Resultats de la cerca

Mobilitzat a la Segona Guerra Mundial 1941, treballà com a intèrpret de francès durant l’ocupació de França Després de ser internat en un camp de presoners a Suïssa 1944-45, es diplomà en traducció i interpretació en alemany, francès i anglès 1946 i castellà 1947 a la Universitat de Ginebra Aquest any inicià estudis de romanística a la Universitat de Barcelona, que prosseguí a la de Munic, on el 1954 es graduà en filologia romànica i història, i on els anys 1956-67 fou professor adjunt de francès, castellà i català En aquesta universitat participà en la fundació de l’Institut de Traducció i…

Realitzà els seus estudis a Wuppertal i Colònia, on inicià la carrera de director el 1939 El 1945 fou nomenat director general de música de Colònia i responsable dels Concerts de Gürzenich, càrrecs que ocupà fins el 1975 El 1982 assumí la titularitat de l’Orquestra Simfònica de l’NDR d’Hamburg, que convertí en un dels millors conjunts alemanys, i el 1989 debutà als EUA al front de l’orquestra simfònica de Chicago Fou un dels especialistes més destacats de la seva generació en el repertori simfònic alemany i, especialment, en la interpretació de les simfonies d’Anton Bruckner, que enregistrà…

Fou l’introductor de la tipografia a Augsburg, amb les Meditationes de vita Christi , de sant Bonaventura 1468, obra que fou seguida per nombroses edicions de texts llatins o d’autors alemanys, amb unes excellents xilografies El seu germà, Johann Zainer Reutlingen — Ulm d 1527, fou, a partir del 1473, el primer impressor a Ulm Entre les seves obres, també illustrades, figura la traducció alemanya del Decameró 1473 i el De claris mulieribus 1493, de Boccaccio

És conegut també pels pseudònims d' Eberhard Foerster i Christian Munk Exiliat a l’Argentina 1930, tornà a Berlín 1937 i més tard lluità en el moviment de resistència contra el feixisme i fou empresonat 1942-45 Després de la Segona Guerra Mundial fundà, juntament amb K-HMartin, el Hebbel-Theater a Berlín, i edità la revista Ulenspiegel 1945-47 La seva obra ofereix una temàtica històrica i de crítica social Cal destacar-ne el drama Die Illegalen ‘Els illegals’, 1946, que recull la seva pròpia experiència, i el seu Memorial 1947

Fill d’un violinista de la New York Philharmonic Orchestra, estudià teoria, flauta i trompa L’any 1943 s’inicià professionalment com a intèrpret de trompa a l’American Ballet Theatre i la Cincinnati Symphony Orchestra Dos anys més tard ingressà a la Metropolitan Opera House de Nova York, on restà fins el 1959 Inicià les seves activitats en el jazz tocant la trompa en els enregistraments fets en 1949-50 amb Miles Davis Al final dels anys cinquanta inicià la seva activitat compositiva en un estil que denominà third stream , que combinava elements de música clàssica i jazz Així se succeïren les…

Estudià música i arts dramàtiques a Munic, a més de dret Ajudant de Walter Felsenstein a l’Òpera de Frankfurt, en 1939-42 fou director de l’Òpera de Königsberg actual Kaliningrad, i posteriorment de la Deutsche Oper de Berlín 1942-45, de l’Òpera d’Hamburg 1945-67 i, finalment, de la Bayerische Staatsoper de Munic fins el 1977 Moltes de les seves produccions, tant del repertori alemany WA Mozart, R Wagner i R Strauss com italià G Rossini i G Verdi, han estat considerades revolucionàries Amb Raymond Leppard, fou un dels principals promotors de l’òpera barroca els anys seixanta del segle XX

Començà a estudiar música per dedicar-se a la flauta, però finalment orientà la seva carrera vers la direcció d’orquestra Debutà el 1953 com a director al Teatre de Friburg, on ocupà la plaça de director permanent fins el 1959 Director musical de l’Òpera de Graz del 1959 al 1961, posteriorment exercí de director general de música a Hannover 1961-65 i de director de la Deutsche Oper am Rhein de Düsseldorf-Duisburg 1965-80 Entre el 1969 i el 1973 feu classes de direcció a la Folwang Hochschule d’Essen Entre les seves collaboracions amb diverses institucions musicals cal destacar la seva…

Estudià a l’Escola Superior de Música de Weimar, on fou deixeble de H Abendroth 1951-56 Posteriorment amplià la seva formació amb H Scherchen, A Jansons i H von Karajan En 1957-62 dirigí el Teatre Nacional de Weimar i ensenyà direcció al conservatori de la mateixa ciutat Més tard dirigí les orquestres del Teatre Hans Otto de Potsdam 1962-66, la Simfònica de Berlín 1966-73, la Filharmònica de Dresden 1972-77 i novament la Simfònica de Berlín 1977-83 Després d’haver estat nomenat director assistent de l’Orquestra Simfònica de la BBC Northern 1980, fou director de l’Orquestra Simfònica de…

Fou alumne de Gustav Schreck i també de Karl Straube, organista de l’església de Sant Tomàs de Leipzig, on des de molt jove Rabin es feu càrrec de nombrosos serveis religiosos en substitució del seu mestre El 1917 es diplomà al Conservatori de Leipzig Un any després fou nomenat organista de Sant Tomàs Durant la dècada del 1920, la seva fama com a organista i clavicembalista transcendí les fronteres alemanyes, i actuà regularment per tot Europa i Amèrica Parallelament desenvolupà una tasca molt important en el terreny de la direcció de cors, tot dirigint el cor de la Gewandhaus 1933-34 i 1945-…

En 1945-59 formà part de l’orquestra de la Metropolitan Opera House de Nova York Posteriorment fou professor a la Universitat de Yale 1964-67 i director del Conservatori de Nova Anglaterra 1967-77, on fundà el New England Ragtime Ensemble Bé que de formació clàssica, de molt jove desenvolupà un gran interès pel jazz , sobretot a partir de l’obra de Duke Ellington, de la qual feu adaptacions simfòniques Symphonic Tribute to Duke Ellington , 1955 Les seves composicions constitueixen un dels intents més reeixits d’articular el jazz i la música clàssica del segle XX, sobretot Stravinskij i…