Resultats de la cerca

Nascuda en una família d’ascendència judeohongaresa i judeorussa, la major part de la família de la seva àvia materna va morir en l’Holocaust Es graduà 1978 i doctorà 1984 en filosofia per la Universitat de Yale Des del 1993 és professora, actualment catedràtica, de retòrica i literatura comparada de la Universitat de Berkeley, a Califòrnia, i també ha impartit classes a les universitats Wesleyana, George Washington, Johns Hopkins, d’Amsterdam i de Colúmbia Destacada activista i filòsofa, ha fet importants aportacions en el camp del feminisme, la filosofia política i l’ètica, i ha estat una…

Catedràtica de filosofia moral i política de la Universitat de Barcelona des del 1992 Estudià a França, Àustria i Alemanya es llicencià i doctorà en filosofia a la Universitat de Barcelona Ha estat degana de la Facultat de Filosofia 1986-89 La seva recerca i les seves publicacions se centren en el racionalisme crític, l’Escola de Frankfurt especialment Jürgen Habermas, filosofia i gènere i bioètica Des del 1996 forma part del comitè de bioètica de Catalunya Ha publicat, entre d’altres Razón crítica y sociedad 1985, Jocs de vida Reflexions sobre la cultura i la condició humana , 1990, premi d’…

Doctorada a la Universitat de Barcelona el 1975, ha estat professora de filosofia des del 1972, catedràtica d’ètica des del 1986 i vicerectora del 1990 al 1993 a la Universitat Autònoma de Barcelona Del 1993 al 1996 fou senadora independent pel PSC-PSOE i presidí la comissió de continguts televisius del Senat Ha estat presidenta de la Fundación Alternativas de Madrid 1993-96 i, posteriorment, de la Fundació Víctor Grífols i Lucas de Barcelona 1998 i consellera del Consell de l’Audiovisual de Catalunya 2001 Ha estat membre de comitès ètics de diverses institucions sanitàries És autora, entre…

Llicenciada per la Universitat de València 1969, d’on fou docent, es doctorà el 1976 i en 1977-81 fou catedràtica d’institut Aquest darrer any es reincorporà a la Universitat de València, d’on obtingué les càtedres de filosofia del dret, moral i política 1987 i filosofia moral i política 1997 És membre de la Real Academia de Ciencias Morales y Políticas 2008 El seu pensament troba l’arrel en Kant i segueix la via oberta per Jürgen Habermas Defensa una ètica del deure on l’interlocutor és la clau, ja que és el diàleg entre els éssers humans i la inserció lingüística en el món del subjecte…

Filla de l’arquitecte Jordi Garcés , el 1996 es llicencià a la Universitat de Barcelona, i el 2001 hi obtingué el doctorat Ha exercit la docència a la Universitat Oberta de Catalunya 2002-14 i, des del 2003, a la Universitat de Saragossa, on entre el 2006 i el 2021 fou professora titular de filosofia Actualment és professora agregada de la Universitat Oberta de Catalunya Des d’una posició propera a l’ altermundisme  i a l’esquerra radical, el seu pensament cerca superar l’ordre i les concepcions generadores de desigualtats, especialment els relats del poder que els justifiquen, mitjançant la…

Professora de filosofia de la Universitat de San Diego des del 1984, actualment és professora adjunta del Salk Institute de Califòrnia, on, a més, és associada al Computational Neurobiology Laboratory CNL Especialitzada en estudis sobre filosofia de la ment, és, sobretot, coneguda per la seva pertinença al moviment anomenat materialisme eliminatiu, el qual nega l’existència de fenòmens mentals i assegura que aquests són necessàriament provocats per estats neuronals, de tal manera que, un cop identificats aquests estats, els estudis psicològics deixaran d’existir com a tals La fita de…

Deixebla de Husserl a Göttingen, s’interessà en particular per l’aplicació de la fenomenologia als problemes de l’ontologia És autora de Zur Ontologie und Erscheinungslehre der realen Aussenwelt ‘Per l’ontologia i doctrina de l’aparença del món real exterior’, 1916, Die Zeit ‘El temps’, 1954, Das Sein ‘L’ésser’, 1957

Fou professora de filosofia a la Universitat de Madrid abans de la guerra civil Exiliada, exercí la docència a Mèxic, Cuba 1940-53 i Puerto Rico El 1964 es traslladà a França i posteriorment a Ginebra 1978, i el 1984 retornà a Madrid Molt influïda per Ortega y Gasset, desenvolupà algunes de les seves idees, especialment la distinció entre idees i creences Estudià la relació entre la filosofia i la poesia, i entre cristianisme i filosofia Finalment es dedicà a l’estudi d’allò diví des d’un punt de vista metafísic i religiós De les seves obres destaquen Filosofía y poesía 1939, La agonía de…

Estudià al Radcliffe College i fou professora en diverses universitats nord-americanes Centrà les seves investigacions en el camp de la teoria del coneixement a partir del pensament del filòsof alemany Ernst Cassirer El problema de l’estatut cognitiu de la música -què i com significa, si és que significa quelcom- esdevingué la matriu de la resta de la seva reflexió sobre l’art "La música fa audible el temps", afirma en Feeling and Form 1953, llibre on continua la tasca iniciada en Philosophy in a new Key 1942 Aquest temps és definit en termes de durada, com l’experiència d’una mesura que no…

De família jueva, fou, amb la seva mare, l’única que escapà de l’extermini nazi Inicialment orientada envers les ciències, una conferència de György Lukács  la feu decidir per la filosofia, matèria en la qual es titulà el 1955 Posteriorment formà part de l’anomenada Escola de Budapest encapçalada per Lukács, del qual fou ajudant a la universitat Sota la seva influència, se centrà inicialment en interpretacions marxistes de la realitat social, corrent de pensament del qual es distancià progressivament Membre del Partit Comunista des del 1947, la seva posició crítica envers la intervenció…