Resultats de la cerca

Formà part de la junta directiva de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques i, posteriorment, collaborà amb el Centre Excursionista de Catalunya pronunciant conferències i publicant articles Fundà l’escola Sant Jordi 1898, a Barcelona, utilitzant la geografia com a mètode educatiu Publicà Geografia de Catalunya 1896, dirigida a un públic infantil i també a excursionistes i viatjants, i Nomenclatura geogràfica de Catalunya 1907 Fou ponent al II Congrés Excursionista 1912

Vida i obra Feu els estudis de magisteri a Girona Fou mestre al Masnou i fundador, a Barcelona, del Collegi Sant Jordi 1898, des d’on promogué un catalanisme renovador del món escolar, i participà en la fundació de l’Agrupació després Associació Protectora de l’Ense-nyança Catalana 1899 Participà en el Congrés Internacional de la Llengua Catalana 1906 i dirigí el “Butlletí del Foment Pedagògic” 1917-22 Publicà Les escoles catalanes 1886, L’ensenyança en les escoles catalanes 1887, i, entre altres textos per a l’ensenyament, una innovadora Geografia de Catalunya 1896 i inicià un Cançoner…

Estudià magisteri i l’exercí al Masnou Fou callígraf de l’ajuntament de Barcelona del 1887 al 1898, any que fundà el Collegi Sant Jordi Contribuí a la fundació d’altres noves escoles En el Congrés Internacional de la Llengua Catalana 1906 exposà un mètode pedagògic per a ensenyar la gramàtica catalana als infants Dirigí el Butlletí del Foment Pedagògic 1917-22 i collaborà en diverses publicacions Publicà una Memòria pedagògica 1886 sobre l’ensenyament a Catalunya, una Geografia de Catalunya amb mapa de la divisió comarcal 1896 i un Cançoner escolar català 1918 —en collaboració amb Joan…

Sacerdot, després es féu caputxí Fou enviat a les Filipines i al Japó, on morí martiritzat amb uns altres missioners Traduí al japonès el Flos sanctorum i uns manuals de doctrina cristiana

Dedicat a la importació de llibres d’Itàlia, el 1488 continuà els negocis a València De nou a Barcelona, treballà 1497 com a impressor a sou de Diego Gumiel, i després d’una nova estada a València, esdevingut ciutadà de Barcelona, formà societat 1500 per a imprimir un Flos sanctorum en català

Sacerdot, fou secretari del cardenal Agustí Spinola a Granada, Santiago i Roma És autor de panegírics, en llatí, de Lluís Bertran 1609 i de Tomás de Villanueva 1619 i deixà inèdites, entre altres obres, Bibliotheca valentina de viris doctis et scriptoribus perduda i Flos sanctorum valentinorum És conegut també com a Miquel Joan Vimbodí

Estudià teologia a Barcelona Dominicà 1580, fou lector 1601 i després mestre de teologia 1605 al convent del seu orde de Llutxent Vall d’Albaida Investigà nombrosos arxius del Principat i escriví Flos sanctorum o Historia general de los santos y varones ilustres en santidad del Principado de Cataluña 1602, que conté informacions avui encara interessants Traduí del llatí al castellà les vides dels sants dominicans escrites per Antoní Els seus darrers anys tingué fama de taumaturg

Actiu collaborador dels quatre primers generals de la Companyia de Jesús en les tasques de consolidació i expansió de l’orde a Itàlia i als Països Baixos, tornà a Castella el 1574 i es consagrà a l’activitat literària Destacat biògraf d’Ignasi de Loiola, Francesc de Borja i Diego Laínez, conreà també la història eclesiàstica la seva Historia eclesiástica del cisma del reino de Inglaterra , del 1588, gaudí d’una gran popularitat, la teoria política en confrontació amb Maquiavel, l’ascètica Tratado de la tribulación, 1589 i l’hagiografia Flos sanctorum o Libro de las vidas de los…

La seva impremta és documentada del 1575 al 1600 Fou un dels impressors més actius del s XVI obres religioses, com La Introducción al símbolo de la fe 1585 i el Contempus mundi 1580 de Luis de Granada, el Flos Sanctorum 1586-88 d’Alonso de Villegas, i les dels seus contemporanis Diego Pérez de Valdivia i Martín de Azpilcueta gramaticals, com el Diccionari de Nebrija 1585, obres de Jaume Felip Gibert 1586, de Llorenç Palmireno 1587 o Pere Joan Nunyes 1589, i el De octo orationis partium d’Erasme 1591 històriques, com el De Catalonia de Francesc Calça 1588, i jurídiques, com les…

Des de molt jove exercí el càrrec de mestre de capella a la catedral de Plasència Probablement estudià a Madrid amb Nicolas Dupont, en un motet del qual està basada la seva Missa ’Ego flos campi' Del 1601 al 1617 serví com a mestre de capella en el ric i influent convent dels carmelitans calçats a Madrid El 1617 fou nomenat mestre de capella a la catedral de Sevilla Santiago fou el primer compositor que portà castrats a aquesta ciutat andalusa El 1635 viatjà a Lisboa, on romangué durant cinc anys Compongué una gran quantitat de música sacra entre misses, motets, salms,…