Resultats de la cerca

Interpretà personatges sensibles i d’una certa candidesa, sobretot en films del seu marit Federico Fellini , amb qui es casà el 1943 La seva primera pellícula fou Senza pietà 1947, d’Alberto Lattuada, però és amb La strada 1954, de F Fellini, quan assoleix fama internacional El 1957 fou premiada a Canes i a Sant Sebastià per Le notti di Cabiria , també de Fellini Altres films seus són  Fortunella 1958,  Giulietta degli spiriti 1965, The Mad Woman of Chaillot 1969 i Ginger e Fred 1985 Intervingué també en sèries per a la televisió Entre el 1966 i el 1969 presentà el programa radiofònic Cartes…

Les seves suposades relíquies foren traslladades al monestir de Bages 951 arran del viatge que Salla , fundador del monestir, feu a Roma per sotmetre a la Santa Seu la nova abadia El cos fou venerat al monestir fins el 1835, i després ho fou a Navarcles El seu culte s’estengué no solament pel Bages, sinó arreu de Catalunya, com ho proven les antigues capelles del Montpeità Sant Fruitós de Bages, de Vilallonga Sant Martí Sesgueioles, Anoia, de les Cabanyes Alt Penedès, etc Amb el sant hi ha relacionada la festa de sant Valentí , o festa dels enamorats , constatada des del segle XV a Anglaterra…

Estudià piano amb la seva mare El 1924 anà a Nova York i conegué els millors pianistes de l’època, especialment James P Johnson i Fats Waller Aquest últim li donà classes informals i l’introduí en la tècnica de l’orgue Mentrestant, treballà a cabarets de Harlem com a pianista i director musical de cantants de blues i d’espectacles de dansa i teatre El 1927, durant una de les gires d’aquestes formacions, l’orquestra es dissolgué a Kansas City Basie romangué en aquesta ciutat i, poc després, entrà als Blue Devils de Walter Page Dos anys més tard s’integrà a la Bennie Moten’s Kansas City…

Vida i obra Ciutadà honrat de Barcelona i receptor de mestre racional de la Cort a Barcelona, fou ambaixador de Barcelona davant Felip IV 1626 i ocupà el càrrec de conseller segon de Barcelona 1628 Publicà una versió castellana de la Crònica de Bernat Desclot resumida 1616, i en el pròleg afirmà que els historiadors escrivien en castellà per la pressió dels editors També escriví una Relación histórica de la famosa invasión del ejército y armada de Francia en Cataluña en 1285 y de la valerosa resistencia que los catalanes con su rey Don Pedro hicieron 1793, amb clares intencions…

Filla del cardenal Roderic de Borja, després papa Alexandre VI, i de Vannozza Cattanei En les primeres intencions del seu pare, fou destinada a contreure matrimoni amb algun noble valencià Querubí de Centelles, senyor d’Aiora i germà del comte d’Oliva Gaspar de Pròixida, comte d’Aversa Esdevingut pontífex, Roderic de Borja pensà d’utilitzar Lucrècia com a instrument de la política vaticana, i, en la necessitat de reforçar la seva aliança amb la família Sforza, féu que es casés 1493 amb Giovanni Sforza, senyor de Pesaro Noves exigències diplomàtiques aconsellaren Alexandre VI a…

Fill de l’arquitecte Josep Oriol Mestres i Esplugas  i germà de l’escriptor Arístides Mestres i Oñós Cursà estudis a l’Escola de Belles Arts, on rebé les ensenyances de dos professors antagònics, Claudi Lorenzale i Lluís Rigalt, i es dedicà professionalment al periodisme gràfic La Campana de Gràcia , L’Esquella de la Torratxa , La Publicidad , El Globo , Almanaque sud-americano , entre d’altres i a la illustració d’obres clàssiques Virgili, Cervantes o de novellistes Pereda, Pérez Galdós i assagistes Pompeu Gener contemporanis, fins que, el 1914, perdé la visió dels dos ulls i hagué de…

Vida Fou el cinquè fill, i el segon que sobrevisqué, de JS Bach i de Maria Barbara El 1717 es traslladà amb la seva família a Köthen La seva primera obra fou un minuet per a clavicèmbal, compost el 1721 El 1723 anà a Leipzig, on el seu pare havia obtingut el càrrec de cantor a l’església de Sant Tomàs Estudià lleis durant tres anys, primer a la Universitat de Leipzig 1731 i després a la de Frankfurt 1734 En aquesta ciutat impartí classes de clavicèmbal, fou director d’una acadèmia musical, es dedicà a la composició i dirigí concerts públics les festivitats assenyalades Durant aquests primers…

Vida Fill d’un enginyer agrònom, la seva mare l’acostà molt aviat al món dels sons i li donà els primers rudiments musicals i pianístics A sis anys ja havia compost la seva primera peça, un galop, que fou seguida d’altres de caràcter dansable, i fins i tot d’una petita òpera en versió piano, El gegant , escrita quan tenia nou anys Els inicis Al gener del 1902 els seus pares el presentaren a S Tanejev, que, impressionat, el recomanà a R Glière, el qual els estius del 1902 i el 1903 viatjà a Sontsovka per ensenyar el petit Sergej El 1904 Prokof’ev ingressà al Conservatori de Sant Petersburg, on…

Vida i obra Gran viatger, com que estigué tants anys lluny de la seva terra, és difícil de construir-ne la biografia sense cap gran suport documental tot i que la seva vida fou tan llarga, i tractà tanta gent, deixà pocs testimonis epistolars autèntics A falta d’aquests són utilíssimes les notes que, a partir del 1290, solia posar a l’acabament dels seus tractats, indicant el lloc i la data de llur composició Quan manquen aquestes dades, com passa amb obres de la categoria del Desconhort o del↑ Blanquerna , solament a base de tempteigs i de comparacions cronològiques és possible d’establir…

Vida La seva vida és un model arquetípic romàntic breu, amb sofriment -exili de la pàtria, tisi, admiració inabastable per part de la societat del seu temps-, sensible sense exageracions, i original des de les seves primeres obres fins a la darrera, nacionalista i alhora universal El caràcter novellesc de moltes biografies seves -la relació amb George Sand, la història de la capsa amb terra polonesa que portava amb ell durant els primers viatges- contribuí a fer-ne un símbol Les seves bones maneres, els dots com a caricaturista…