Resultats de la cerca

Format al Gummersbach alemany, la temporada 1983-84 jugà amb el Futbol Club Barcelona i guanyà la Recopa d’Europa, la Copa d’Espanya i la Lliga Catalana Fou el primer gran jugador mundial que arribà a l’handbol estatal Disputà 104 partits amb la selecció d’Alemanya i guanyà la medalla de plata en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984

Fou president de l’Institut d’Investigació Industrial de Nuremberg i professor d’economia política a la Universitat de Munic Elegit diputat democratacristià i ministre de finances del gabinet Adenauer 1949, fou l’inspirador de la recuperació econòmica de la postguerra “miracle alemany” Vicecanceller 1957, succeí Adenauer el 1963 però, després d’acceptar la coalició amb els liberals 1965, fou desplaçat de la cancelleria pel seu propi partit 1966 L’any 1967 deixà la direcció de la Christlich-Demokratische Union i n'esdevingué president honorari

S’inicià de ben petit en el món de l’alpinisme, camp en què esdevingué una figura destacada, després que al llarg de poc més d’una dècada 1982-95 hagués aconseguit pujar a tots els cims de més de vuit mil metres Nānga Parbat 1982, Gasherbrum I 1983, Gasherbrum II 1983, Broad Peak 1983, Manāslu 1984, Annapurna 1984, K2 1985, Dhaulāgiri 1985, Everest 1986, que culminà en menys de dos dies i sense oxigen, Cho Oyu 1990, Shisha Pangma 1990, Makalu 1991, Lhotse 1994 i Kangchenjunga 1995 Morí en caure durant una ascensió al Grünhorn, als Alps suïssos

Especialista en les literatures romàniques medievals, francesa, occitana i italiana, publicà, entre d’altres, Beiträge zur älteren italienischen Volksdichtung 1950 i Leben und Lieder der provenzalischen Troubadours 1957

Fou assessor de la República de Weimar Durant els anys 1930-31 fou membre de la comissió alemanya de l’atur i assessor del Govern de Brüning Exiliat l’any 1933, exercí a la Universitat d’Istanbul 1937 i a l’Institut d’Estudis Internacionals de Ginebra A l’acabament de la Segona Guerra Mundial fou assessor dels cancellers democratacristians Adenauer i Erhard Liberal convençut, fou partidari d’una economia de mercat i s’oposà a qualsevol política d’intervencionisme i collectivisme La seva obra principal és Die Lehre von der Wirtschaft ‘La doctrina econòmica’, 1937

Es graduà a l’Architectural Association de Londres el 1965 Representant del high-tech britànic, obtingué el Premi Mies van der Rohe per la terminal del tren Eurostar a l’estació de Waterloo 1988-93, el seu projecte més ambiciós La inspiració en les formes de la indústria nàutica i aeronàutica, amb els seus elements lleugers i tensats, i el predomini de l’acer i el vidre caracteritza un extens seguit d’obres realitzades a Anglaterra, que van des dels projectes industrials —les fàbriques Herman Miller a Bath 1976 i BMW a Bracknell 1980 o els tallers d’impressió del Financial Times a Londres…

Estudià lleis i economia a Friburg de Brisgòvia, Munic i Bonn treballà d’advocat a Colònia, d’on fou burgmestre 1917-33 i esdevingué un important home d’afers A la república de Weimar fou membre del Centre, partit catòlic, del qual fou representant a la dieta provincial renana i al consell d’estat prussià, que presidí 1920-23 El 1933 fou destituït de tots els càrrecs pels nazis, i exiliat a Rhöndorf 1933-35, però pogué continuar els seus negocis sense ésser molestat Amb tot, el 1944, en el moment de major desintegració del poder nazi, fou enviat a un camp de concentració En esdevenir-se l’…

El seu nom de naixença era Karl-Herbert Frahm Milità en la joventut socialista i, en ésser nomenat Hitler canceller 1933, fou perseguit i desposseït de la nacionalitat alemanya S'exilià a Noruega, on es naturalitzà amb el nom de Willy Brandt Collaborà en l’organització de les brigades internacionals que intervingueren a la península Ibèrica en la guerra civil de 1936-39 i estigué a Catalunya el 1937 Durant la Segona Guerra Mundial es refugià a Suècia Caigut el nazisme 1945, tornà a Alemanya i s’afilià al partit socialdemòcrata SPD El 1949 fou elegit delegat de Berlín al Bundestag, i el 1957,…

Vida i obra Descendent d’una família de mercaders eslaus o germànics installats a València al segle XV, es dedicà a la carrera eclesiàstica amb la finalitat d’ascendir socialment, tal com indiquen el seu viatge a Itàlia —el 1540 anà a Roma, on aconseguí càrrecs per designació pontifícia protonotari i predicador apostòlic—, o les dedicatòries dels seus llibres als arquebisbes de València Fou beneficiat de la seu valenciana des del 1528 i capellà de l’arquebisbe Erhard de la Marche, a qui dedicà el tractat Caerimoniae ad Missam València 1527 i un Iudicium in confessiones sacerdotum 1532  Des…