Resultats de la cerca

Fou professor a París 1276-92, i collaborà amb Étienne Tempier en la condemnació de l’averroisme 1277 Oposà l’augustinisme al tomisme, i proclamà l’absoluta superioritat de la voluntat per damunt de l’enteniment Escriví una Summa theologica , inacabada, i quinze Quodlibeta 1276-91

Ocupà, entre 198 i 211, la càtedra peripatètica d’Atenes Destacà pels seus comentaris a Aristòtil, que influïren fins al Renaixement i foren l’origen d’un corrent dins l’aristotelisme l' alexandrisme , segons el qual només l’enteniment actiu és separat i immortal, a diferència del passiu l’ànima individual

Dominicà, fou predicador famós i director espiritual, sobretot de comunitats femenines Fou deixeble del mestre Eckart i, com ell, conreador de la mística especulativa de l’escola renana, centrada en la recerca de Déu en el fons de l’ànima, més enllà dels sentits i de l’enteniment discursiu Els seus ensenyaments es troben en els Sermons , recopilats per algunes de les seves oients, mentre d’altres obres que li han estat atribuïdes són rebutjades per la crítica

Novici jesuïta, després barnabita i, posteriorment, convertit al protestantisme, a Viena desenvolupà una gran activitat literària, passà a Leipzig i a Weimar Fou professor a Jena i a Kiel Intentà de coordinar sensibilitat, enteniment i raó mitjançant una facultat representativa En la línia kantiana cercà una unitat fonamental del coneixement, en afinitat amb les posicions de Fichte del qual rebutjà l’activisme absolut de la consciència i de Jacobi el “primat de la fe” del qual també refusà i amb un particular recurs a l’estudi del llenguatge Escriví Briefe über die kantische…

Estudià filosofia i ciències naturals a Oxford, i es llicencià en medicina 1674 Conseller i amic de lord Shaftesbury, passà al seu servei, com a metge i com a preceptor del seu fill Caigut en desgràcia el seu protector, l’acompanyà a l’exili Després de la revolució del 1688, tornà a Anglaterra, i ocupà càrrecs administratius en el govern liberal 1689 En aquesta època publicà les seves obres fonamentals Epistola de Tolerantia ‘Carta sobre la tolerància’, 1689, Two Treatises on Civil Government ‘Dos tractats del govern civil’, 1690 i Essay concerning Human Understanding ‘Assaig sobre l’…

Vida i obra El seu nom veritable era Joan Malbec Prevere, a València fou deixeble d’Alonso de Proaza, el qual li dedicà l’edició de la Noua logica de Ramon Llull 1512 Com posa en evidència la seva notable biblioteca, era posseïdor d’una extensa formació filosòfica, especialment remarcable en la lògica nominalista Documentat a Barcelona des del 1521, ensenyà lògica a l’Estudi General i la doctrina de Llull a l’Escola Lulliana Fou el responsable de la primera edició impresa d’una obra de Ramon Llull en català  Blanquerna València 1521, precedida d’una “Epístola proemial” de l’editor Al final…

Pretenia d’ésser l’autèntic intèrpret de Kant, enfront dels idealistes, i sobretot de Hegel de l’èxit públic del qual restà sempre gelós Schopenhauer reprèn el concepte kantià de noümen , la situació del qual més enllà de la sensibilitat i l’enteniment no en demostra ni la inexistència ni l’accessibilitat per una altra via Per a Schopenhauer, aquest camí és el jo que, com a autopercepció i autorepresentació, és “voluntat de viure” i, tot i utilitzar les dues facultats esmentades, no hi és reductible Aquest principi és extensiu a tota la realitat que és, en ella mateixa, una…

Jesuïta des del 1619, residí un quant temps a Osca, on es relacionà amb Juan de Lastanosa, que animava l’ambient intellectual de la ciutat Fou vicerector del collegi dels jesuïtes de Tarragona 1642-44 i capellà de les tropes de Felip IV al setge de Lleida 1646 L’esperit normatiu de l’orde apareix a El héroe 1637, breu tractat, influït per Sèneca, Aristòtil i Castiglione, sobre les condicions que ha de reunir un capitost el seu complement és El político 1640, apologia de Ferran el Catòlic A l' Agudeza o Arte de ingenio 1642, veritable manifest del conceptisme barroc, formulà el seu ideari…

El seu nom de família era Juan de Yepes y Álvarez Estudià al collegi de jesuïtes de Medina del Campo i a la Universitat de Salamanca i tota la vida es lliurà al coneixement i aprofundiment de la filosofia, la Sagrada Escriptura i la patrística El 1562 ingressà en l’orde carmelità reformat i el 1563 ja collaborà a la fundació del convent de Duruelo, primera casa masculina de l’esmentada reforma La seva cooperació amb santa Teresa li ocasionà, fins que el nou orde no fou reconegut, persecucions i empresonaments Representa el cim de l’escola asceticomística castellana És autor d’unes quantes…

De nom Aureli Agustí, fill de mare cristiana, Mònica, i de pare pagà, de petit no fou batejat i menyspreà el cristianisme fins que, colpit profundament per la lectura de l' Hortensius de Ciceró quan tenia 18 anys, mentre estudiava a Cartago, inicià una angoixada recerca de la veritat que el dugué a la conversió 386 després d’alguns anys d’adhesió, primer al maniqueisme, i posteriorment, a l’escepticisme La ineliminable convicció que la veritat existeix “sigui ella la que sigui” i que l’home es deu a ella, el sostingué en el seu propòsit, que es veié afavorit pel coneixement dels neoplatònics…