Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
‘Amrām ben Šešnā
Judaisme
Rabí jueu, gaó de l’acadèmia de Sura a Babilònia.
És autor d’un formulari de pregàries Séder Rab ‘Amrām , la redacció completa més antiga de la litúrgia jueva de tot l’any Mantingué relacions amb la comunitat jueva de Barcelona, on envià ~ 875 la seva obra, fet que explica que el ritual sefardita provingui de l’antic ritual babilònic
Joan Miquel Aymar
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Sacerdot.
Fou el traductor oficial al català de la butlla Ineffabilis , en la qual era proclamat el dogma de la immaculada concepció de la Mare de Déu 1854 Escriví també un Manual del cristià aont són continguts lo formulari de les pregàries, les epístoles i los evangelis en català i en francès 1886
Pasquier Quesnel
Cristianisme
Teòleg francès.
En la controvèrsia del jansenisme es negà a firmar el formulari de 1657 exiliat a Orleans 1681, expulsat de l’Oratori 1684, passà a Brusselles amb Antoine Arnauld , de qui era deixeble La seva obra cabdal, que el converteix en el jansenista capdavanter després de la pau clementina 1669, és Le Nouveau Testament avec des Réflexions Morales 1699, la idea central de la qual és l’excellència i l’omnipotència de la gràcia de Jesucrist pel tipus d’exposició, comentari a texts, el seu pensament resta fragmentari amb un llenguatge també força obscur La seva obra fou condemnada per Gregori…
Andreu Alfonsello
Historiografia catalana
Canonge i dietarista.
Es doctorà en decrets a Bolonya i fou canonge de la catedral de Girona, ardiaca de Besalú i vicari general dels bisbes de Girona Bernat de Pau i Joan Margarit, càrrec que ja exercia el 1444 Com a secretari del capítol gironí fou l’encarregat de redactar-ne les actes capitulars o Resolutiones capituli cathedralis gerundensis 1462-82, que es conserven en dos manuscrits autògrafs de l’Arxiu Capitular de Girona i que són una de les fonts més importants per a l’estudi de la qüestió remença i la guerra civil a l’Empordà i als comtats catalans del nord Aquestes actes, redactades en llatí, contenen…
Joan Santamaria i Munné
Joan Santamaria i Munné
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra El 1896 es traslladà amb la seva família a Barcelona Interromputs els estudis de medicina, es llicencià en dret el 1912 Amic i secretari del financer i polític Antoni Borrell i Folch, en aquests anys viatjà molt per Europa El 1914 s’establí com a advocat a Terrassa, i, més tard, a Barcelona El 1932 fou nomenat jutge municipal, càrrec del qual quedà separat el 1939 Com a jurista publicà Formulari jurídic català 1934 Com a escriptor, el seu primer llibre és Narracions extraordinàries 1915, una sèrie de relats influïts per Edgar Allan Poe, que fou continuada amb dues…
,
Cèsar August Jordana i Mayans
Literatura catalana
Escriptor, traductor i gramàtic.
Vida i obra Deixà la carrera d’enginyer per la literatura Autor de formació científica i d’esperit anglòfil, s’inicià en la creació literària amb dos volums de contes Quatre venjances 1923 i L’anell del Nibelung 1926, barreja de fantasia i de realisme Inaugurà el conreu de la novella de gènere amb El collar de la Núria 1927, de factura detectivesca, que fou seguida per La veritat sobre Sigfrid 1927 i L’incest 1927, de filiació cinematogràfica, en què combina humor, paròdia i absurd un estil irreverent a la manera d’Anatole France Continuà amb L’anell i la fàbrica 1928, on casa el…
,
Antoni Maria Badia i Margarit

Antoni Maria Badia i Margarit
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
Vida i obra Estudià als Estudis Universitaris Catalans i a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en filologia romànica 1943 Format en l’escola de Menéndez Pidal, encetà els seus treballs d’investigador amb un estudi de morfologia històrica que constituí la seva tesi doctoral 1947, feta sota el guiatge de Dámaso Alonso L’any 1948 esdevingué catedràtic de gramàtica històrica de la llengua espanyola a la Universitat de Barcelona i el 1977, de gramàtica històrica catalana, càrrec que ocupà fins a la jubilació 1986, i posteriorment com a catedràtic emèrit El mateix any 1977, fou nomenat…
,
Mateu Aimeric
Filosofia
Historiografia catalana
Filòsof, historiador i humanista.
Vida i obra Utilitzà els pseudònims Quintus Moderatus Censorinus i Mateu Massanet El 1733 ingressà a la Companyia de Jesús, on professà el 1748, i ensenyà humanitats, retòrica, filosofia i teologia en diversos collegis de l’orde El 1742, i durant sis anys, ocupà la càtedra de filosofia suarista de la Universitat de Cervera i establí una profunda amistat amb l’humanista Josep Finestres Fou un dels primers que qüestionà l’escolasticisme a Catalunya i un dels impulsors de la reforma de la filosofia a Cervera Passà després al rectorat del Collegi de Barcelona, on collaborà amb el bisbe Asensi…
, ,