Resultats de la cerca

Amb el pseudònim de Nikolaj Aržak ha publicat Ruki ‘Les mans’, Govorit Moskva ‘Parla Moscou’ i Iskuplenije ‘La Redempció’, on criticà el règim soviètic En 1966-70 fou condemnat a treballs forçats

Li tocà de lliurar París als alemanys 1940 Nomenat alt comissari francès al Pròxim Orient, s’oposà als anglogaullistes El 1945 fou jutjat i condemnat a mort, pena commutada pels treballs forçats, i morí a la presó

Participà en les campanyes de Flandes, i el 1583 Felip II el nomenà governador de Xile Lluità contra els araucans i fortificà les contrades frontereres, però no pogué vèncer la resistència índia Anullà l’anomenada tasa Gamboa , segons la qual els indis havien de cobrar un salari per llur treball i pagar un impost als encomenderos en canvi dels treballs forçats

Participà a la Comuna de París i fou condemnat 1871 a treballs forçats a Nova Caledònia, però fou amnistiat el 1880 Milità en el partit socialista possibilista, i, en produir-se la divisió d’aquest 1890, dirigí l’ala esquerra que defensava l’acció sindicalista directa D’aquesta sorgí més endavant el partit socialista revolucionari, anomenat allemanista L’any 1904 fou representant al congrés socialista d’Amsterdam i, a partir del 1905, la seva actuació fou gairebé insignificant Escriví Mémoires d’un communard

Sacerdot 1915, aviat es distingí com a enemic acèrrim del comunisme, per la qual cosa fou empresonat Bisbe de Veszprém 1944, arquebisbe d’Esztergom 1945, primat d’Hongria i cardenal 1946, fou un gran defensor de la llibertat religiosa enfront dels comunistes Empresonat 1948 i condemnat a treballs forçats 1956-71, abandonà Hongria contra la seva voluntat, a instàncies de Pau VI, i dimití 1974 per afavorir el desglaç entre el govern hongarès i el Vaticà S'establí a Viena, on publicà unes memòries

Ordenat de sacerdot 1930 i creat bisbe de Zagreb 1937, durant la Segona Guerra Mundial maldà per limitar els extremismes del moviment nacionalista ústaixa d’ Ante Pavelić S’oposà aferrissadament al govern comunista de Tito i a les mesures adoptades amb vista a la creació d’una església nacional Arrestat i acusat de collaboració amb Pavelić, fou condemnat 1945 a setze anys de treballs forçats Alliberat 1952 i confinat a Krašić, Pius XII l’elevà a la porpra cardenalícia 1953, fet que provocà la ruptura de relacions entre Iugoslàvia i el Vaticà

Milità en el partit socialdemòcrata i participà en la revolució del 1905 Fou condemnat a treballs forçats, i més tard fou desterrat a Sibèria 1914, però en fugí el 1915 i s’uní als bolxevics de Petrograd Des del 1916 organitzà les forces bolxevics del front occidental, i participà en la revolució de 1917 a Moscou Derrotà les forces tsaristes 1918-20 al front oriental Turquestan i al front meridional Ucraïna i Crimea Ocupà alts càrrecs al buró polític i a l’exèrcit i fou nomenat comissari de guerra 1924-25 Escriví diverses obres de caràcter militar

Estudià al Conservatori de música de Kíiv i el 1951 es graduà a l’Institut de Cinema de Moscou Realitzà alguns curts i quatre llargmetratges, fins que Teni zabytych predkov ‘L’ombra dels avantpassats oblidats’, 1964 obtingué una repercussió internacional gràcies al seu tractament visual oníric i barroc Posteriorment, el documental Kievskie freski ‘Els frescs de Kiev’, 1966 fou censurat per motius polítics i el 1973, després de realitzar Sayat Nova ‘El color de la grana’, 1969, fou detingut i condemnat a treballs forçats El 1984 reemprengué la seva obra amb Legenda o Suramskoj…

El seu primer llibre fou Pogány Köszöntö ‘Salutació pagana’, 1930, caracteritzat pel goig pagà de la vida i l’experiència directa de la natura, sota el signe formal de l’expressionisme El volum Ujmódi pásztorok éneke ‘Cant de pastors de nova mena’, 1931 fou prohibit com a ofensiu a la religió A partir d’aquí la seva poesia fou cada cop més dominada per la protesta apassionada contra l’opressió social Lábadozó szel ‘Vent convalescent’, 1933 trencà amb el món de l’avantguarda i renovà el realisme del diari líric Férfinapló ‘Diari d’un home’ Meredek út ‘Camí rost’, 1938 li donà una qualitat de…

De nom José Gabriel Condorcanqui, era un ric cacic de Tungasuca, amb una certa illustració, que havia prosperat fent de traginer Es destacà com a agitador entre les masses índies, marginades culturalment i socialment dins les estructures colonials El 1780 es revoltà a Tungasuca i executà el corregidor Arriaga suprimí els treballs forçats i els imposts i reivindicà el restabliment dels drets indis Vencedor a Sangara, Tupac Amaru no atacà Cusco de seguida, sinó que romangué a Tinta enfortint el seu exèrcit Això permeté d’organitzar la resistència, i hagué de renunciar a prendre la…