Resultats de la cerca

Estudià farmàcia a les universitats de Berlín i Bonn i fou professor a la Universitat de Bonn 1867-79 Féu importants treballs d’anàlisi volumètrica, introduí l’ús de l’àcid oxàlic en alcalimetria i ideà la balança de Mohr per a determinar pesos específics de líquids i sòlids

Membre del CN Sabadell, el seu entrenador és Albert Tubella Competí en sis Campionats d’Europa 1997, 2000, 2002, 2004, 2006, 2008 i quatre Mundials 2003, 2005, 2007, 2008 amb la selecció espanyola, els dos del 2008 específics de natació en aigües obertes Guanyà la medalla de bronze europea en la prova dels 5 km 2004 A partir del 2005 també disputà la prova dels 10 km en tots aquests campionats

La seva “Pasta pectoral”, profusament exportada a l’Amèrica Llatina, fou un dels primers específics preparats al nostre país Organitzà un important laboratori farmacèutic que duu el seu nom Doctor Andreu i establí mercats a l’estranger S'interessà també per l’urbanisme i fou l’impulsor de les noves urbanitzacions a Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, i de les installacions del Tibidabo Fou president honorari de tots els collegis farmacèutics d’Espanya

Feu estudis, inacabats, de dret, periodisme i teologia Fou codirector de “Qüestions de Vida Cristiana” fins el 1965 En una primera època tractà problemes específics de la societat i de l’Església catalana Problemes del nostre cristianisme 1966 i Ensayos de subteología secular 1969 Després del 1975 es convertí en un dels analistes més lúcids i atents de la transició democràtica Societat, cultura i pensament 1984, Catalunya política i socialisme 1984, La transició a Catalunya 1977-1984 1985, Reptes de Catalunya 1985, El 1984 de Catalunya Una crònica apassionada 1985, El pujolisme i els altres…

Graduat el 1946, fou professor a les universitats de Malaca 1947-50, Glasgow 1950-58 i Londres 1973-77 i 1984-93 i dugué a terme investigacions en diverses empreses farmacèutiques 1950-73 i 1978-83 Estudià el mecanisme dels receptors cellulars específics i desenvolupà substàncies químiques amb capacitat per a blocar-los, les quals possibilitaren l’obtenció del propanolol i la cimetidina , compostos que revolucionaren el tractament de les alteracions cardiovasculars i de l’úlcera pèptica El 1981 rebé el títol de sir , el 1988 el premi Nobel de medicina i fisiologia compartit amb GH Hitchings i…

Vinculat des del 1931 als sectors d’acció o “grups específics” del moviment llibertari, combaté durant la Guerra Civil de 1936-39 i, en acabat, s’exilià a França El 1943 retornà clandestinament i inicià, amb els seus germans Josep l’Hospitalet de Llobregat, 1909 – Barcelona, 1949 i Manuel l’Hospitalet de Llobregat, 1927 – Barcelona, 1950, la lluita armada a la zona del Barcelonès, fins a esdevenir el màxim —i mític— exponent de la guerrilla urbana antifranquista Després d’un parèntesi a França 1949-55, reprengué la lluita però, mancat del suport orgànic de la CNT-FAI, acabà…

Estudià fisiologia, fisiologia animal i química a la Universitat d’Oxford, on es doctorà posteriorment en Bioquímica 1951 Es traslladà als Estats Units per a cursar un postdoctorat en química física a la Universitat de Wisconsin Fou professor de Patologia i Medicina de laboratori a la Universitat de Carolina del Nord des del 1988 Orientà la seva recerca en trobar la manera efectiva d’aïllar i modificar gens específics Teballà en collaboració amb els científics genetistes Mario R Capecchi i Martin Evans amb qui compartí el Premi Albert Lasker de Medicina Mèdica Fonamental 2001, pels…

Feu estudis, inacabats, de dret, periodisme i teologia Fou codirector de Qüestions de Vida Cristiana  fins el 1965 En una primera època tractà problemes específics de la societat i de l’Església catalana amb obres com  Problemes del nostre cristianisme 1966 i Ensayos de subteología secular 1969 Després del 1975 es convertí en un dels analistes més lúcids i atents de la transició democràtica i escriví Societat, cultura i pensament 1984, Catalunya política i socialisme 1984, La transició a Catalunya 1977-1984 1985, Reptes de Catalunya 1985, El 1984 de Catalunya Una crònica…

Inicià estudis de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en dret 1870, i feu estudis específics d’arxivística Succeí el seu pare, Manuel de ↑ Bofarull i de Sartorio , en la direcció de l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1892-1911 Feu estudis sobre la fabricació del paper, especialment a Xàtiva i a València, durant l’edat mitjana, i d’altres com La heráldica en la filigrana del papel 1901 i Los animales en las marcas del papel 1910 Intervingué en la publicació del darrer volum de la “Colección de Documentos Inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón” 1910,…

Vida Llicenciat en farmàcia per la Universitat de Barcelona el 1894, regentà a Tortosa un centre d’específics i d’anàlisi Encuriosit per la fotografia, a final del segle XIX inventà el visor Poliscop Vergés, patent que li comprà una casa de París i que consistia en un aparell amb mecanisme de canvi automàtic dels clixés que admetia tres-centes plaques de vidre en format estereoscòpic, impressionades per ell mateix, llegat que es conserva Després construí una ampliadora que gràcies a un dispositiu mantenia constant la imatge a focus, i el 1915 publicà el text Fotografías animadas "Ibérica",…