Resultats de la cerca

Arribà al FC Barcelona 1935-38 després de guanyar la Lliga amb el Betis, però la Guerra Civil n’estroncà la trajectòria, tot i que el 1937 encara dirigí l’equip en la seva gira per Mèxic i els Estats Units Amb el Barça guanyà el Campionat de Catalunya 1936, 1938, la Lliga Mediterrània 1937 i la Lliga Catalana 1938

Interior esquerre que jugà al FC Barcelona 1934-36 procedent del Nacional de Montevideo Disputà 39 partits oficials, marcà 22 gols i fou finalista de Copa 1936 Fou vuit vegades internacional amb l’Uruguai i guanyà una Copa Amèrica 1935 També disputà tres partits amb la selecció catalana La Guerra Civil estroncà la seva trajectòria esportiva Com a entrenador, dirigí el FC Barcelona 1947-50 i guanyà dues Lligues 1948, 1949, una Copa Eva Duarte 1948 i una Copa Llatina 1949 Fou el seleccionador de l’Uruguai en una Copa del Món 1962

S’inicià a les files del Club Atlètic Vic, on desenvolupà tota la seva carrera Després de proclamar-se campió estatal juvenil de cros 1983, l’any següent obtingué els títols català, espanyol i mundial júnior de camp a través Fou el darrer atleta blanc que guanyà aquesta prova internacional Patí un accident laboral que estroncà una prometedora carrera Tornà a la competició, però en l’àmbit popular Amb tot, destaquen les victòries en la cursa d’El Corte Inglés 1986 –ja l’havia guanyada el 1984–, dos títols de campió català de 10000 m 1987, 1991 i un de cros per equips, amb el CA Vic 1994 El…

Format a les classes de l’Escola de Dibuix de la Junta de Comerç, hi guanyà diversos premis de dibuix, gravat i escultura 1800-04 Fou pensionat per a anar a Madrid a perfeccionar estudis 1803 El mateix 1805 guanyà medalla d’or a l’Academia de San Fernando El 1808 no acceptà el règim intrús napoleònic i la seva carrera s’estroncà Acadèmic de mèrit de San Fernando 1814, fou director d’estudis de l’acadèmia el 1815 Féu medalles del duc d’Alburquerque, dels setges de Girona i Saragossa, del triomf de Vitoria, del duc de Ciudad Rodrigo, del retorn de Ferran VII i del papa Fou acadèmic de Sant…

Estudià al Conservatori de Filadèlfia i a la Juilliard School de Nova York, centre en el qual fou alumne d’Olga Samaroff L’any 1941 guanyà el Concurs Internacional de la Fundació Walter W Naumburg, fet que li permeté debutar a Nova York aquell mateix any Inicià una carrera internacional, amb un repertori molt ampli però amb dedicació especial a la música del segle XX Entre les obres més interpretades per Kapell figuren el Concert per a piano i orquestra , d’A Khačaturjan, i el Concert per a piano número 1 , de D Šostakovič A Copland li dedicà la Fantasia per a piano Enregistrà la Sonata per…

Fill de barcelonins, estudià a Barcelona amb Ramon Vilanova Amb la seva òpera La fattuchiera , que dirigia ell mateix, obtingué un èxit sorollós al Teatre Principal de Barcelona 1838 Fou el primer compositor del país d’estil plenament romàntic —fou anomenat el Bellini català —, fet que li valgué l’entusiasme de la generació jove d’aleshores Pau Piferrer —que l’elogià extraordinàriament des del diari “El Guardia Nacional"—, Manuel Milà i Fontanals, Joaquim Rubió i Ors, Francesc Permanyer, etc Una tuberculosi, que el conduí a la mort, però, estroncà pocs mesos després la seva carrera Deixà…

Fill de Pablo García del Amo, resident del Girona els anys 1952-56, s’inicià amb La Salle Girona Després de proclamar-se campió d’Espanya amb la selecció juvenil catalana 1965 fitxà pel FC Barcelona Interior dret, després de jugar amb el juvenil blaugrana i amb el Comtal 1966-67 fou cedit a l’Osasuna 1967-68 i al Calvo Sotelo 1968-69 La temporada 1969-70 ingressà al primer equip del Barça, on romangué fins a l’edició 1970-71 Disputà 63 partits, marcà 9 gols i fou campió de Copa 1971 Després destacà en el Saragossa 1972-79 Fou guardonat per Mundo Deportivo com a millor jugador de la Lliga 1974…

Aconseguí els títols estatals de pes en categoria cadet, júnior i promesa La seva trajectòria es divideix en dos períodes fins el 1997, abans de l’accident de trànsit que estroncà la seva progressió, i a partir del 2002, quan tornà a les competicions En la primera etapa i amb els colors del FC Barcelona aconseguí quatre títols catalans consecutius en pista coberta 1993-96 i un a l’aire lliure 1994 Millorà gairebé una vintena de vegades el rècord català de la prova i disputà el Campionat d’Europa sub-23 i els Jocs Mediterranis 1997 El 2002 tornà a la competició de la mà de l’Integra2 l’…

conegut com Carioco Es formà al CN Barceloneta, amb el qual conquerí una Copa Catalana, un Campionat d’Espanya de primera divisió 1973 i dues Lligues estatals 1973, 1974 També participà en la Copa d’Europa de clubs 1974 i en la Recopa d’Europa del 1975 semifinalista i el 1976 finalista El 1981 passà al CN Montjuïc, on aconseguí un nou títol de Lliga 1984 i jugà en tres ocasions la Recopa d’Europa de clubs, i aconseguí una medalla de bronze 1981, una d’argent 1982 i un lloc de finalista de quarts 1983 Amb la selecció estatal absoluta fou 231 vegades internacional en el període 1975-84 i…

Jugava d’extrem i es formà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona, amb el qual es proclamà campió d’Espanya juvenil Com a jugador del Barcelona Atlètic, debutà amb el primer equip del Barça 1988-89 i la temporada següent s’incorporà a la plantilla El 7 de desembre de 1989, en el partit de la Supercopa d’Europa disputat a San Siro, patí una greu lesió que estroncà la seva carrera Romangué al Barça, inactiu, fins la temporada 1990-91, i posteriorment jugà amb el Múrcia 1991-92 i la Unió Esportiva Figueres 1992-93, on es retirà Amb el Barça jugà 51 partits i marcà 4 gols Guanyà una…