Resultats de la cerca

Malgrat la diversa producció en persa Kulliyāt , 1845, és considerat el pare de la literatura urdú moderna És autor de dos epistolaris i d’un divan amb massa pretensions formals

Cec des de la infantesa, estudià al conservatori amb Salvador Giner En les seves obres hi ha novetats formals i estilístiques que la seva mort prematura no li permeté de desenvolupar És autor d’obres per a piano, de cambra, d’orquestrals i de cançons per a cant i piano amb texts catalans

Amb vinculacions formals amb el minimalisme i l’art conceptual, el seu treball tracta temes com la discrimació i la xenofòbia, i analitza també la condició d’artista Produeix vídeos, objectes, performances , installacions i obres de so Els seus escrits són essencials per a comprendre la seva activitat artística És també professora de filosofia i ètica

La seva obra, amb preocupacions formals, coloristes i de sonoritat, palesa en algun moment influències diverses, des de Núñez de Arce fins a Musset, el qual traduí, i en certa manera s’acosta al Modernisme És autor d' Andantes y allegros 1877, La vida inquieta 1894, El jardín de los poetas 1899 i Robles de la selva sagrada 1906

La seva poesia es caracteritza per evidents audàcies formals fou admirador d’Apollinaire destaquen Toi qui pâlis au nom de Vancouver 1924, Vie poésie 1961, Le festin d’attente 1963, L’encore 1975, etc Igualment agosarat es mostrà en la narrativa Échec au Temps 1945, Nouvelles du grand Possible 1958, Voie lactée 1960, Simul et autre cas 1963, etc

Deixeble de Johann Friedrich Herbart, fundà un seminari de pedagogia a Leipzig 1861 Insistí en el concepte de “concentració”, segons el qual tot l’ensenyament és matèria de reflexió, i en el de “graus formals”, per mitjà dels quals hom pot fer un esquema de cada lliçó Les seves obres principals són Einleitung in die allgemeine Pädagogik ‘Introducció a la pedagogia general’, 1856 i Die Regierung der Kinder ‘La guia dels infants’, 1858

Antisoviètic, emigrà a Berlín Aplicà fórmules simbolistes a la novella realista i aconseguí de juxtaposar la fantasia al sentit més concret de la realitat És autor de llegendes que evoquen el passat i manifesten un esperit antibolxevic, i de faules simples i complexes alhora Tri serpa ‘Les tres falçs’ Les novelles, com Časy ‘El rellotge’, 1910 i Krestovye sestri ‘Les germanes de la creu’, 1911, constitueixen un intent original, després molt imitat, de trencar els motlles formals de la novellística

Després d’una primera etapa de pintor es consagrà a l’escultura i investigà les formes elementals tot remarcant-ne l’estructura i expressant un sentiment tràgic, del qual s’alliberà 1916 fent una obra vigorosa, relacionable amb la de C Brancusi i d’A Modigliani, a base d’elements formals que tendiren vers una expressió simbòlica La Partida 1929, coll Atélier Freundlich, París, Composició 1933, Rijksmuseum Kröller-Müller, Otterlo Fou deportat per la Gestapo i morí en un camp de concentració

Estudià al Conservatori de São Paulo S’interessà pel folklore del país i es convertí en un dels pares de l’etnomusicologia brasilera Les seves aportacions en aquest camp foren fonamentals per al desvetllament de la consciència nacionalista en la música La seva contribució més important és el llibre Ensaio sôbre a musica brasileira 1928, on aborda l’estudi dels trets rítmics, melòdics, harmònics i formals de la música popular Exercí diversos càrrecs oficials, fundà un arxiu sonor d’enregistraments de música tradicional del Brasil i ensenyà al Conservatori de São Paulo

L’any 1426 era a Brusselles, i treballà amb Roger Campin Mestre l’any 1432, tres anys més tard fou nomenat pintor oficial de la ciutat de Brusselles Visità Itàlia 1450 Hom pot incloure el seu estil dins el corrent naturalista flamenc, d’un gran dramatisme, amb resultats formals encara gòtics De composició violenta, però alhora equilibrada, la profusió de línies diagonals fan que el moviment sigui present d’una manera preponderant El Davallament de la Creu ~1430 Museo del Prado, Madrid és una mostra cabdal del seu art, al bell mig del gòtic i del Renaixement, a un nivell formal