Resultats de la cerca

Jugador de frontennis de l’EPIC i el CD Terrassa Hockey És el jugador català de l’especialitat més guardonat, sobretot en pilota olímpica Jugant com a saguer, competí durant vint-i-tres anys al més alt nivell i aconseguí, sempre amb Ferran Velasco, cinc Campionats d’Espanya 1979, 1981, 1983, 1985, 1987 i cinc subcampionats També es proclamà campió del món 1990 i guanyà la medalla de plata als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Amb altres parelles fou subcampió mundial 1986 i tercer classificat 1978

Començà a jugar al Picadero Jockey Club, que llavors es fusionà amb el Joventut A partir del 1956 jugà al CN Barcelona, amb el qual conquerí dues vegades el Campionat d’Espanya 1957, 1963 La seva posició al camp era la de tres quarts i centre Fou dos cops internacional absolut amb la selecció espanyola

Format al Club Natació Barcelona, guanyà el primer Campionat d’Espanya juvenil 1973 i la Lliga estatal absoluta 1975 Posteriorment jugà al Club Natació Montjuïc, amb el qual es proclamà campió d’Espanya quatre temporades consecutives 1975-79 Fou subcampió d’Europa l’any 1978 Amb la selecció espanyola, aconseguí la medalla de bronze al Campionat d’Europa júnior 1976 En l’àmbit absolut fou quaranta-dues vegades internacional i participà en el Campionat d’Europa 1977 i en el del Món 1978

Vida Adroguer d’ofici, s’aficionà a la fotografia i al cinema fent reportatges de caràcter familiar Fundà el collectiu Cidass Films Companyia Illimitada d’Artistes Sense Sou, amb Josep Punsola i Vallespí com a guionista, la seva germana Manuela, Vicenç Arís i Julià, Lluís Terricabres i Molera i Enric Banet i Espona com a collaboradors o intèrprets La companyia funcionà entre el 1945 i el 1955 i realitzà deu films de ficció 1945-54, a més de nou documentals relacionats amb Mataró 1948-64, vint-i-sis reportatges familiars o de viatges i un d’animació, segons l’inventari establert per la…

El seu film Alter ego 1946 fou premiat cinc vegades Porta closa 1948 obtingué dotze premis, entre els quals el del millor argument, a Estocolm, i el gran premi, a Canes Fantasia tràgica 1950 fou premiada a Luxemburg i a Canes El 1957 també li fou atorgat el premi Ciutat de Barcelona La seva temàtica sol ésser realista, i es manifesta a través d’un expressionisme més aviat sobri que revela la preocupació per la plàstica fotogràfica

A disset anys obrí una perruqueria als baixos de la casa familiar Per tal de subministrar els productes necessaris per a aquesta activitat, viatjà sovint a França Amb el temps, la venda d’aquests i altres productes, inexistents tant a Andorra com a Espanya durant els primers anys del franquisme, es convertí en la base del negoci  Finalment centrada en la branca de la perfumeria, aprofità el turisme comercial que, impulsat per la prosperitat dels anys seixanta, trobava al Principat d’Andorra uns preus i un assortiment de productes inexistents a l’Estat espanyol L’obertura d’una perfumeria el…

Soci de l’EPIC de Terrassa, s’especialitzà en frontennis en pilota olímpica Juntament amb Pere Fité, és el jugador català de l’especialitat més guardonat Fou campió d’Espanya 1979, 1981, 1983, 1985, 1987 i del món 1990 amb Pere Fité Assolí la medalla de plata als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 amb P Fité, Ricard Fontdemora i Josep Lluís Roig, i la de bronze en el Campionat del Món 1994 amb R Fontdemora Retirat el 1997, entrenà al Frontó Colón el planter català en collaboració amb Jordi Albanell fins el 2009

Especialista en frontennis olímpic, és membre del Terrassa Hoquei Club Es proclamà campió d’Espanya amb Pere Fité 1981, 1983, 1985, 1986, amb qui aconseguí el subcampionat del món 1986 i el tercer lloc 1994

Des de la delegació mataronina de la Unió Excursionista de Catalunya afavorí la recuperació cultural catalana de la postguerra Hi organitzà una secció musical i hi collaborà amb Elisard Sala, per al qual escriví el text de les Cançons de muntanya, de nit i de camí 1949 Fou guionista de les destacades pellícules amateurs d’Enric Fité, com Porta closa 1948, el guió de la qual fou premiat a Estocolm l’any següent Deixà un recull de Poesies 1949, reeditat el 1970

En bona part autodidacte, la seva família s’establí a Mataró el 1929 Durant la Segona República freqüentà els ambients llibertaris i literaris Mobilitzat el 1937, en 1939-42 fou empresonat pel règim franquista i, de retorn a Mataró, hi fou un dels capdavanters de la represa cultural catalana de la postguerra, especialment amb la fundació del Racó 1949, on organitzà conferències, concerts, representacions, cinema, etc També intervingué en cinema amateur de qualitat, com a actor Tares eternes , d’Enric Fité, guionista, etc Com a artista plàstic, realitzà obres de ferro forjat, composicions amb…