Resultats de la cerca
Es mostren 64 resultats
Escolàstica
Cristianisme
Religiosa.
Fundà un monestir de dones a Piumarola, prop de Montecassino, on el seu germà sant Benet n'havia fundat un d’homes És patrona de Vic, on hom pretenia de posseir un peu de la santa La seva festa se celebra el 10 de febrer
Ángel María Amor Ruibal
Filosofia
Pensador gallec.
Doctor en filosofia i teologia i professor de dret canònic a Santiago Primer s’especialitzà en filologia Introducción al estudio de la lingüística europea , 1900 Problemas fundamentales de filología comparada , 1904-05, però posteriorment es dedicà a la filosofia Malgrat que fou una figura aïllada, la seva obra s’insereix en el moviment de renovació de l’escolàstica del final del segle XIX Amor Ruibal criticà la filosofia moderna pel seu desconcert i la seva incapacitat per a elaborar una ontologia, desconcert que podia superar l’escolàstica però per a això calia que aquesta s’alliberés del…
Anselm de Laon
Filosofia
Filòsof medieval, deixeble d’Anselm de Canterbury a Bec i director de l’escola catedralícia de Laon, on fou mestre de Guillem de Champeaux.
En el seu pensament, fonamentat en l’autoritat de l’Església més que no pas en la raó, es troben les primeres línies de l’escolàstica Entre la seva obra, coneguda fragmentàriament, destaca la Glossa interlinearis
Anton Koberger
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor alemany.
Cap a l’any 1471 s’establí a Nuremberg, on s’especialitzà en obres de teologia i filosofia escolàstica També publicà llibres illustrats, i fou el primer impressor que posseí una organització industrial i comercial potent, amb representants a les principals ciutats europees
Johannes Baptist Franzelin
Cristianisme
Jesuïta i teòleg austríac.
Professor a Roma, publicà tractats de quasi totes les parts de la teologia dogmàtica i restaurà el mètode de la teologia positiva Les seves obres el caracteritzen com un dels representants de la renovació escolàstica Fou teòleg papal al concili I del Vaticà i fou creat cardenal el 1876
Josep Corts i Grau
Dret
Jurista.
Fou catedràtic de filosofia del dret a la Universitat de València i rector d’aquesta mateixa universitat 1951-67 És autor de Filosofía del derecho 1941-42, Los juristas clásicos españoles 1948, Principios de derecho natural 1944, Ideario político de Balmes 1934, El sentido óntico y teológico del derecho de la escolástica 1945, Curso de derecho natural 1953 i Historia de la filosofía del derecho 1960
Luís António Verney
Educació
Pedagog i assagista portuguès, conegut amb el nom de Barbadinho.
Completà la formació a Itàlia, on llegí Descartes, Newton, Bacon i, sobretot, Locke Establert a Roma, inicià la reforma de la pedagogia portuguesa, fruit de la qual fou el seu Verdadeiro Metodo de Estudar 1746, que provocà una polèmica que assenyala la fi de l’escolàstica a Portugal Proposà la democratització de l’ensenyament i la instrucció de la dona, com també l’ensenyament basat en la llengua materna En literatura es manifestà contrari a la retòrica barroca
Pere Tomàs
Cristianisme
Teòleg escotista.
Franciscà, fou professor de filosofia durant la segona i la tercera dècades del segle, al convent barceloní de Sant Nicolau Durant el magisteri escriví les seves obres teològiques més importants De ente, De formalitatibus , el seu tractat més conegut i llegit fins al Renaixement Més tard fou mestre de teologia i escriví un comentari de les Sentències de Pere Llombard i almenys un quòdlibet Encarna l’evolució de l’escotisme cap a un realisme extrem, tendència coneguda en l’escolàstica tardana amb el nom de formalisme
Joan Baptista Gener
Filosofia
Filòsof i teòleg.
Jesuïta 1726, fou professor a Gandia, on conegué Gregori Maians, amb el qual mantingué una relació epistolar També fou professor de teologia a Girona Passà a Itàlia Gènova i Roma ja abans que els jesuïtes fossin expulsats d’Espanya Mantingué relacions amb Finestres És autor de Theologia dogmatico-scholastica Roma 1767-77, obra enciclopèdica de la qual publicà sis volums i deixà, en morir, els materials per acabar-la i que intenta d’agermanar la teologia positiva amb l’escolàstica tomista, vivificant-les amb la crítica És autor també de Scholastica vindicata Gènova 1766
Vicent Calataiud
Cristianisme
Teòleg.
Estudià a la Universitat de València, d’on fou catedràtic de filosofia i de metafísica El 1727 obtingué una pabordia a la seu amb càtedra de teologia escolàstica El mateix any ingressà a la congregació de l’Oratori Tomista fervent i defensor dels mètodes escolàstics tradicionals, obstaculitzà, a parer de Gregori Maians, que sostingué amb ell una polèmica pública, tota renovació de l’ensenyament universitari Publicà, en cinc volums, sobre teologia tomista, Divus Thomas 1744-52, La verdad acrisolada Disertación apologética teológica místico-dogmática 1753 i diverses cartes polèmiques contra…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina