Resultats de la cerca

Era filla de Joan de Cardona i de Ventimiglia Fou esposada pel seu cosí Artau de Cardona, comte de Collessano Era persona afeccionada a la música i a les lletres Garcilaso de la Vega li endreçà un sonet Vídua el 1536, es tornà a casar el 1540, amb Francesco d’Este, marquès de Massa Lombarda, fill natural del duc Alfons de Ferrara i Mòdena

Llicenciat en filologia clàssica i doctorat en traducció En prosa narrativa ha publicat Vint dies de febrer i març 1999, Iste mundus furibundus 2001 i el dietari de viatges D’un lloc a l’altre 2005 En poesia, Trenta-set poemes en forma de finestra 1997 i Endreça amb S Giralt Arnella, 1998, i, en assaig, l’estudi fruit de la seva tesi doctoral, Antoni Pous L’obra essencial 2005 També ha traduït al català autors com RM Rilke, B Brecht, RW Fassbinder o T Bernhard

Vida i obra L’any 1491 fou nomenat successor de Joan Claver en la receptoria de comptes del tribunal de la Inquisició de València, càrrec que ocupà fins el febrer del 1492 De la seva activitat poètica únicament es coneix la poesia Ans que l’Etern nostra fràgil natura , que presentà al certamen poètic en honor de la Sacratíssima Concepció València 1486, composició formada per set estrofes, una tornada i una endreça, on, després de defensar la sagrada concepció amb arguments teològics, ofereix un seguit de sentides lloances marianes Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Vegeu…

Vida i obra Concorregué al certamen poètic valencià del 1474 en llaors de la Verge Maria amb la poesia que comença Clara virtut, mirall de sancta vida , formada per cinc estrofes, una tornada i una endreça L’autor es dirigeix a la Mare de Déu amb les tradicionals lloances “port singular”, “lum de la nit”, “consel en la tempesta”, entre d’altres, i li demana protecció La presència d’algunes formes arcaiques, com ara Déus i aur , fan pensar en l’existència d’una versió anterior, que Pere Bell degué aprofitar per a concórrer a l’esmentat certamen Bibliografia Ferrando Francés, A…

Vida i obra Quan encara era donzell aspirà a la joia del robí del certamen en honor de la Sacratíssima Concepció celebrat a València el 1486, amb la composició Aquell portent e sobre tot poder Aquesta poesia, formada per vuit estrofes, una tornada i una endreça, recull una lloança inicial a la creació divina, emfasitza el poder de Déu i la seva clemència i subratlla l’absència de la màcula original de Maria Destaca, a la tornada, la invocació a la Mare de Déu amb el senyal trobadoresc Fi de mos dans Amb posterioritat hom ha identificat aquest poeta amb el Francés Johan,…

Vida i obra És autor de poesies de certamen Participà al certamen poètic en honor de la Sacratíssima Concepció València 1486 amb dues composicions, Lum divinal de l’etern foch encesa , que quedà classificada en segon lloc, i D’aquell gran diluvi hon l’om se negava La primera es caracteritza pel seu to teològic i per la utilització dels habituals arguments de l’època per a la defensa de la Immaculada Concepció, essent l’endreça un dels fragments més reeixits A la segona, també de caràcter teològic, hi destaca l’estrofa VI, on apareix una glossa en llatí i català de la Salve…

Rellotger d’ofici i representant de comerç en diferents poblacions catalanes, fou també compositor de sardanes Dolors del cor , 1936, que a la primeria de segle eren profusament interpretades per les cobles gironines, i de cançons basades en textos de Verdaguer i de Guimerà, entre d’altres Dirigí les publicacions El Bisbalense , L’Olotí i El Menestral , a més del curiós La Voz del Género de Punto Versificador hàbil i amb facilitat per a la descripció, donà una visió idealitzada dels territoris empordanesos fou anomenat El cantor de l’Empordà en obres com ara Notes del cor 1900, La vida al…

Fill del virrei de Nàpols, Ramon de Cardona-Anglesola i de Requesens , i de la comtessa de Palamós, Elisabet de Requesens Casat a Baena el 1539 amb Beatriz Fernández de Córdoba i Figueroa coneguda per Beatriz de Figueroa , neta de Gonzalo Fernández de Córdoba, residí habitualment a Barcelona, on esdevingué un dels personatges més influents de la ciutat Afeccionat a la literatura i a la filosofia i admirador d’Ausiàs Marc, intervingué en la compilació dels manuscrits de les obres d’aquest poeta, copiats el 1541 i el 1542, i en costejà les edicions barcelonines A ell dedicà l’editor Claudi…

Des del 1278 els reis li encomanaren, pel seu prestigi i saber, de resoldre qüestions entre jueus i fins aplicacions de pena de mort Fou consultat d’arreu del món conegut i les seves respostes a qüestions de dret hebreu — es calcula que n'escriví unes 11 000, 3 000 de les quals es conserven aplegades en reculls ja en vida del seu autor — són modèliques per la claredat, la humanitat i la justesa d’exposició, i són, alhora, una font històrica del judaisme del seu temps Escriví també una rèplica al Pugio fidei , de Ramon Martí, una poesia religiosa, comentaris a dinou tractats del Talmud i tres…

Es graduà de mestre en arts a París Aristotèlic en sentit humanista, anà a Itàlia, on el 1492 tractà amb Ermolao Barbaro i amb el platònic Pico della Mirandola Amb aquest, i amb els occamistes, tingué en comú l’interès per les matemàtiques i l’astronomia Home de vida integèrrima, la seva afecció pels místics l’emmenà a editar, entre altres, les obres del pseudo-Dionís 1498 i de Nicolau de Cusa 1514, així com les de R Llull el Liber contemplationis , que coneixia, sembla, des del 1491, el Liber de laudibus b Mariae, el Clericus, el Phantasticus i el Liber natalis 1499 El 1500 copià d’altres…