Resultats de la cerca

Membre fundador de l’Associació Nacional de Radiodifusió 1924, intervingué directament en la fundació de Ràdio Barcelona EAJ-1 1924 Amb motiu de la confiscació d’aquesta emissora per Unión Radio de Madrid, fou un dels creadors de Ràdio Associació de Catalunya 1929 L’any 1925 fundà i dirigí la revista Ràdio Lot de Barcelona 1925-29, primera revista catalana dedicada a la radiodifusió i portaveu de la seva mateixa empresa, Ràdio-Lot, que fabricava les populars llanternes “Lot” Fou director coordinador de la secció radiofònica del diari L’Instant 1935-36

Començà la seva carrera artística construint guitarres a la seva ciutat natal i el 1740 es traslladà a Madrid, on es consagrà com a lutier i romangué fins a la seva mort Fou nomenat violer reial de la cort de Felip V, fet que li permeté conèixer i reparar violins construïts per grans mestres italians com A Stradivari, A Guarneri i N Amati Utilitzant fustes de qualitat i vernís vermell fosc o groc transparent d’excepcional textura, fabricava uns violins molt ben acabats, a l’estil cremonès i amb una sonoritat potent i avellutada El Museu de la Música de Barcelona en conserva un…

Començà a treballar al taller de calçat familiar a Ferreries, fundat el 1918, que fabricava sabatilles de ballet per a nenes Expandí i modernitzà el negoci, diversificant els articles i difonent-los al mercat peninsular El 1980 se separà del seu cosí Joan Mascaró i Florit Ferreries, 1945 i creà l’empresa Jaume Mascaró, que internacionalitzà amb prop d’un centenar de botigues arreu del món Aconseguí situar els seus productes en el sector del calçat de luxe amb les marques Úrsula Mascaró, Jaume Mascaró, Pretty Ballerinas i Loafers Al final de la dècada de 1990 incorporà al negoci…

Fou un dels fundadors de la Penya Ciclista de Mollet 1922 El mateix any fundà un petit taller de reparació de bicicletes a Mollet del Vallès, i el 1930 ja en fabricava diversos models El 1949 creà la marca Derbi i fabricà el primer ciclomotor, i el 1950 l’empresa passà de ser Bicicletes Rabasa a anomenar-se Nacional Motor Rabasa A partir de la dècada de 1960 separà la fabricació de bicicletes i la de motocicletes Derbi fou la fàbrica més robotitzada i amb millor tecnologia per a la fabricació de vehicles d’Espanya, i els seus equips de competició assoliren grans èxits en diverses…

Es formà com a mecànic de competició als tallers de Flash-Montlhery, que fabricava els Martini de la Fórmula 1430 Passà a l’equip Racing for Spain 1979-80 de la Fórmula 3 que competí a la Gran Bretanya A continuació, entrà a l’equip Project Four de Ron Dennis, que se l’emportà quan es quedà McLaren, i fou el primer mecànic català que arribà a la Fórmula 1 Fins el 1987 fou el cap de mecànics dels cotxes dels campions del món Niki Lauda, primer, i Alain Prost, després Passà a Ferrari 1988-89 com a cap de mecànics, marxà a Tyrrell com a cap d’equip i després passà a Benetton com a…

Amb el seu fill, Francesc Lacambra i Pont 1790 ‒ 1870, l’any 1808 creà a la Barceloneta una foneria per a la producció d’objectes i estris de coure i bronze per a la marina mercant Els anys trenta ampliaren la indústria amb el comerç de ferralla a l’engròs Una dècada més tard esdevingué el principal proveïdor de coure de la Casa de la Moneda El 1852 construí una farga a les Masies de Voltregà Osona, vora el Ter, denominada Farga d’Ordeig Dirigida per Joan Lacambra Pujades 1827 ‒ 1896, net del fundador, fabricava planxes de coure per al revestiment dels bucs dels vaixells El 1859…

Des de jove treballà a l’empresa surera familiar fundada pel seu pare, Llorenç Mundet Emigrat als Estats Units, el 1895 obrí a Nova York un taller d’aglomerats de suro des d’on fabricava i distribuïa articles fets amb suro enviat des de Sant Antoni de Calonge El 1902 obrí una fàbrica al Canadà que, afegida a l’establerta pel seu germà Artur Mundet  a Mèxic, expandí el negoci al continent americà El 1905 l’empresa obrí una altra fàbrica a Seixal Portugal, localitat on, amb el nom de Mundet & Sons posteriorment Mundet & Cia establí la seu el 1906 Amb el canvi d’…

S’inicià a Perpinyà i passà a París 1881, on es formà, a l’École des Beaux-Arts, com a pintor 1885-86, amb Cabanel, Gérôme i Jean-Paul Laurens Amic de Vuillard, Maurice Denis, Ranson, Bonnard i KX Roussel, formà part del grup dels Nabís obres seves d’aquest període, influït per l’Art Nouveau, Puvis de Chavannes, Cézanne i, sobretot Gauguin, són Les bugaderes 1893 Lausana, coll Josefowitz i La dona de l’ombrella 1896 París, Musée National d’Art Moderne Seguint l’esperit de les Arts and Crafts, practicà la tapisseria i obrí, a Banyuls, un taller on ell mateix fabricava els tints…

Germà dels també escaladors Francesc i Maria Estorach, s’inicià en l’escalada al Club Excursionista de Gràcia CEG i ingressà a la seva secció d’escalada, el Grup Especial d’Escalada GEDE, que va arribar a presidir També fou soci d’altres grups d’escalada, com el Grup d’Alta Muntanya GAM, del Club Muntanyenc Barcelonès CMB, i el Centre Acadèmic d’Escalada CADE, del Centre Excursionista de Catalunya CEC Mecànic de professió, com el seu germà Francesc, es fabricava pitons, martells i altres estris per a practicar l’escalada L’any 1948 ell i el seu germà obtingueren els primers…

Provinent de la Unió Excursionista de Catalunya UEC, seguí les passes dels seus germans, Josep i Maria Estorach, i s’inicià en l’escalada al Club Excursionista de Gràcia CEG, on formà part del Grup Especial d’Escalada GEDE També fou membre del Grup d’Alta Muntanya GAM del Club Muntanyenc Barcelonès CMB Amb els seus germans realitzà més d’una vintena de primeres escalades a Montserrat i al Pedraforca durant la dècada del 1940 Mecànic de professió, com el seu germà Josep, fabricava el seu propi material per a la pràctica de l’escalada, com ara pitons i martells El 1948, juntament…