Resultats de la cerca

Es doctorà a la Universitat de Berkeley el 1934 Nacionalitzat als EUA el 1937, hi inicià una carrera acadèmica a les universitats de Harvard i Princeton amb dos parèntesis del 1942 al 1948 en què ocupa càrrecs governamentals, i del 1961 al 1963 en què fou ambaixador a l’Índia fins el 1975 Pròxim al Partit Demòcrata, fou un dels principals representants del corrent dit “liberal” terme que als EUA hom associa amb postulats propers a la socialdemocràcia i defensà, en nombroses obres de divulgació d’entre les quals sobresurten American Capitalism , 1952 The Affluent Society , 1958, i  The New…

Graduada en francès i en estudis clàssics per la Universitat d’Exeter 1987, el 1990 anà a Portugal, on treballà com a professora d’anglès i on es casà Retornà a la Gran Bretanya el 1994 i, durant una època difícil a causa d’un divorci problemàtic i d’haver de tenir cura tota sola de la seva filla, escriví Harry Potter and the Philosopher’s Stone  publicada també amb el nom de  Harry Potter and the Sorcerer’s Stone , la primera de la sèrie de novelles infantils i juvenils que tenen com a protagonista Harry Potter, un nen orfe amb dots de mag, i que publicà el 1997 Seguiren Harry Potter and the…

Cursà estudis de dret i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es llicencià i, més tard, es doctorà El 1923 amplià estudis de dret i llengües orientals a Múnic Baviera i s’especialitzà en diplomàtica i dret internacional Fou professor d’història de Catalunya a l’Institut de Granollers i als Estudis Universitaris Catalans Edità, amb un documentat estudi introductori, els Usatges de Barcelona 1933 per a la collecció “Els Nostres Clàssics” de l’editorial Barcino i traduí una panoràmica sobre filosofia de la història de Hermann Schneider 1931 Membre d’Acció Catalana, fou nomenat,…

Llicenciat en dret a Barcelona 1946 i doctor per Madrid 1953 amb La reforma tributaria de 1845 1972, fou molt rellevant la seva tasca acadèmica, des de la qual introduí i difongué el pensament de l’escola històrica i institucionalista John Kenneth Galbraith i de Joseph Alois Schumpeter , de qui prologà Capitalisme, socialisme i democràcia 1966  Fou catedràtic d’economia política 1956-60 i de política econòmica 1960-62 a Saragossa, on exercí una gran influència Posteriorment, a la Universitat de Barcelona, fou degà de la facultat d’econòmiques 1962-65, que contribuí a impulsar,…

Es llicencià en dret a Barcelona 1946 i doctorà a la Universitat Madrid 1953 amb la tesi La reforma tributaria de 1845 1972 En la seva formació foren clau els professors Luis García de Valdeavellano i Arcimis, que li «aclarí el camí a seguir» i Joan Sardà i Dexeus, de qui aprengué que l’economia havia d’estar al servei de la societat i que, de vegades, calia explicar als ministres mesures inacceptables, com l’autarquia El seu gran mestre, però, fou l’austríac Joseph A Schumpeter, a qui descobrí el 1948 Aleshores s’interessà per la història del pensament econòmic, i descobrí Thorstein B Veblen…