Resultats de la cerca

Era fill de Diego Laínez i descendent del semillegendari Laín Calvo Orfe de jove i criat a la casa de l’infant Sanç, fill de Ferran I de Lleó i Castella, participà, en el seguici d’aquest i a favor d’al-Muqtadir de Saragossa, en la batalla de Graus 1063 contra Ramir I d’Aragó Esdevingut Sanç rei de Castella 1065, aquest el féu alferes reial La seva victòria en el combat singular sostingut amb el navarrès Eiximèn Garcés vers el 1066 pel domini d’uns castells li valgué el sobrenom de Campeador , i per la seva…

Rebé els primers ensenyaments dels madonneri , pintors d’icones que expressaven repetidament les fórmules rígides de l’art bizantí El 1560 anà a Venècia, on canvià substancialment de direcció Probablement entrà en el taller de Ticià i pogué conèixer la pintura de Tintoretto, Bassano i Schiavone, entre altres el tríptic signat de la Galeria dels Este, a Mòdena, fa veure una certa assimilació de to ticianesc i alhora un allunyament de la maniera bizantina La influència veneciana és palesa en obres d’aquest moment, com Retrat de GBPorta National Gallery,…

Bé que la seva historicitat és ben documentada, les dades biogràfiques provenen de fonts fragmentades i de documents alguns segles posteriors a la data dels esdeveniments, i la història es barreja sovint amb la llegenda Originari del clan dels Shākya, família principesca establerta al Nepal, nasqué el 560 aC, segons els càlculs occidentals el 623 aC segons la tradició de Ceilan Era fill de Shuddhodana, rajà o príncep del seu clan Al seu naixement adornat d’històries llegendàries l’infant presentà senyals que seria un gran mestre i que seguiria els signes que li…

S'establí a Braşov en 1556-83, per encàrrec del senyor d’aquesta vila, Hanas Beagnăr Amb les seves traduccions dels texts bíblics i litúrgics del vell eslau a la llengua parlada del poble, contribuí a la formació de la llengua romanesa

Fou governador de Flandes en marxar 1506 Felip el Bell cap a Castella succeí el seu cosí Charles de Croÿ 1509 com a preceptor del futur Carles V, del qual fou conseller durant el primer viatge del rei a la península Ibèrica 1517-20 Intentà d’orientar la política reial cap a l’amistat amb França, en collaboració amb el canceller Jean Sauvage mort aquest 1518, hi hagué de renunciar per l’elecció de Carles com a emperador 1519 Durant l’estada del rei a Catalunya féu de mitjancer entre ell i els agermanats valencians, per als quals obtingué…

Fill de Pere I el Catòlic i de Maria de Montpeller La llegenda el fa engendrat mercès a un estratagema de la seva mare, avorrida pel seu pare, que diu que substituí subreptíciament una amistançada del rei El rei Pere visqué sempre allunyat del seu fill Ja en el bressol fou objecte d’un atemptat A tres anys fou separat de la mare i fou lliurat a Simó de Montfort com a promès d’una filla seva Morts el pare i la mare, Jaume restà a Carcassona en poder de Simó de Montfort Aquest, però, comminat pel papa, hagué de lliurar-lo als…

El 1405 comandà les naus del rei Martí I quan passà a Sicília, i per finançar l’expedició vengué la senyoria del lloc de Liçana 1412 Serví Alfons IV a Nàpols com a majordom i conseller Fou governador d’Oriola i tinent de l’infant Joan, rei de Navarra En lluita a la frontera castellana, prengué i saquejà Almansa Es casà amb Brianda Cornell i de Luna, i després, amb Elionor de Boïl Testà el 1448 i vinculà tots els seus béns, que fins aleshores havien restat lliures

Senyor de Florència Lorenzo I 1469-92 Fill de Piero I de Mèdici, senyor de Florència, i de Lucrècia Tornabuoni, fou, de jove, encaminat cap a l’exercici de la política i cap a les belles lletres A vint anys contragué matrimoni, amb Clarice Orsini Mort el pare 1469, es féu càrrec del govern de la ciutat i de l’estat, juntament amb el seu germà GiulianoI, fins a la mort d’aquest 1478 Aleshores passà a ésser únic regidor de la república, però actuà com un senyor absolut Membre vitalici del potenciat Consell dels Cent, sotmeté la…

Net de Pipí de Landen, fou duc d’Austràsia i, a la mort de Dagobert II 678, dominà tot el regne Vençut pel neustrià Ebroí 680, reeixí més tard a apoderar-se de Nèustria amb la victòria de Testry 687 sobre Teodoric III i esdevingué majordom únic i veritable senyor d’Austràsia i de Nèustria Feu replegar els frisons més enllà del Rin i els envià, per evangelitzar-los, Willibrord 695 Designà com a successor el seu net Teodobald

Fill del comte Roger III i de Ximena de Barcelona Fou un fidel aliat del seu oncle barceloní Ramon Berenguer IV, que reconegué com a senyor i amb el consentiment del qual s’amullerà 1511 amb Cecília de Carcassona-Besiers, filla del vescomte Ramon Trencavell I Prestà semblantment homenatge al seu successor Alfons I de Catalunya-Aragó, que, després del tractat amb Ramon V de Tolosa sobre Provença 1185, el nomenà governador d’aquell comtat Volgué ésser enterrat al monestir de Bolbona, esdevingut cistercenc l’any 1150 Fou el primer, segons…