Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Hermann Knaus
Metge austríac.
Féu estudis sobre la funció ovàrica, la fisiopatologia de la musculatura uterina durant l’embaràs i la lactància, i la fisiologia del cos luti Conegut per les recerques sobre els períodes fecunds de la dona, junt amb el metge japonès Ogino Kyusako establí 1930 el mètode contraceptiu natural anomenat mètode d'Ogino-Knaus
Rudolf von Ems
Literatura alemanya
Poeta èpic en llengua alemanya.
Conegut també com Rudolf von Montfort, perquè estigué al servei dels comtes de Montfort, fou un dels autors més fecunds del s XIII Entre altres obres escriví Der gute Gerhard ‘El bon Gerhard’ i Barlaam und Josaphat , basades ambdues en texts llatins d’intenció edificant, així com Alexander ~1235 i Willehalm von Orlens ‘Guillem d’Orleans’, ~1240, poemes de tradició cortesana, i Weltchronik ‘Crònica universal’, 1250-54, per encàrrec de Conrad IV, que l’havia convidat a la seva cort de Sicília
Antonio Cifra
Música
Compositor italià.
S’inicià com a nen cantor a Sant Lluís dels Francesos, a Roma Es formà al costat de Giovanni Bernardino Nanino i Giovanni Pierluigi da Palestrina Abans d’esdevenir mestre de capella de la Santa Casa de Loreto el 1609, ocupà diversos càrrecs en institucions romanes com el Collegio Germanico Restà a Loreto fins al final de la seva vida, amb l’única interrupció d’una temporada a Sant Joan del Laterà de Roma, entre el 1623 i el 1626 Fou un dels compositors més fecunds i sòlids de l’Escola Romana del començament del segle XVII, al costat de Gregorio Allegri, Paolo Agostini i Orazio…
Josep Maria Jujol i Gibert

Can Negre o centre Jujol de Sant Joan Despí, masia reformada per Josep Maria Jujol
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Des que acabà la carrera 1906 treballà amb Gaudí, i collaborà en les obres de la Pedrera, el parc Güell i la reforma de la catedral de Mallorca, cosa que feu que restés, fins a la mort de Gaudí, profundament influït pel seu mestratge Aquests primers vint anys foren els més fecunds i els artísticament més importants de la seva producció se’n destaquen la casa Heras al carrer de Tapioles de Barcelona 1907, la reforma de la botiga Mañac del carrer de Ferran de Barcelona 1911, la Torre dels Ous de Sant Joan Despí 1913, les reformes de la masia Bofarull dels Pallaresos 1914, la La…
Joan Crisòstom
Cristianisme
Bisbe, pare i doctor de l’Església.
Féu estudis humanístics amb Libani i teològics amb Diodor de Tars, i fou batejat a 25 anys Menà una vida eremítica, uns quants anys, prop d’Antioquia Ordenat de diaca 381 i després de prevere 386 d’Antioquia, començà una activitat pastoral intensa, consagrada sobretot a la predicació la major part de la seva producció data d’aquest període El 398 fou consagrat, a contracor, arquebisbe i patriarca de Constantinoble Amb la seva actitud pastoral i les seves predicacions es guanyà l’enemistat de l’emperadriu Eudòxia i d’alguns bisbes Un sínode, anomenat “de l’alzina”, reunit prop de Calcedònia…
Narcís Vinyoles
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Ciutadà de València, inicià els seus estudis sota la direcció del seu oncle Damià de Vinyoles, beneficiat de la catedral de València, i, per bé que no consta documentalment que s’hagués doctorat en dret, sembla que obtingué aquest títol per tal com fou proposat per al càrrec de justícia criminal Es casà amb Brianda Santàngel, cosina germana del conegut mercader convers Lluís de Santàngel, i gaudí d’un prestigi extraordinari entre els seus conciutadans, de manera que entre el 1468 i el 1516 fou conseller i jurat de València, administrador de llotja i comptador de la Generalitat…
,
Daniel Finestres i de Monsalvo
Historiografia catalana
Historiador, erudit i eclesiàstic.
Vida i obra Fill de Pere Joan Finestres, advocat, i germà de Jaume Finestres, canvià el seu nom, Antoni, en entrar en l’orde premonstratenc Estudià humanitats al Collegi de Cordelles dels jesuïtes de Barcelona, i a 15 anys ingressà al cenobi de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes Noguera L’any 1723 inicià els estudis de teologia probablement estudià també dret a Cervera, població amb la qual mantingué uns estrets vincles familiars hi residia el seu germà Josep, catedràtic de lleis i eminent erudit i intellectuals Fou abat de Bellpuig 1728-31, i sota el seu abadiat promogué la restauració…
Ildebrando Pizzetti
Música
Compositor italià.
Vida Iniciat en el món de la música gràcies al seu pare, Odoardo, professor de piano i harmonia, el 1895 ingressà al Conservatori de Parma, on fou deixeble de T Righi i G Tebaldini Fou aquest darrer qui despertà el seu interès pel cant gregorià i la polifonia italiana dels segles XV i XVI Es diplomà en composició el 1901, i el 1905 conegué G D’Annunzio, amb qui establí una estreta amistat i també una collaboració professional que donà com a resultat diferents obres artístiques, com ara l’òpera Fedra 1909-12 Pizzetti, que fins llavors havia viscut fent de professor i treballant com a director…
El Greco
El cavaller de la mà al pit (1578-80), obra d’El Greco (Museu del Prado, Madrid)
© Corel Professional Photos
Pintura
Nom amb què és conegut Domínikos Theotokópoulos, pintor castellà d’origen cretenc.
Rebé els primers ensenyaments dels madonneri , pintors d’icones que expressaven repetidament les fórmules rígides de l’art bizantí El 1560 anà a Venècia, on canvià substancialment de direcció Probablement entrà en el taller de Ticià i pogué conèixer la pintura de Tintoretto, Bassano i Schiavone, entre altres el tríptic signat de la Galeria dels Este, a Mòdena, fa veure una certa assimilació de to ticianesc i alhora un allunyament de la maniera bizantina La influència veneciana és palesa en obres d’aquest moment, com Retrat de GBPorta National Gallery, Copenhaguen, Expulsió dels mercaders del…
Jacint Verdaguer i Santaló

Jacint Verdaguer i Santaló
© Fototeca.cat
Literatura
Excursionisme
Música
Poeta i escriptor romàntic.
Vida Fill d’uns pagesos modests, el seu pare escrivia tanmateix amb fluïdesa El 1855 entrà al seminari de Vic, i entre el 1863 i el 1871 residí a Can Tona, masia del terme de Riudeperes, on compaginà els estudis de teologia amb l’ensenyança i les feines del camp Amb vint anys, el 1865, publicà el primer poema, Dos màrtirs de ma pàtria, i guanyà els primers premis als Jocs Florals de Barcelona La seva aparició, vestit de pagès, a la Sala de Cent creà una imatge pública que, en certs aspectes, coincidia amb la del bon sauvage rousseaunià i que produí una forta impressió en els medis culturals…
, , ,