Resultats de la cerca

Era eclesiàstic i, segons Pierre Vilar, possiblement convers El Consell de Cent l’envià a Madrid 1611 per tal de gestionar l’autorització per a devaluar la moneda barcelonina i evitar que s’arruïnés, com la castellana El 1615 retornà a Barcelona

Traduí per primera vegada al català el Corbatxo , de Boccaccio la traducció, que segueix mot a mot el text original, és força defectuosa i amb nombrosos italianismes de lèxic i sintaxi En fou feta una edició a Barcelona el 1498, però no se'n conserva cap exemplar Actualment hi ha una còpia del manuscrit a la Biblioteca Nacional de Madrid, que fou editada el 1935 per Francesc de BMoll

Actiu a l’obra de la catedral de València, el 1392 treballava al portal del cor Del 1395 al 1404 tenia al seu càrrec les obres del Miquelet, la paternitat absoluta del qual li ha estat sovint atribuïda, erròniament El 1397 treballava a les capelles del reresagrari i del voltant del cor, i féu de nou les de la Trinitat i Santa Àgueda Hom l’anomena sovint, segurament per error, Josep

Vida i obra Traduí per primera vegada al català el Corbaccio , de Boccaccio la traducció, que segueix mot a mot el text original, és força defectuosa i amb nombrosos italianismes de lèxic i sintaxi En fou feta una edició a Barcelona el 1498, però no se’n conserva cap exemplar Actualment hi ha una còpia del manuscrit a la Biblioteca Nacional de Madrid, que fou editada el 1935 per Francesc de B Moll Bibliografia Moll, F de B 1935 Riquer, M de 1935 1 Romano, D 1983-1984 Vegeu bibliografia

Propietari de terres, fou el primer a organitzar una partida contra les tropes de Napoleó a la guerra del Francès S'emboscà amb homes armats al coll del Bruc, on, juntament amb Maurici Carrió, posà en fuga els francesos batalles del Bruc Des d’aleshores lluità en diverses accions i fou batlle d’Igualada El seu retrat obra de JBrull figura a la Galeria de Catalans Illustres de Barcelona des del 1902

Féu la carrera eclesiàstica a Saragossa, on s’ordenà 1865 i fou beneficiat de l’església de Sant Carles Es dedicà a la predicació i l’apologètica, i també conreà la pintura religiosa El 1880 entrà a la Companyia de Jesús, i fou rector del noviciat de Veruela 1887 i durant trenta anys procurador de la província catalanoaragonesa Fou el promotor de la construcció del Collegi de Sarrià, del Collegi o Palau dels Ducs de Gandia i de la restauració de la Cova de Sant Ignasi, de Manresa Deixà escrites poesies llatines i petits tractats de catequètica i apologètica en castellà

Primogènit de Pere II el Gran i de Constança de Sicília , filla de Manfred, rei de Sicília Al tractat de Sord 1273 fou acordat el seu prometatge amb Elionor, filla d’Eduard I d’Anglaterra Alfons, però, morí sense contreure matrimoni En partir Pere el Gran cap a la conquesta de Sicília, el nomenà lloctinent general dels seus reialmes 1282 En produir-se la invasió de Felip l’Ardit de França 1285, intervingué amb el seu pare en la defensa de Catalunya Poc temps després, Pere el Gran li encomanà l’expedició de conquesta de les Ba lears dirigida contra Jaume II de Mallorca, com a càstig per no…

Vida i obra Fou secretari de Joan Josep d’Àustria des del 1660 aproximadament i, després d’una llarga tasca d’investigació, el 1673 publicà, a Saragossa, Historia de los hechos del Sereníssimo señor don Juan de Austria en el Principado de Cataluña Parte I Aquesta obra relata la campanya de recuperació de Catalunya dirigida per don Joan 1651-52, fins al lliurament de Barcelona És un relat força minuciós de les operacions militars i els tractes polítics que les acompanyaren, amb abundants transcripcions de documents originals L’obra enalteix la figura de don Joan, però al mateix temps és…

A nou anys començà a tocar l’orgue de la catedral de Dole Després de la guerra inicià els estudis musicals a París i el 1951 fou nomenat titular del gran orgue de Saint-Germain l’Auxerrois Combinà les seves actuacions amb les tasques pròpies d’organista, s’interessà per l’estudi de la interpretació de l’orgue des de la perspectiva històrica, i esdevingué un gran investigador de l’instrument i les seves possibilitats Del 1959 al 1979 ensenyà al Conservatori d’Estrasburg, el 1979 ho feu a Besançon, i del 1986 al 1996, al Conservatori de París Parallelament a la docència i la recerca,…

Fill de Clotari I i d’Ingunda, hagué d’acceptar la divisió del regne franc amb els seus germans Caribert I, Guntram I i Sigebert I Repudià la seva primera muller, Aldovera, i es casà 566 amb la princesa Galsvinta, filla gran del rei visigot Atanagild, però l’assassinà per tal de poder casar-se 567 amb la seva amant Fredegunda , cosa que provocà una guerra amb Sigebert I, casat amb Bruniquilda , germana de Galsvinta Fredegunda féu matar Sigebert I 575, i Khilperic I fou assassinat durant una cacera Fou despòtic i hostil a l’Església, però també molt culte, i conreà la poesia