Resultats de la cerca

Descriví les glàndules de la mucosa del duodè glàndula de Brunner i del pàncrees, la natura glandular del qual fou un dels primers a considerar

Fill i net d’escultors, el 1943 interrompé els estudis d’arquitectura després de ser mobilitzat a la Segona Guerra Mundial com a pilot d’aviació Capturat pels aliats, arran de les condicions d’habitatge al camp de presoners de Chartres, on fou internat, s'inicià el seu interès per les estructures lleugeres Reprengué els estudis d’arquitectura, que amplià amb una estada als Estats Units, i el 1952 obrí despatx propi a Stuttgart A l’Escola Tècnica de la universitat d’aquesta ciutat, el 1964 fundà l’Institut d’Estructures Lleugeres És considerat un dels membres més…

Llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat de Barcelona 1972, doctor en Ciències Físiques per la Universitat Autònoma de Barcelona 1978 i Docteur d’État per la Universitat de Montpeller 1979 Catedràtic de Física Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1993 i director de l’Institut Català de Nanotecnologia des del 2005 El 1997 rebé la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya per l’estudi espectroscòpic dels estats electrònics i de vibracions dels semiconductors, i per l’activitat formativa i organitzativa associades amb…

El 1972 es llicencià en geografia a la Universitat de Barcelona El 1982 es doctorà en aquesta mateixa universitat amb una tesi que tractava de la diversificació de les estructures de la població catalana segons les diferències territorials Professora del departament de geografia humana de la Universitat de Barcelona des del 1973, i cap d’aquest departament des del 1990, investiga sobre temes relacionats amb la geografia de la població i en qüestions d’ordenació del territori Ha participat en diversos projectes i estudis de caràcter aplicat com ara plans de muntanya, plans d’…

Tot i que començà dins el neoclassicisme amb Ithiel Town, fou un dels principals introductors del neogoticisme als EUA i un dels primers a emprar estructures de ferro

Treballà sobre les aplicacions de l’òptica electrònica a la determinació de les estructures moleculars i sobre l' efecte electroòptic de Kerr És autor de La diffusion moléculaire de la lumière 1929

Autor de la cúpula múltiple de San Gaudenzio a Novara 1841-81 i de la Mole Antonelliana de Torí 1863-88, construccions de gran alçària, on empra audaces estructures metàlliques al servei d’una estètica encara neoclàssica

Inicià la seva carrera realitzant dissenys d’estampats i vestits El 1961 entrà a formar part de l’equip de Pedro Rodríguez, el seu mestre, i el 1966 s’establí pel seu compte La seva creació és avantguardista i sofisticada, si bé conserva estructures clàssiques

Emprà estructures de ferro, tant per a fer un estil historicista església de Saint-Augustin, París, 1860-67 com per a crear un model funcional de mercat Halles Centrales, París 1853-58, que fou seguit per arquitectes de tot arreu, entre ells el català Antoni Rovira i Trias

S'especialitzà en l’estudi d’estructures metàlliques i de formigó armat Els anys 1930-32 construí l’estadi de Florència, que per l’audàcia de l’estructura i la qualitat del formigó esdevingué ràpidament un model a escala mundial En la sèrie d’hangars per a avions, avui destruïts, que foren aixecats entre el 1936 i el 1941 a Orvieto, Orbetello i Torre del Lago demostrà les possibilitats de les estructures metàlliques com a construccions de cost mínim i de muntatge fàcil Després aprofundí l’anàlisi de les peces seriades de formigó el Palau d’Exposicions de Torí 1948-49…