tocà a les orquestres de Jimmie Lunceford i Count Basie També arranjà per a les formacions de Glenn Miller i Artie Shaw Durant els anys quaranta liderà una big band i…

Estudià teoria musical, composició i literatura anglesa al Swarthmore College 1943-45 i, després, musicologia amb Karl Geiringer a la Universitat de Boston 1945-47 Treballà com a crític musical en diverses publicacions nord-americanes, angleses, franceses, holandeses i austríaques El 1949 fundà la Societat Haydn, amb seu a Boston i a Viena, per tal de preparar una edició completa de l’obra del compositor, i en fou secretari general fins el 1951, any que es dissolgué la institució un cop editades les obres completes del compositor austríac El 1957 esdevingué corresponsal especial per a The…

Provinent del teatre, es destacà en el film Suez 1938 Més tard interpretà Mark of Zorro 1940, Blood and Sand 1941, The Razor's Edge 1946, Witness for the Prosecution 1957 i la biografia The Eddie Duchin Story 1956

Actuà en nombrosos musicals Three Little Words , 1950 Bundle of Joy , 1956, i també en comèdies The Gazebo , 1959  The Rat Race , 1960 Sobresortí com a coprotagonista de Singing in the Rain amb Gene Kelly 1952 i perquè fou nominada a l’Oscar per The Unsinkable Molly Brown 1964 Des dels anys setanta actuà sobretot a la televisió Casada amb l’actor Eddie Fisher 1955-59, amb qui tingué la també actriu Carrie Fisher , Reynolds morí un dia després que la seva filla

Debutà el 1985 en el film The Color Purple , de SSpielberg, pel qual fou nominada a l’Oscar a la millor actriu Posteriorment, gràcies a les seves facultats histriòniques, es dedicà bàsicament a la comèdia, amb incursions en el melodrama The Telephone RTorn, 1988, Ghost JZucker, 1990, pel qual obtingué l’Oscar a la millor actriu secundària, The Player RAltman, 1992, Sister Act EArdolino, 1992, Moonlight and Valentino DAnspaugh, 1995, Ghosts from the Past RReiner, 1996, Eddie SRash, 1997, How Stella Got Her Groove Back KRodney Sullivan, 1998, Get Bruce AKuehn, 1999, Girl…

Començà tocant a la banda de Lionel Hampton 1945-47 Posteriorment s’incorporà a diverses bandes i, al final dels anys cinquanta, acompanyà Thelonious Monk, amb qui gravà Thelonious in Action , i treballà amb els Jazz Messengers d’Art Blakey Formà un quintet amb dos saxos tenors amb Eddie "Lockjaw" Davis Des del 1963 visqué a França, on tocà amb els millors músics i orquestres realitzà gires anuals pels EUA Fou un dels millors saxofonistes tenors del hardbop , de fraseig ràpid i de so càlid i incisiu Entre els seus discos, cal destacar Blowin’ Sessions 1957, Call it Wachawanna…

A partir de catorze anys estudià clarinet, saxo tenor i, finalment, contrabaix Treballà amb Chet Baker 1956-57 i efectuà enregistraments amb Buddy DeFranco i Victor Feldman L’any 1959 entrà al trio de Bill Evans, on creà un nou paper per al contrabaix, abandonant sovint el walking bass i executant passatges on interactuava rítmicament amb el piano amb línies melòdiques de gran riquesa Cal destacar l’enregistrament en directe del trio al Village Vanguard 1961 Mort en accident d’automòbil, el seu estil es perpetuà a través dels seus successors en la formació d’Evans especialment…