Resultats de la cerca

Aristòcrata i gran colleccionista d'antiguitats, patrocinà diverses recerques arqueològiques El 1922 descobrí la tomba del faraó Tutankamon a la vall dels Reïs, en unes excavacions que ell subvencionà i que l'egiptòleg i arqueòleg Howard Carter dirigí El 4 de novembre es descobrí el primer esglaó que duia a la tomba i el 26 de novembre s'accedí a la primera sala Posteriorment la tomba s'anà obrint i explorant per fases

Fundà, al Caire, la British School of Archaeology, que es caracteritzà per l’interès per les troballes menors i per la sistematització del material predinàstic Efectuà nombroses excavacions a Egipte i a Palestina i ensenyà egiptologia a Londres 1892-1933 A més de les obres relatives a les excavacions, publicà History of Egypt 1894-1905, Social Life in Ancient Egypt 1923 i Ancient Gaza 1931-38

Professor a Göttingen 1868 i director de l’Escola d’Egiptologia del Caire 1870-79, fou nomenat bei i després paixà pel kediv Fundà 1863 la revista “Zeitschrift für ägyptische Sprache und Altertumskunde”, degana de les egiptològiques La seva obra, molt vasta, s’orientà preferentment cap els estudis demòtics Grammaire démotique , 1855 Dictionnaire hiéroglyphique et démotique 1867-82 i geogràfics Geographische Inschriften altägyptischer Denkmäler , 1857-60 Dictionnaire géographique de l’ancienne Egypte , 1879

Fou deixeble de Flinders Petrie D’ençà del 1891 excavà en diversos llocs d’Egipte, sobretot a la Vall dels Reis El 1922 el féu sobtadament famós la descoberta de la tomba de Tutankamon, pràcticament intacta, que trobà quan treballava amb el mecenatge de lord Carnarvon i en collaboració amb ell Publicà el resultat de les recerques a The Tomb of Tutankhamen 1923-33, en collaboració amb ACMace

Entrà a formar part del Louvre el 1849, i l’any següent fou enviat a Egipte a cercar manuscrits coptes En realitat es dedicà a excavar, i el seu èxit més ressonant fou el descobriment del Serapeum de Memfis 1851 El 1858 fou nomenat director d’antiguitats, i inicià una campanya de protecció dels monuments d’Egipte i de l’antiga Núbia Fundà un museu, nucli de l’actual museu del Caire

Professor al Collège de France 1873, a partir del 1880 dirigí la missió arqueològica francesa a Egipte Nomenat director del museu de Būlāq 1881-87 i del de Gizeh 1889, fou també cap del servei arqueològic egipci Escriví obres de divulgació, notables per la claredat i la facilitat d’estil Histoire ancienne des peuples de l’Orient classique 1896-99, Essais sur l’art égyptien 1912, etc

Professor d’egiptologia a la Sorbona i director del Centre de Recherches Égyptologiques de la mateixa Universitat des del 1998, també ha estat director de l' Institut français d’archéologie orientale 1989-99 i d’ençà del 1990 dirigeix el Centre franco-égyptien d’étude des temples de Karnak Entre les seves publicacions destaquen Quatre stèles napatéennes au Musée du Caire 1981, La stèle triomphale de Pi‘ünkhy au Musée du Caire 1981, Les termes de la propagande royale égyptienne De la XIXè dynastie à la conquête d’Alexandre 1986, Histoire de l’Égypte ancienne 1988, Underwater Archaeology and…

Estudià la fisiologia de la visió, i descobrí la funció d’acomodació del cristallí elaborà una teoria sobre la visió dels colors, i també sobre l’astigmatisme També s’interessà per diverses qüestions d’òptica i acústica, i, en mecànica, per l’elasticitat, que investigà i mesurà, i establí el concepte del mòdul de Young Fou també un notable egiptòleg, i publicà diversos estudis sobre els jeroglífics Hieroglyphics , 1823-28, sobre el demòtic i sobre la pedra de Rosetta

Estudià a Berlín amb Erman, amb el qual collaborà, com altres especialistes, en la preparació del monumental Wörterbuch der ägyptischen Sprache , 1926-63 Fou fundador i director de l’Oriental Institute de Chicago i professor a la Universitat de Chicago Com a investigador, treballà en el camp històric A History of Egypt , 1905, en el religiós Development of Religion and Thought in Ancient Egypt , 1912, en el de les edicions de textos The Edwin Smith Surgical Papyrus , 1930 i, sobretot, en el de la versió de texts, Ancient Records of Egypt , 1906-07 És considerat el pare de l’egiptologia…

Professor universitari i director de l’Observatori Europeu de Televisió Infantil Com a poeta són destacables els tres reculls de plantejament temàtic i formal original Selva endins 1993, XLIX sonets d’amor i contracant amorós 1997 i La realitat poètica un any voltant pel món 2000 L’any 1993 aparegué la versió catalana de la seva única novella, L’ull del faraó , publicada originalment en italià i escrita en collaboració amb l’egiptòleg, príncep Boris de Rachelwiltz En narrativa ha publicat Invocacions 2007, amb Miquel de Palol Resident a Itàlia des del 1960, és autor de dues monografies en…