Resultats de la cerca

Adoptà l’estil concertant La seva música encara és emprada en la litúrgia luterana Deixà misses, motets, cançons i música de dansa

Autor de sarsueles, com La mayorala, La hechicera en Palacio, La Giralda, etc, assolí fama internacional amb les cançons Valencia, El relicario i, sobretot, La violetera , emprada per Chaplin en la pellícula City Lights 1930

Demostrà que les nebuloses espirals eren objectes exteriors a la Galàxia i de forma, dimensions i estructura semblants a les d’ella El 1926 proposà una classificació de les galàxies, encara emprada actualment Juntament amb Milton L Humason, estudià les velocitats de les galàxies llei de Hubble

Professor de física a Uppsala Estudià qüestions d’òptica cristallina i metàllica i d’espectrografia Descobrí l’hidrogen, el manganès, el titani i l’alumini en l’espectre solar i fou el primer a mesurar en valor absolut les longituds d’ona Hom dóna el seu nom a la unitat de longitud emprada per a mesurar les longituds d’ona i les distàncies interatòmiques àngstrom

Observà els dos trànsits de Venus per davant del Sol 1874 i 1882, al Japó i a Santo Domingo, respectivament La seva obra més famosa, el Traité de mécanique céleste 1889-96, és una de les més àmplies sobre aquest tema i durant molts anys fou emprada com a llibre de consulta Cal destacar, a més, l’estudi del problema d’un fluid heterogeni que gira al voltant d’un punt central

Preocupat per la verola, posà en pràctica l’antic sistema oriental de la inoculació usant limfa de grangers afectats pel cow-pox malaltia de les vaques Aquesta mesura preventiva salvà la vida, des del 1796, a moltes persones contagiades de verola i fou l’origen de la vacunació , que ha estat emprada amb èxit contra moltes altres malalties infeccioses Pasteur, Koch, Ferran, etc Els resultats a les 23 primeres vacunacions foren comentats per Jenner en el seu llibre Inquiry into the Cause and Effects of the Variolae Vaccinae 1798

S'interessà per l’estudi de les propietats magnètiques de la matèria El 1935 dissenyà un electroimant capaç de fornir camps magnètics intensos actualment, camps de ~23 T, anomenat bobina o solenoide de Bitter , format per la intercalació d’un helicoide pla de coure amb un altre fet d’un material aïllant i un altre de ranurat axialment per al refredament del conjunt aquesta configuració ha estat emprada sovint Ideà un mètode figures de Bitter per a palesar els dominis d’un material ferromagnètic domini ferromagnètic , consistent a espargir llimadures de ferro o magnetita damunt…

Fou professor de química al Collège de Pharmacie de París 1752 i membre de l’Académie dels Sciences 1773 Efectuà importants treballs sobre areometria que el portaren a idear l’escala de densitats Baumé, investigà sobre la fabricació de la porcellana i fundà indústries per a la fabricació de clorur amònic i d’acetat de plom Hom també li deu les gotes amargues de Baumé , preparació galènica a base de llavors d’un estricne Strychnos ignatii , emprada com a tònic amarg i estimulant Publicà Dissertation sur l’éther 1757, Traité de Pharmacie théorique et pratique 1762 i Chimie…

Ordenat el 1635, fou successivament mestre de capella de les catedrals de Carpentràs, Arles, Ais de Provença, Nimes i Avinyó Li han estat atribuïts amb poc fonament algunes misses i motets, però de fet és conegut per les nadales que escriví a partir del 1660, publicades en sis reculls 1669-74, en les quals, tot i el gènere religiós, adopta sovint un to maliciós i lleuger, que entronca amb la pastorella i els gèneres populars més profans Els felibres reeditaren aquests cançoners el 1856, i la música d’una de les nadales fou emprada per a musicar la Cansoun de la Coupo , himne de…

Deixeble de Joan Ametller i de Francesc Carbonell El 1802 aconseguí la tinció del cotó amb roig d’Adrianòpolis, tècnica fins llavors emprada únicament pels turcs El 1815 guanyà la càtedra de física i química del Collegi de Sant Victorià, de Barcelona Amb Piguillem i Yáñez impulsà el Periódico de la Sociedad de Salud Pública de Cataluña 1821, important en el progrés científic català Fou apotecari de cambra de Ferran VII i durant el Trienni Liberal hagué d’emigrar a França El 1824 tornà a la seva càtedra de Barcelona Publicà nombrosos treballs científics i fou membre de diverses…