Resultats de la cerca

Pujà al tron a la mort del seu oncle Miquel IV, que l’havia fet adoptar per l’emperadriu Zoe Tot seguit intentà de fer retirar aquesta emperadriu en un convent, però el poble es rebelà i exigí el seu retorn a la vida pública Miquel fou cegat i reclòs en un convent

Comandant suprem de l’exèrcit rus durant la Primera Guerra Mundial, exigí plens poders a Kerenskij i intentà el cop d’estat de l’agost del 1917 Després de la revolució d’octubre, fou empresonat, però aconseguí d’escapar, i durant la guerra civil dirigí l’exèrcit blanc del sud de Rússia

Del 1833 al 1844 fou un dels caps de l’oposició parlamentària Afiliat al moviment de Kossuth 1845, s’oposà a les mesures radicals de la Revolució del 1848, bé que el 1861 exigí, des de l’assemblea nacional legislativa, la restitució de la constitució del 1848 Collaborà en la preparació del compromís del 1867, que seria la base de la monarquia austrohongaresa

Membre del moviment fenià des del 1865, el 1879 fundà la lliga agrària d’Irlanda, però fou empresonat fins el 1885 Fou diputat al parlament britànic el 1892 i el 1893 i entre el 1895 i el 1899 Fou d’idees socialistes, nacionalistes i anticlericals, i exigí la nacionalització de les terres Escriví The Fall of Feudalism in Ireland 1904

Lluità contra la colonització espanyola i la penetració nord-americana 1898-1903 Governador de Tayabas i diputat, fundà el partit nacionalista i exigí l’autonomia President del Commonwealth filipinoamericà 1935, s’esforçà per dur a terme la reforma agrària i millorà la justícia, l’administració i l’exèrcit Reelegit el 1941, davant la invasió japonesa, es traslladà amb el govern a Austràlia i després als EUA

Dirigí el diari El Imparcial , fou elegit diputat conservador i es destacà pels seus atacs contra el govern per la qüestió de Cuba Des del 1898 s’uní als “regeneracionistes” i exigí la transformació agrícola del país per tal de superar la pèrdua de les colònies Fou ministre d’agricultura 1900 i 1903, però s’oposà al govern de Maura i es passà als liberals Del 1905 al 1923 fou vuit vegades ministre de foment, organitzà els sindicats agrícoles, impulsà les obres públiques, sobretot hidràuliques, i envià expedicions científiques a Àfrica

Franciscà 1534 i inquisidor a Venècia 1557, fou bisbe de Sant'Agata dei Goti 1566 i de Fermo 1571-77 Aplicà la reforma tridentina reestructurant la cúria romana 1588, fixà en setanta els membres del collegi cardenalici, exigí la memòria diocesana dels bisbes en la visita ' ad limina ' i publicà la Vulgata 1590 Prohibí les censures mútues entre els partidaris de Baius i els de Lessius en la controvèrsia sobre la gràcia Políticament obstaculitzà el predomini castellà a Itàlia i impedí l’accessió al tron a Enric IV de França 1585 Es preocupà pels problemes urbans de Roma un dels…

Acompanyà l’infant Martí, duc de Montblanc, i els seus fills els reis de Sicília en l’expedició a aquesta illa el 1392 i participà en la defensa del Principat contra les tropes del comte Mateu I de Foix 1396 El 1400 portà a terme una ambaixada del rei Martí prop del seu fill Martí el Jove a Sicília i participà més tard en l’expedició a Sardenya 1409 A la darreria del 1411 les seves diferències amb Pere de Galliners, que amenaçaven de provocar lluites al bisbat de Girona, preocuparen el parlament català El 1418 fou un dels membres de la lliga de nobles i ciutats de Molins de Rei que protestà…

Neta de Felip V d’Espanya per part de pare i de Lluís XV de França per part de mare, es casà 1765 amb el fill de Carles III, el príncep d’Astúries Carles Amb el seu marit, Carles IV, fou proclamada reina d’Espanya, el 1788 ambdós abdicaren, a conseqüència del motí d’Aranjuez, pel març del 1808 El mes següent, Napoleó, a Baiona, exigí de Ferran VII la devolució de la corona als seus pares, i aconseguí immediatament la renúncia definitiva d’aquests a favor de Josep Bonaparte Maria Lluïsa, famosa per la seva fastuositat i la seva elegància, immoralitzades pel pinzell de Goya, seguí el seu marit…

Estudià retòrica a Túrios Magna Grècia, però el 412 tornà a Atenes, on romangué fins que, mort el seu germà pel consell dels Trenta , hagué de refugiar-se a Mègara Restablerta la democràcia a la ciutat, es lliurà, com a logògraf, a la redacció de discursos, en els quals atacà els tirans i exigí llur càstig, i alhora intentà de recuperar el seu patrimoni perdut sota la fèrula dels oligarques Contra Eratòstenes , Contra Agorat També defensà els plets dels seus diversos clients Aquesta activitat el consagrà definitivament, perquè els seus discursos —traduïts al català per Joan Petit 1929 i…