Resultats de la cerca

Fill d’Hug II i de Marquesa de Saguàrdia Anà a Sardenya amb deu cavallers armats 1334 Conseller reial del rei Pere III, prengué part en la guerra del Rosselló contra Jaume III de Mallorca 1343-44 Tornà a Sardenya com a capità de guerra i fou fet veguer de Càller 1347 Obtingué diversos petits feus a l’illa, que li foren canviats pels més importants de Sanluri i Donigala Les seves galeres acompanyaren al Regne de València, amb les de Mateu Mercer, la nova reina Elionor de Sicília 1349 Lluità novament a Mallorca i també contribuí a la pacificació dels unionistes valencians Nomenat capità de l’…

Una revolta popular i gibellina l’elevà a cap suprem de la república de Gènova tot iniciant el període dels duxs perpetus 1339-1528 Una conjura nobiliària obligà Simone Boccanegra a deposar el poder 1344 però retornà i fou reelegit 1356 Signà la pau amb Milà i arribà a un acord en les pretensions genoveses al nord-est de Còrsega

Dirigí expedicions navals —o hi participà— per tota la Mediterrània entre altres, el 1146, a Menorca i a Almeria Fou ambaixador de la seva república prop del papa Calixt II, l’emperador Barba-roja, el rei Alfons VII de Castella i Lleó, i el comte de Barcelona Ramon Berenguer III Amb aquest conclogué el 1127 un tractat que finia una llarga contesa sobre els drets que exigia el comte a les naus genoveses que entraven en ports de la seva jurisdicció Escriví uns Annals de Gènova, que foren continuats en forma oficial a la seva mort

El 1372 amb tropes catalanes ocupà Còrsega, tret de Bonifaci i de Calvi, places fortes genoveses, i la comarca del Cap Cors, i es proclamà comte de Còrsega En 1378-80 derrotà els governadors de la Maona, addictes a Gènova Les hostilitats amb els genovesos es renovaren el 1391 Arrigo els derrotà en qualitat de lloctinent de Joan I el 1393, però per manca de reforços els genovesos recuperaren el control de l’illa el 1398 Morí, segons sembla, emmetzinat El seu fill natural Francesco no seguí la seva política i se sotmeté a Gènova El partit català a Còrsega fou…

Deixeble del seu pare Giovanni Cambiaso Cambiaso, Gènova 1495-1577 i format en un cert rafaelisme a través de Perin del Vaga Treballà a Gènova, on decorà al fresc esglésies com la catedral de San Lorenzo 1559-62 i alguns palaus El 1583 fou cridat per Felip II a El Escorial, on pintà les voltes del presbiteri i del cor Fou famós al seu temps per l’extraordinària celeritat amb què pintava Assajà, amb curiositat molt pròpia del manierisme, la quadratura o descomposició dels volums pictòrics en políedres dibuixos a la Galleria degli Uffizi, de Florència, i jugant amb el contrast…

Catedràtic de retòrica i poesia del seminari de Barcelona Després de la guerra del Francès, fou arxiprest de la collegiata de Sant Joan de les Abadesses 1816 Perseguit com a carlí, patí presó i s’hagué d’exiliar a França 1836-37 La seva producció poètica més important, en català, castellà i llatí, està vinculada a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on ingressà l’any 1803 És autor d’un Canto alusivo a la defensa de los catalanes en Galípoli de las fuerzas combinadas del emperador y los genoveses 1805, de to neoclàssic, d’un Heroic cant català a la mort de Crist 1806 i d’una…

Primer vescomte de Rueda, senyor de Millars, castellà de Talteüll i Salses 1348 Fet majordom i conseller reial, anà a Sardenya, on prengué part amb Cabrera a la batalla de Quartu, tractà la pau amb Marià IV d’Arborea i fou procurador per a fer concòrdia amb Mateu Dòria 1354-55 Enviat a Sicília, al papa i a Joan II de França, negocià el matrimoni de Lluís d’Anjou amb la infanta Joana, filla de Pere III de Catalunya-Aragó Com a almirall del rei de França, al cap de nou galeres de francesos armades a Barcelona, féu una expedició a Anglaterra en passar per Cadis, atacà dues naus genoveses…