Resultats de la cerca

Enviat al Perú per a reorganitzar l’administració colonial 1543, no pogué dur a terme la seva tasca, a causa de la insurrecció de Gonzalo Pizarro Tornà a la Península, i fou enviat a Flandes com a funcionari d’hisenda És autor d’una Historia del descubrimiento y conquista de la provincia del Perú 1555

Es doctorà en dret i en lletres i fou alt funcionari de la Mancomunitat de Catalunya i de l’ajuntament de Barcelona Publicà, entre altres obres, un índex de noms propis de la crònica de Muntaner, en collaboració amb JMde Casacuberta, als Estudis Universitaris Catalans 1914, i el Vocabulari jurídic català 1934, amb Rafael Folch i Capdevila

Pertanyia a l’estament ciutadà barceloní Entre el 1480 i el 1491 exercí diverses vegades de jurat de Barcelona i d’advocat agregat de la ciutat Era, juntament amb Jaume Destorrent, cap del monopoli de l’abastament de carn de Barcelona, i succeí aquest com a advocat de la generalitat Fidel collaborador de Ferran II, entrà a formar part de l’aristocràcia burocràtica constituïda al voltant del rei el 1491 fou nomenat lloctinent de Mallorca regent de la cancelleria de Catalunya 1491-94, passà el 1494 a ésser-ho del consell suprem d’Aragó, càrrec que exercí fins a la seva mort 1504 Per la seva…

Feu estudis empresarials i es llicencià en administració d’empreses al Perú El 1937 ingressà a l’Escola de Policia de la Generalitat de Catalunya i, més tard, treballà com a secretari tècnic per als comissaris generals d’ordre públic Frederic Escofet i Rodríguez Salas Durant la Guerra Civil Espanyola fou nomenat funcionari consolar de Perpinyà Després del conflicte, s’exilià a Xile Hi treballà com a corrector de proves a l’editorial Ercilla i com a llibreter El 1945 guanyà per oposicions el càrrec de subhastador públic del Ministeri d’Hisenda Integrat en les activitats dels…

Vida i obra Membre d’una família sense gaires recursos econòmics, a tretze anys hagué de posar-se a treballar al despatx d’una fàbrica a causa de la mort del seu pare El 1916 guanyà una plaça de funcionari a l’Ajuntament de València, lloc de treball que conservà fins que es jubilà abans d’hora per una hemiplegia Després de patir diverses malalties, morí a seixanta-quatre anys d’una embòlia cerebral Amb una capacitat memorística extraordinària, participà de manera destacada en la València festiva i cultural del seu temps Fou soci de Lo Rat-Penat des del 1917, arxiver honorari del…

Donzell empobrit, sollicità càrrecs per a subvenir a les necessitats de la seva família Més tard 1616 fou conseller segon de Barcelona i diputat militar de la generalitat 1632 Elegit mostassaf de Barcelona, hagué de deixar el càrrec en restar cec Probablement fou pare de Felip, Francesc i Josep de Sorribes i Rovira

Emigrà a Amèrica i s’establí a l’Uruguai, a Montevideo, al darrer quart del segle XVIII Hi exercí diversos càrrecs administratius, a més de dedicar-se a la política activa formà part del Capítol de Montevideo 1801 i 1817 El 1804 i 1805 fou nomenat alferes reial Home d’influència, el 1814 fou elegit alcalde de la ciutat

Era fill del tresorer reial Julià Garrius Era escrivà de ració i regent de la tresoreria El 1393 fou nomenat procurador reial En morir Joan I de Catalunya-Aragó restà implicat en el procés del Consell de Joan I , acusat d’extorsions i d’haver emmetzinat la seva muller Era senyor de Formigueres i de Matamala

Fill natural de Ferran de Borja i de Castro es casà, a València, amb Violant Miquel d’Herèdia 1597 Fou governador i capità general del Nou Regne de Granada 1605, on lluità contra els indis pijaos , que amenaçaven la zona de Mariquita, Ibagué i Neiva Més endavant deixà expedita la comunicació pel riu Magdalena, autèntica artèria de la governació Entre els seus fills destacaren Francesc de Borja i Miquel d’Herèdia Bogotà 1609 — Trujillo 1689, canonge a Bogotà i Chuquisaca i bisbe de Tucumán i Trujillo, i Joan Pere de Borja i Miquel d’Herèdia València 1602 — Ambato, Equador 1657, governador de…

Primer baró d’Algerri Des del 1519 estigué al servei del secretari reial Hugo de Urríes Del 1529 al 1535 fou lloctinent de protonotari A la mort d’Alfonso de Valdés 1532, s’encarregà dels afers napolitans durant quatre anys 1532-36 Acompanyà l’emperador Carles V a Tunis, on fou nomenat secretari El 1546 aconseguí el càrrec de secretari per a les Balears, gràcies a la influència de Francisco de los Cobos A la mort d’aquest 1547, intentà en va de succeir-lo com a secretari de l’emperador, càrrec que probablement exercí fins a la mort