Resultats de la cerca

Elegit gràcies al grup dels Crescenzi, canonitzà primera vegada en la història Ulric d’Augsburg Afavorí la reforma cluniacenca Enemistat amb els Crescenzi, hagué de cridar Otó III, però morí poc abans que aquest arribés a Roma

Fill natural i successor d’Esteve IV Féu costat al voivoda de Transsilvània contra l’emperador Ferran I Desitjós d’ampliar els seus dominis, topà amb Polònia, que el derrotà 1531 Enemistat amb els turcs, s’hagué d’exiliar 1538 El 1541 recuperà el poder, però com a tributari de Turquia

Autor d’un recull de poemes italians, francesos, grecs i llatins Poemata , és conegut sobretot per la seva obra de filòleg Origines de la langue française 1650, Observations sur la langue française 1672, que li valgué l’enemistat de Boileau i Molière, i el Dictionnaire étymologique de la langue française 1694

Cassandre li confià el govern d’Atenes 317-307 aC En caure la ciutat a les mans de Demetri Poliorcetes, es refugià a la cort d’Alexandria Fou un dels qui aconsellà a Ptolemeu I la fundació de la cèlebre biblioteca A l’adveniment de Ptolemeu II, amb qui estava enemistat, fugí a Tebes

Partidari de l’absolutisme, fou nomenat per Ferran VII, vers 1823, bisbe de Lleó, i el 1825, conseller d’estat A la primera guerra Carlina s’uní als carlins i arribà a primer ministre del govern del pretendent Enemistat el 1839 amb el general Maroto, cap de l’exèrcit carlí del nord, es veié obligat a emigrar

En morir el rei Joan I 1390, formà part del consell de regència però, enemistat amb l’arquebisbe de Santiago, passà a l’oposició i s’uní a l’arquebisbe de Toledo i al gran mestre de Calatrava Reconciliat amb Enric III 1393, es revoltà novament 1394 i formà un front de nobles contra el rei, però fou vençut i empresonat

Fill de Berenguer Carròs Fou capità de la vila d’Esglésies, venuda a la seva mare pel rei 1436 Rebé la investidura del comtat de Quirra el 1449 Virrei de Sardenya 1452-54, fou després camarlenc reial Sempre disposat a servir el rei, tingué una certa enemistat amb el virrei Nicolau Carròs, que fou més tard tutor de la seva filla Violant

Governador de la província dels Abruços 1459, traí Ferran I de Nàpols pel duc de Calàbria, Joan d’Anjou Durant el regnat de Renat d’Anjou a Catalunya participà, amb èxit, en la guerra contra Joan II de Catalunya-Aragó L’any 1472 passà al servei de Carles el Temerari, duc de Borgonya, i, enemistat amb aquest 1477, lluità contra els turcs al servei dels venecians

Metge i home de confiança de Cristian VII de Dinamarca Suprimí el Consell d’Estat i, com a ministre del gabinet 1771, inicià una política reformista llibertat de premsa, reducció de les servituds de la pagesia, unitat de jurisdiccions i reforma del govern municipal de Copenhaguen Enemistat amb la noblesa i la clerecia, fou acusat d’adulteri amb la reina, detingut i torturat fins a morir

Fill de Lluís I de Baviera, fou designat per la conferència de Londres 1832 El 1844 atorgà una constitució La seva incapacitat per a encapçalar el moviment nacional i l’enemistat amb la Gran Bretanya, que es negava a abandonar les illes Jòniques, així com l’ajut que prestà a Àustria en la guerra contra França i Sardenya, motivaren una revolta militar, que el destronà