Resultats de la cerca
Es mostren 52 resultats
Josep Corell i Vicent
Historiografia catalana
Filòleg clàssic i estudiós de l’epigrafia romana.
És llicenciat en Bíblia pel Pontificium Institutum Biblicum, de Roma 1967, i en llengües semítiques per la Universitat de Barcelona 1976, i doctor en teologia per la Universitat de Sant Tomàs, de Roma 1973, i en filologia clàssica per la de València 1983 Ha estat professor del Seminari Metropolità de València, i més tard de llatí, fins a la jubilació, a la UV Dedicat en una primera època a l’exegesi bíblica, més específicament de l’evangeli de sant Mateu i dels Fets dels Apòstols , es consagrà durant vint anys a la investigació sobre l’epigrafia romana Ha publicat nombrosos articles en…
Fidel Fita i Colomer
Fidel Fita i Colomer
© Fototeca.cat
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic, epigrafista, paleògraf i medievalista.
Vida i obra Ingressà a quinze anys en la Companyia de Jesús i feu el noviciat a Nivelles Bèlgica Cridat a l’ensenyament, primer a Loiola, on cursà retòrica i filosofia i fou professor d’humanitats, gramàtica i idiomes fins al 1860 A partir de llavors i fins al 1866 anà a Carrión de los Condes Lleó, on ensenyà exegesi i llatí, grec i hebreu, cosa que li facilità el contacte amb historiadors i antiquaris El lleonès Eduardo Saavedra fou un dels qui més contribuïren a desvetllar la seva vocació per l’arqueologia, l’epigrafia i la diplomàtica Fita dedicà una de les seves primeres…
José Remesal Rodríguez
Arqueologia
Arqueòleg i historiador de l’antiguitat andalús.
Doctorat a la Universidad Complutense de Madrid 1977, és catedràtic d’història antiga de la Universitat de Barcelona des de l’any 1988, on ha desenvolupat una línia de recerca sobre la producció i el comerç d’aliments en l’antiguitat Ha dirigit diverses excavacions arqueològiques, entre les quals les del Monte Testaccio a Roma Dirigeix també el projecte sobre epigrafia amfòrica a Baden-Württemberg, el projecte Amphoren aus Xanten i la secció d’epigrafia llatina del projecte Corpus International des Timbres Amphoriques de la Union Académique Internationale Entre les…
Fidel Fita i Colomer
Historiografia catalana
Epigrafista, paleògraf i medievalista.
Vida i obra Ingressà a quinze anys en la Companyia de Jesús Cridat a l’ensenyament, primer a Loiola, i després a Carrión de los Condes Lleó durant els anys 1860-66, professà llatí, grec i hebreu, cosa que li facilità el contacte amb historiadors i antiquaris El lleonès Eduardo Saavedra fou un dels qui més contribuïren a desvetllar la seva vocació per l’arqueologia, l’epigrafia i la diplomàtica Fita dedicà una de les seves primeres obres a l’epigrafia romana de la ciutat de Lleó Retornà a Catalunya durant els anys 1866-68 i es lliurà de ple als estudis de la seva especialitat Amb la caiguda de…
Antoni Fernández de Calderón i de Toledo
Historiografia
Lingüística i sociolingüística
Història del dret
Advocat, filòleg i historiador.
Baró de Santa María das Arenas Estudià a Cervera, i fou superintendent de Zamora 1752-62 El 1762 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on llegí treballs d’història, d’epigrafia i d’etimologia catalana
Fidel Fita i Colomer
Literatura catalana
Historiador i filòleg.
Jesuïta, el 1865 ensenyà exegesi i llengües orientals a Lleó, on publicà La epigrafía romana de la ciudad de León 1866 Amb l’expulsió del 1868, visqué un temps a França i, després de passar per Manresa i Banyoles, el 1876 s’establí a Madrid, on fou membre numerari 1879 i director 1911 de l’Academia de la Historia, membre de l’Academia Española que li encarregà de fixar els mots castellans procedents del germànic, l’hebreu, el sànscrit, el celta i el basc i de la de Bellas Artes de San Fernando, de la de Bones Lletres de Barcelona i dels instituts d’arqueologia de Berlín i Coïmbra Collaborà en…
William Henry Waddington
Arqueologia
Història
Política
Polític i arqueòleg francès.
Efectuà estudis arqueològics a l’Àsia Menor i a Grècia i publicà diverses obres sobre numismàtica i epigrafia Durant la tercera República fou diputat de centreesquerra, senador, ministre d’instrucció pública 1876 i d’afers estrangers 1877-79 i president del consell de ministres 1879
Àlvar d’Ors i Pérez-Peix
Especialista en dret romà.
Fill d’Eugeni d’Ors, estudià a Madrid i a Roma Catedràtic de dret romà a la Universitat de Granada el 1943, passà a la de Santiago 1944 i a la de Navarra 1961 Publicà diversos treballs, entre altres Presupuestos críticos para el estudio del derecho romano 1943, Epigrafía jurídica de la España romana 1953, Derecho privado romano 1968
Pere Batlle i Huguet
Arqueologia
Cristianisme
Eclesiàstic, arqueòleg i historiador de l’art. Canonge del capítol tarragoní, fou professor del seminari conciliar i director del Museu Diocesà de Tarragona des del 1933.
Estudià les inscripcions romanes tarragonines i publicà el manual Epigrafía latina 1946 i El pintor Ramón de Mur 1936, Los tapices de la catedral primada de Tarragona 1946, el capítol corresponent a l’art paleocristià de l’obra Ars Hispaniae 1947 i Las pinturas góticas de la catedral y del museo de Tarragona 1952 Fou president de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense 1946 - 60 i director del “Butlletí Arqueològic” 1943 - 89
Pío Beltrán Villagrasa
Diplomàtica i altres branques
Numismàtica i sigil·lografia
Matemàtiques
Epigrafista i numismàtic, professor de matemàtiques a l’institut de segon ensenyament a València.
Destacà pels estudis de numismàtica hispànica, sobretot antiga i medieval, i d’epigrafia ibèrica En aquest camp fou des dels anys cinquanta un dels capdavanters de la teoria del bascoiberisme Treballà també sobre inscripcions romanes de Tarragona i de Sagunt Entre els seus nombrosos estudis cal destacar Sobre un interesante vaso escrito de San Miguel de Liria, Los textos ibéricos de Liria i El plomo escrito de la Bastida de Les Alcuses Mogente
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina