Resultats de la cerca

Poeta cortesà de Ferran III i d’Alfons X, viatjà per terres catalanes i dedicà poemes a Jaume I de Catalunya-Aragó Conreà tots els gèneres —cantiga d’amic, d’amor i de mal dizer — i compongué prantos funerals, com el que dedicà a Beatriu de Suàbia Alfons X l’atacà en una cantiga d' escarnho per la seva fidelitat a la forma tradicional gallega, en comptes de la provençal, preferida pel monarca

Es formà a Roma i, abans d’heretar del seu pare, fou conegut com a comte de Cabra Obtingué la restitució de l’ofici de gran almirall del regne de Nàpols, perdut a la mort del segon duc de Somma Fou el protector i mecenes de Lope de Vega, amb qui tingué una correspondència constant Aquest li dedicà l’edició de la Parte cuarta de Comedias 1614 El duc fou marmessor i testamentari seu i en pagà l’enterrament i els funerals Es mantingué fidel a Felip IV de Castella durant la Guerra dels Segadors 1640

Es dedicà al comerç de teixits amb els ports tirrènics Agent banquer de la cort de Martí I de Catalunya-Aragó, administrà els diners per a la campanya de Sardenya, en la qual participà personalment a la batalla d’Asinara i a Sanluri 1409 Fou recompensat amb la donació en feu de les viles sardes de Mara, Tuili i Gesturi per part de Martí el Jove A la mort d’aquest, Martí I li encarregà l’organització dels funerals i la recerca d’informació sobre les relacions amoroses del príncep amb l’anomenada bella de Sanluri Per un préstec a Ferran I, obtingué l’exempció de duana i grans…

Carles es negà als requeriments dels seus partidaris a favor del matrimoni amb Brianda de Vaca, mare de Felip, que hauria fet possible el reconeixement d’aquest com a successor seu en els drets a la corona catalanoaragonesa i navarresa Felip fou confiat pel seu pare al ciutadà barceloní Bernat Sapila Mort el príncep 1461, en presidí els funerals a Barcelona i hi restà durant els anys que la ciutat fou rebel al seu avi, Joan II de Catalunya-Aragó, el qual l’any 1477, li obtingué el nomenament d’arquebisbe de Palerm, a títol d’administrador, al qual renuncià el 1485 El seu oncle,…

Llicenciat en arquitectura a Moscou el 1910, s’associà amb A Vesnin El 1912 participà, amb pintures cubistes, a la mostra Cua d’Ase amb Larjonov, Gončarova, Malevič i Chagall El 1913, després d’una visita al taller de Picasso, féu els primers relleus polimatèrics de concepció abstracta, en la qual cosa té origen el constructivisme, i es diferencià des del començament del suprematisme de Malevič A la revolució del 1917, esdevingué més intransigent a la proclama del “nou art revolucionari” en sentit arquitectonicoindustrial productivisme, i s’ajuntà amb Rodženko 1916, els germans…

El 1277 ajudà el rei Pere II contra la confederació de nobles revoltada contra el rei, però dos anys després s’alià amb els revoltats i es tancà a Balaguer fins a la rendició de la plaça 1280 Sofrí un any de captiveri a Lleida, com els altres caps de la revolta, però reconciliat de nou amb el rei l’acompanyà el 1282 a l’expedició a Barbaria i a Sicília A Tunísia es remarcà en les lluites d’Alcoll, on el rei li confià el comandament d’un dels sis torns muntats per a hostilitzar els sarraïns El 1283 fou un dels qui garantiren el desafiament del rei Pere II amb Carles I de Nàpols i…

Influït pels nous corrents artístics portats per Conrad Rudolf i Ferdinando Galli, executà sumptuosos retaules Sant Ramon del Portell el major de Santa Clara, de Vic etc Treballà 1726 en el model de l’urna de sant Bernat Calbó Vic, que executà l’argenter Joan Matons, i a l’avantcapella del Roser, del convent de Santa Caterina de Barcelona feu el grup escultòric de la Caritat façana de l’Hospital de la Santa Creu, Barcelona, la Pietat —de gran realisme— per a la parròquia de Tàrrega, la imatge titular de la façana de Sant Miquel del Port, de Barcelona 1754, etc El 1757 acabà el retaule major…

Eclesiàstic Doctorat en teologia a València 1860 i titulat en filosofia i lletres, fou professor del seminari i de l’institut de Tarragona, predicador de la Reial Capella, collaborador de l’Ateneu Tarraconense de la Classe Obrera i membre de l’Accademia degli Arcadi En llengua castellana publicà poesia, traduccions bíbliques, discursos entre els quals hi ha panegírics funerals a Prim, lliçons de psicologia i estudis històrics, i, en llatí o en català, poemes com La prosa dels difunts parafrasejada en dècimes catalanes 1858, amb un pròleg en què defensa la llengua catalana i…

Inicià la carrera acadèmica el 1944, quan ingressà com a estudiant a l’Institut Religiós d’Alexandria, del qual esdevingué professor a la facultat d’Ausol Aldeen el 1968, de la qual el 1985 esdevingué degà El 1972 fou nomenat professor a la Universitat islàmica de Líbia, i posteriorment passà a l’Aràbia Saudita, on dirigí estudis de postgrau a la Universitat islàmica de Medina El 1986 fou nomenat gran muftí d’Egipte, i el 1996 el president egipci Husnī Mubārak el nomenà gran imam de la mesquita d’al-Azhar, una de les posicions més influents de l’islam sunnita i president gran xeic de la…

Filla illegítima d’un petit terratinent, tingué una infantesa i una joventut sembla que plena de dificultats i privacions Fou actriu i locutora de ràdio El 1945 es casà amb Juan Domingo Perón  i, en ésser aquest empresonat, promogué una gran campanya d’agitació entre els descamisados les capes més humils del proletariat argentí i aconseguí el seu alliberament Elegit Perón president de l’Argentina 1946, Eva collaborà estretament amb el nou govern a través de la Fundación Eva Perón, destinada a la beneficència i a promoure la igualtat de drets de la dona La seva participació fou determinant en…