Resultats de la cerca
Es mostren 1696 resultats
George Grove
Música
Enginyer, musicòleg, educador i editor anglès de la primera edició del Grove Dictionary.
Inicià la seva educació musical amb la seva mare, i després l’aprofundí amb John Blackburn, organista de l’església del seu poble El 1836 començà la seva formació com a enginyer civil amb Alexander Gordon, i tres anys després fou admès com a graduat a la Institució d’Enginyers Civils, on participà en diversos projectes L’any 1852 es traslladà a Sydenham i conegué el canonge de Canterbury, que l’introduí en la recerca bíblica Fou aleshores que collaborà amb William Smith en el Dictionary of the Bible durant els següents set anys, la qual cosa li permeté desenvolupar la idea del diccionari de…
Corneli Tàcit
Portada d’una edició de les obres de Corneli Tàcit
© Fototeca.cat
Historiografia
Literatura
Historiador llatí.
D’origen eqüestre, seguí la carrera política després dels estudis obligats d’oratòria i lleis Arribà a senador, envoltat ja d’una notable fama d’orador, l’any 78 fou pretor el 88 i cònsol el 97 Mentrestant, alhora que assolia el grau més alt de la seva carrera política, es lliurava també al conreu de les seves afeccions literàries ja vers l’any 80 havia escrit un tractat d’oratòria que constituïa un assaig de crítica literària De oratoribus Aquest anà seguit de dues obretes Agricola biografia del seu sogre, el cònsol Agrícola, i autojustificació de Tàcit pel fet d’haver estat funcionari sota…
Gil Vicente
Portada de la primera edició (1562) de les obres de Gil Vicente
© Fototeca.cat
Teatre
Autor dramàtic portuguès.
Sembla que fou orfebre de professió La seva primera obra, Monólogo do Vaqueiro 1502, segueix de prop Juan del Encina Desconeixedor del teatre grecollatí, s’inspirà en la tradició popular, en els momos i en els cicles teatrals de la Passió i de Nadal, i creà tipus i personatges trets de la vida quotidiana així assoleix a vegades un to de sàtira social, amb fórmules caricaturesques sobretot contra els clergues i, especialment, els ordes religiosos En els Autos das Barcas els de l’infern i el purgatori, en portuguès el de la glòria, en castellà sintetitza elements medievals i renaixentistes…
Bartolomé de Torres Naharro
Portada d’una edició (1526?) de la Propaladia, de Bartolomé de Torres Naharro
© Fototeca.cat
Literatura
Teatre
Poeta i autor dramàtic.
Vida i obra Essent soldat, fou fet presoner per pirates barbarescs i dut a Alger rescatat, passà a Itàlia, on rebé ordes sagrats, i residí a Nàpols i a Roma A Roma fou familiar del cardenal Bernardino de Carvajal, el picaresc ambient dels més baixos servidors del qual evocà a la Tinellaria , comèdia plurilingüe representada davant el papa Lleó X, com probablement també ho fou la Trofea A Nàpols, el 1517, publicà la Propaladia , que recull la seva producció poètica i dramàtica Posseïa una sòlida cultura i dominava el llatí i diverses llengües romàniques, entre elles el català Una cinquena…
,
Felip de Malla
Primera pàgina de Lo pecador remut, de Felip de Malla (edició incunable, Barcelona 1495)
© Fototeca.cat
Cristianisme
Literatura catalana
Teòleg, orador i literat.
Vida i obra Estudià a les universitats de Barcelona 1386-91, de Lleida 1391-95 i de París 1395-1408, on explicà lletres sagrades Des del 1403 fou canonge de la seu de Barcelona, i des del 1407, rector de Santa Maria del Pi El 1408 era conseller i promotor reial, i intervingué, a partir del 1415, en el problema de la successió de la corona a favor de Ferran d’Antequera i en la liquidació del Cisma d’Occident També dugué a terme eficaces gestions per a la sostracció a l’obediència de Benet XIII El 1417 intervingué en el concili de Constança, on, digueren, obtingué tres vots per a la tiara…
,
Juan del Encina
Portada de l’edició del 1519 de les Coplas de Zambardo , de Juan del Encina
© Fototeca.cat
Literatura
Música
Teatre
Poeta, músic i dramaturg.
Estudià a Salamanca, on possiblement rebé el mestratge de Nebrija, i estigué al servei del duc d’Alba A Roma fou cantor dels papes Alexandre VI, Juli II i Lleó X, del favor dels quals gaudí, i el 1519 fou ordenat sacerdot i peregrinà a Jerusalem La seva obra poètica Cancionero , 1496 aplega composicions de joventut, de to popular, remarcables per llur gràcia i musicalitat Les encapçala un Arte de la poesía castellana , que, basat en la poètica dels trobadors, conté alguns indicis de la preceptiva renaixentista Més important és la seva obra dramàtica, on es palesen els vessants medieval i…
Joan Boscà i Almogàver
Portada de la primera edició de les obres de Joan Boscà i Almogàver (1543)
© Fototeca.cat/IMHB
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra De família benestant relacionada amb les lletres el seu avi Joan Francesc Boscà fou poeta i cronista en català, serví des del 1505 a les corts de Ferran el Catòlic i de Carles V Conegué Garcilaso de la Vega —el 1522 es trobaren a l’expedició per a socórrer Rodes contra els turcs—, fou deixeble de l’humanista italià Lucio Marineo Siculo i preceptor del duc d’Alba Una conversa a Granada, el 1526, amb l’ambaixador venecià Andrea Navagero l’impulsà a conrear l’ endecasillabo i les formes estròfiques italianes, fet que comportà una revolució en la història de la poesia hispànica El…
,
Joan Jubí
Portada de la segona edició (1570) de l’opuscle De sacratissimo eucharistiae sacramentor opusculum, de Joan Jubí
© Fototeca.cat
Filosofia
Cristianisme
Bisbe franciscà, teòleg, humanista i poeta.
Residí ordinàriament a la capital del Principat, al qual se sentí vinculat afectivament Predicador del lloctinent 1534-39 Frederic de Portugal, quan era provincial dels franciscans conventuals de Catalunya-Aragó, fou nomenat bisbe titular de Constantina de Numídia 1542 El bisbe Joan de Margarit el nomenà procurador seu al segon període del concili de Trento, en el qual intervingué activament Com a auxiliar de Joan de Cardona i dels seus successors, els ajudà en les visites pastorals, en l’administració dels ordes sagrats i en la predicació A Trento, ciutat on residí des del maig del 1551 fins…
Daniel Vierge
Il·lustració de Daniel Vierge per a una edició (1897) de Les aventures du dernier Abencérage, de Chateaubriand (BC)
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Nom amb què és conegut Daniel Urrabieta Ortiz, dibuixant castellà.
Fill de l’illustrador romàntic Vicente Urrabieta Ortiz Es formà amb Madrazo i Haes a l’Escuela de San Fernando de Madrid El 1869 ja viatjà a París, on fou protegit per Charles Yriarte Dibuixant habilíssim, fou corresponsal de Le Monde Illustré 1870-72 i cronistra gràfic dels fets de la Comuna de París 1871 i de diversos esdeveniments A causa d’una hemiplegia dibuixà amb la mà esquerra des del 1882, però la qualitat del seu dibuix no es ressentí d’aquesta circumstància Collaborà a The Portfolio 1890-91, La Ilustración Artística 1892, etc Guanyà medalla d’or a l’exposició de París del 1889…
Miquel Agustí
Portada de la primera edició del Llibre dels secrets d’agricultura, casa rústica i pastoril, de Miquel Agustí
© JoMV
Agronomia
Literatura catalana
Agrònom i escriptor.
Vida i obra Fou prior de l’orde de Sant Joan, a Perpinyà Dedicat al conreu de les terres del seu priorat, publicà les seves observacions, en forma de consells pràctics, sota el títol Llibre dels secrets d’agricultura, casa rústica i pastoril Barcelona, 1617, on tracta de les previsions del temps de les feines del camp relacionades amb el blat, el vi, els arbres fruiters, els adobs de les explotacions i petites indústries casolanes com l’aviram, la seda, el cànem i les conserves de remeis contra malalties de persones, animals i plantes de la distribució de les dependències de la casa i dels…
,