Resultats de la cerca

Escriví novelles satíriques i obres didàctiques, on tracta problemes de la infància i de la joventut i critica el mite del superhome És autor, entre altres obres, de les comèdies Flaschmann als Erzieher ‘Flaschmann com a educador’, 1901, Das Jubiläum ‘El jubileu’, 1901 i del recull de narracions Appelschnut 1907

Investigà els espectres d’emissió i, juntament amb Lummer, la radiació del cos negre 1897 d’acord amb les noves teories de Max Planck És autor de Vorlesungen über die Physik der Sonne 1910

Participà en diverses expedicions científiques a Nova Guinea i a les illes Salomón 1928-30 S'interessà pels processos d’especiació i per la genètica de poblacions De les seves obres cal destacar Systematics and the Origin of Species 1942, Birds of Southwest Pacific 1945, Animal Species and Evolution 1963, Principles of Systematic Zoology 1968, Populations, Species and Evolution 1970 i Evolution and Diversity of Life 1976

Féu investigacions d’acústica, òptica i dinàmica dels gasos Demostrà la importància que té en aerodinàmica la velocitat del so i féu la primera anàlisi crítica dels principis de la dinàmica newtoniana Influït per Comte, negà tota metafísica i tota informació que no fos sensible Fundà, amb RAvenarius, l' empiriocriticisme Entre els seus llibres cal destacar Die Mechanik in ihrer Entwickelung historisch-kritisch dargestellt ‘Desenvolupament historicocrític de la mecànica’, 1833, Beiträge zur Analyse der Empfindungen ‘Anàlisi de les sensacions', 1886 i Erkenntnis und Irrtum Skizzen…

Després d’un inici brillant a Alemanya Carmen, 1918 Madame Dubarry , 1919 Anna Boleyn , 1920, fou cridat a Hollywood, on s’installà el 1923 Hi començà una carrera que el situà com un dels millors realitzadors de la comèdia lleugera i d’humor, que de vegades incloïa una sàtira política Durant aquest període dirigí Lady Windermere's Fan 1925, The Love Parade 1929, The Smiling Lieutenant 1931, Angel 1937, Ninotchka 1939, la sàtira antihitleriana To be or not to be 1942 i Heaven can Wait 1943

Féu recerques en teoria de conjunts, i donà a conèixer l’axioma que duu el seu nom, el qual ha originat grans controvèrsies, perquè no ha estat acceptat per tots els matemàtics

La seva narrativa, que esdevingué molt popular, és dedicada sobretot a descriure el paisatge i la vida del seu país Cal destacar-ne les novelles Albin Indergand 1901, Frau Sixta 1926, Mütter ‘Mares’, 1946 i Welt im Spiegel ‘Món al mirall’, 1951 i els reculls de narracions Helden des Alltags ‘Herois de cada dia’, 1906, Einsamkeit ‘Solitud’, 1910 i Ernte des Lebens ‘Herència de la vida’, 1950

Professor a Berlín, estigué empresonat durant uns quants mesos 1938 en el camp de concentració de Buchenwald —la seva obra Der Totenwald ‘El bosc dels morts’, 1946 recull aquesta cruel experiència— Es decantà després cap a una vida al marge de la civilització moderna, i els seus escrits palesaren una autèntica veneració per la natura, considerada com un refugi, i una nova visió mística de la vida De la seva obra cal destacar les novelles Die Flucht ‘La fugida’, 1916, Die Majorin ‘La sergenta’, 1934, Das einfache Leben ‘La vida senzilla’, 1939, Die Jerominkinder ‘Els infants Jeromin’, 1945 i…

En acabar els seus estudis de química, es doctorà amb una tesi sobre la ceràmica persa i afgana d’època medieval 1976 Fou docent a Heidelberg Baden-Württemberg, 1987-98 fins que obtingué una càtedra d’arqueometallúrgia a la Universitat de Freiburg Baixa Saxònia, 1998-2004 primer i, més tard, una d’arqueometria a Tübingen Baden-Württemberg, 2004 El 2006, després de la mort del seu amic Manfred Korfmann, assumí la direcció de les excavacions arqueològiques de Troia És autor de nombrosos estudis, entre els quals Archaeometry ‘90 1991, en collaboració i Troia and the Troad 2003, en collaboració

Després de cursar estudis de filologia clàssica i filosofia realitzà tasques com a professor a les universitats de Tübingen 1958-64, Heidelberg —on fou catedràtic 1966-75— i Lliure de Berlín 1980-92 Retirat l’any 1992, fou professor visitant de la Universitat Catòlica de Xile 1992-96 i de la Universitat Carolina de Praga 1997-98 La seva formació europea el portà a realitzar una tesi doctoral sobre Aristòtil Més tard s’interessà per la filosofia analítica, fet que el dugué a considerar els problemes tradicionals de la filosofia com a problemes de la comprensió dels seus modes d’expressió S’…