Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
José Luis Abellán
Literatura
Assagista i crític literari castellà.
Professor de la Universitat de Madrid És autor, entre altres obres, d' Ortega y Gasset en la filosofía española 1966, Sociología del 98 1973 i Panorama de la filosofía española actual Una situación escandalosa 1978
Charles Churchill
Literatura anglesa
Cristianisme
Clergue i escriptor satíric anglès.
Assolí l’èxit amb Rosciad 1761, sàtira contra el món del teatre Suspès dels càrrecs eclesiàstics, es defensà en The Apology 1761, The Ghost 1762 i The Prophecy of Famine 1763 Collaborà amb John Wilkes en la publicació escandalosa de North Briton 1762
Teodora
Història
Patrícia romana, muller del senador Teofilacte
.
Fou mare de molts fills, i la crònica escandalosa de Luitprand de Cremona la féu amant de Joan, arquebisbe de Ravenna, que esdevingué papa gràcies a Teofilacte, amb el nom de Joan X 914 Mort el marit, continuà exercint el poder amb la seva filla Maròzia
Enrique Wisser
Història
Política
Polític alemany, dit el Coix
.
Originari del Palatinat, formà part de la camarilla de la segona muller de Carles II, Marianna de Neuburg, que el nomenà secretari 1691 Aprofità la seva influència per a adquirir una fortuna quantiosa mitjançant la venda de càrrecs Aquesta actuació corrupta i escandalosa li valgué una gran impopularitat, fins al punt que hagué d’ésser nomenat ambaixador a Parma 1695 per tal d’allunyar-lo de la cort
ibn Diḥya
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Poeta, filòleg i tradicionista andalusí, conegut també per ibn Ğumayyil.
Fou dues vegades cadi de Dénia, d’on fou destituït per la seva conducta escandalosa Exiliat, ensenyà a Tunísia 1198 i viatjà pel nord d’Àfrica, el Pròxim Orient i Mesopotàmia Establert a Egipte després del 1207, fou protegit pels califes aiúbides al-Adil i al-Kamil de qui fou preceptor Dirigí la Dār al-ḥadīt del Caire, fundada expressament per a ell, de la qual també fou destituït Fou un dels difusors més considerables de la cultura andalusina a les escoles orientals
Louis François Armand de Richelieu
Història
Militar
Militar francès.
Duc de Vigneron du Plessis, era besnebot del cardenal Richelieu Fou ambaixador a Viena 1725-28 lluità a les guerres de successió de Polònia 1733-38 i d’Àustria 1741-48, on es distingí a les batalles de Dettingen 1743 i Fontenoy 1745 Fou lloctinent general del Llenguadoc i governador de Guiena i Gascunya El 1756 comandà l’expedició marítima francesa que arrabassà Menorca als anglesos, durant la guerra dels Set Anys, i el 1757 ocupà Hannover Dugué una vida privada escandalosa, que reflecteixen les seves Mémoires 1790-91 i unes Aventures érotiques que hom li atribueix
Goffredo Parise
Literatura italiana
Periodisme
Escriptor i periodista italià.
Es donà a conèixer amb Il ragazzo morto e la cometa 1951 Després de La grande vacanza 1953, intent de rèplica de l’obra anterior, l’èxit d' Il prete bello 1954 marcà l’inici d’una temàtica escandalosa i frívola, que seguí en les novelles Il fidanzamento 1956 i Atti impuri, Amore e fervore 1959, Il padrone 1965, representació caricaturesca del capitalisme en el diàleg L’assoluto naturale 1966 i en els apòlegs d' Il crematorio di Vienna 1969 Autor dels contes del Sillabario n° 1 1972 i de nombrosos reportatges periodístics, publicats, alguns, en forma de llibre Cara Cina , 1966…
Arnulf
Cristianisme
Bisbe de Vic (933-1010).
De la família vescomtal d’Osona Essent ardiaca de Barcelona, fou fet presoner per les tropes d’Almansor 985 i rescatat poc temps després Els primers anys del seu episcopat es veieren torbats per Guadald, que pretenia d’ocupar la seu episcopal de Vic el concili romà celebrat l’any 998 solucionà el conflicte confirmant el nomenament d’Arnulf El 1002 anà a Roma amb el comte Ramon Borrell per posar remei a l’escandalosa situació del monestir de Sant Benet de Bages i probablement per tractar de la qüestió vital dels sarraïns Participà amb forces pròpies en l’expedició a Còrdova 1010…
Eudald Serra i Güell
Etnologia
Escultura
Escultor i expert en el treball etnològic.
Deixeble d’Àngel Ferrant, donà a conèixer la seva obra de caire surrealistitzant en la històrica i escandalosa exposició de l’ADLAN del 1935, a la Llibreria Catalònia de Barcelona, juntament amb Jaume Sans i Ramon Marinello Aquelles obres eren situades entre l’organicisme d’Arp i els muntatges de Juli González Després d’un llarg sojorn al Japó, tornà a Catalunya i treballà en una plàstica d’inspiració orientalitzant Els anys cinquanta es lliurà a l’escultura no figurativa feta d’estructures orgàniques amb tècniques i materials diferents Les superfícies guerxes, l’abundor dels…
Carl Jonas Love Almqvist
Literatura sueca
Escriptor suec.
Després de graduar-se a la Universitat d’Uppsala, es casà i s’establí en una granja de Värmland amb el propòsit de dur a la pràctica el seu ideari rousseaunià i socialitzant Fallit l’intent, un any i mig després s’installà a la capital, on fou professor, pastor protestant, periodista en el diari liberal “Aftonbladet”, i menà una vida agitada i escandalosa El 1838, amb la novella Det går an ‘Això rutlla’, crítica del matrimoni com a institució, obtingué una certa fama que li permeté de lliurar-se intensament a les lletres Mal administrador dels guanys, però, adquirí deutes, i des…