Resultats de la cerca

Establert a Perpinyà, on fou cap de l’hospital civil, es dedicà a la meteorologia President de la Comissió Meteorològica dels Pirineus Orientals 1863, installà estacions d’observació en diversos punts de la regió, i a partir del 1879 organitzà l’Observatori Meteorològic de Perpinyà i en dirigí el butlletí Publicà Notes sur la climatologie du Roussillon 1883

Es formà a Hèlsinki i a París Académie Julian i taller de Cormon Féu la primera exposició el 1886, dins un estil naturalista Pintà temes simbolicopatriòtics del Kalevala i s’apropà amb vigor a l’estil Art Nouveau des del 1893, quan visità Londres i Berlín Féu els murals del pavelló finès a l’exposició de París del 1900

Deixeble de Luter i partidari de la Reforma, fou nomenat bisbe i s’encarregà de convertir els lapons al cristianisme Dirigí la impressió del primer llibre en finès, un Abecedari , possiblement el 1542, i, sobretot, féu una traducció del Nou Testament 1548, esdevinguda clàssica

Format originàriament com a actor, l’any 1958 inicià la carrera de cant, que prosseguí a Estocolm, on debutà el 1961 amb el paper de Commendatore Don Giovanni Un any més tard actuà a Bayreuth fent de Titurel Parsifal i fou contractat a la Deutsche Oper de Berlín El 1974 interpretà el paper titular de Borís Godunov , que enregistrà en la seva versió original Considerat un dels millors baixos profunds de la seva generació, encarnà amb èxit els principals personatges per a la seva tessitura de G Verdi, R Wagner i M Musorgskij, les òperes dels quals cantà arreu d’Europa i dels Estats Units…

Estudià música a Hèlsinki, on debutà el 1966 Perfeccionà la seva formació a Roma, on el 1969 interpretà el paper de Felip II Don Carlo amb l’Òpera Nacional Finesa Entre el 1972 i el 1979 romangué a l’Òpera de Colònia i també actuà als festivals de Salzburg, Bayreuth i Savonlinna, a més de París, Londres, Munic o Stuttgart El 1983 interpretà Sarastro La flauta màgica al Gran Teatre del Liceu, on tornà tres anys més tard amb el paper titular de Borís Godunov , de M Musorgskij, i el 1989 actuà en Khovanšcina , obra del mateix compositor Destacat cantant wagnerià, verdià i mozartià, a l’estiu…

Estudià a l’Institut de Música de Hèlsinki 1908-17 i més tard a Viena 1910-11 i a Berlín 1913-14 El 1948 fou elegit membre de l’Acadèmia Finesa Kilpinen és un dels compositors finesos més apreciats del segle XX, sobretot per les seves cançons, influïdes pel lied alemany i plenes de lirisme Immers en un peculiar romanticisme, arribà al gran públic L’amor, la mort i el sentiment nacionalista són alguns dels temes universals que inclogué en les seves composicions, amb un llenguatge amè i directe, que fa que les seves cançons encara siguin interpretades

Estudià inicialment a Hèlsinki 1915-24 i més tard a París 1924-25, amb M Ravel, i a Viena 1928-29 Fou crític musical d'"Helsingin sanomat" 1932-59 i, a partir del 1959, membre de l’Acadèmia Finesa com a successor de Kilpinen La seva Karjalainen rapsodia 'Rapsòdia kareliana', 1927, basada en música popular finesa, obtingué un gran èxit El seu ús de material folklòric, però, és diferent del dels nacionalistes de la generació anterior En la seva obra, la música popular finesa es fusiona amb un llenguatge d’influència neoclàssica, proper al primer I Stravinsky Posseïdor d’un gran sentit del color…

Director de l’Orquestra Simfònica de Finlàndia 1960-70, president de l’Associació de Compositors del seu país 1971, el 1979 es convertí en membre de l’Acadèmia Reial Sueca de Música i des del 1981 té el títol governamental de “professor de les arts” Representant del neoromanticisme, escriví, entre d’altres, Mauermusik 1962, Concert per a violí i orquestra 1968 i Chorali 1970 Entre les seves composicions posteriors cal esmentar les òperes Ratsumies 1973-74, Punainen viiva 1976-78, Kullervo 1986-88, Palatsi 1991-93 i Hobitti 2000-01, a més de la Simfonia núm 8 2001, Concert per a trompa i…

Comença a destacar l’any 1990, quan guanyà el campionat de Fórmula 3 britànic El 1991 debutà a la Fórmula 1 i el 1997 guanyà el seu primer gran premi En les dues temporades següents, es proclamà campió de Fórmula 1, i el 2000 aconseguí el segon lloc del campionat

Es formà al Conservatori de Leipzig 1886-90 i a la Universitat de Hèlsinki, centre aquest darrer on es doctorà el 1900 amb una tesi sobre les cançons populars religioses de Finlàndia Desenvolupà una intensa tasca en el camp de l’etnomusicologia i fou, de fet, un pioner en aquesta disciplina a Finlàndia Feu un important treball d’investigació sobre la música popular a Finlàndia, Suècia i a l’Europa central Malgrat que dedicà la majoria dels seus esforços a aquest camp, compongué, exercí la crítica musical i fou director coral i organista Entre el 1918 i el 1935 fou el primer professor de…