Resultats de la cerca

Ciutadà de València i "Mestre de fer òrguens", figura entre els primers orgueners documentats, representants de l’orgue gòtic tardà, que ja introdueixen les primeres divisions del blockwerk El 1420 construí un instrument de "cinc tirants" registres al Palau Reial de València, tal com consta en el contracte Simplicia principalia in duobus divisa et quaelibet principalis duas quintas et unam octavam habet, et sunt ibi quinque registra Novament, en el mateix palau, el 1427 bastí "uns orgues migeners pel servei", i un altre per a l’església parroquial de Sant Andreu de la mateixa ciutat, que…

Durant la seva joventut aprengué a tocar diversos instruments, i més tard adoptà principalment la guitarra Els anys cinquanta formà el seu primer grup, i el 1963 conegué Caetano Veloso , amb el qual collaborà i juntament amb ell fou pioner de l’estil anomenat tropicalismo Es graduà el 1964 en administració d’empreses a Bahia, i posteriorment treballà alguns anys en publicitat El 1965 enregistrà el seu primer disc, Louvaçao , que obtingué un gran èxit A causa de les lletres de les seves cançons, el 1969 el govern militar brasiler empresonà Gil i Veloso uns quants mesos…

Sembla que fou orfebre de professió La seva primera obra, Monólogo do Vaqueiro 1502, segueix de prop Juan del Encina Desconeixedor del teatre grecollatí, s’inspirà en la tradició popular, en els momos i en els cicles teatrals de la Passió i de Nadal, i creà tipus i personatges trets de la vida quotidiana així assoleix a vegades un to de sàtira social, amb fórmules caricaturesques sobretot contra els clergues i, especialment, els ordes religiosos En els Autos das Barcas els de l’infern i el purgatori, en portuguès el de la glòria, en castellà sintetitza elements medievals i renaixentistes…

Format a l’escola de Sant Carles, n'esdevingué membre i director d’escultura 1803 Hom coneix diversos crucifixos i les Virtuts i els putti del nínxol de la Mare de Déu a la collegiata de Xàtiva El seu fill Josep Gil i Nadales València 1787 — 1843, format a Sant Carles, fou escultor honorari de la ciutat de València 1829 i s’especialitzà en relleus de tema mitològic i religiós, alguns dels quals es conserven a les acadèmies de Sant Carles i de San Fernando

De formació autodidàctica, el seu primer treball important fou com a arranjador a la banda de Claude Thornhill 1941-47 Del 1948 al 1950 compongué i arranjà per a una sèrie de gravacions en formació de nonet, amb Miles Davis com a principal solista Miles Davis, Birth of the Cool Després treballà per a la ràdio i la televisió, i el 1958 retornà al jazz amb el disc New Bottle, Old Wine i treballant novament per a Miles Davis en diversos discos, incloent-hi Porgy & Bess 1959 En aquestes obres, Evans utilitzà formacions de fins a vint components A partir dels anys seixanta i setanta produí…

Resideix a Israel des dels dos anys A set anys rebé les primeres classes de violí amb Samuel Bernstein, a la Rubin Academy of Music de Jerusalem El 1981, amb només deu anys d’edat, debutà amb l’Orquestra Simfònica de Jerusalem i l’any següent actuà amb la Filharmònica d’Israel sota la direcció de Zubin Mehta Continuà els seus estudis a la prestigiosa Juilliard School de Nova York, amb Dorothy DeLay, i a la Columbia University En els darrers anys desenvolupa una espectacular carrera concertística a Europa i als EUA, treballant amb directors com Colin Davis, Riccardo Muti, James Levine i…

Considerat un dels millors arranjadors de jazz , entre el 1941 i el 1948 collaborà amb l’orquestra de Claude Thornhill Posteriorment ho féu amb Miles Davis, amb el qual enregistrà Birth of the Cool 1949 i Miles Ahead 1958 Des dels anys setanta s’interessà per la síntesi entre instruments acústics i electrònics amb obres com There Comes a Time 1974

Estudià al monestir de Montserrat, segons B Saldoni, del 1826 al 1831 Després fou organista dels convents dels franciscans i dels trinitaris a Vilafranca del Penedès El 1838 apareix com a professor de solfeig al Conservatori de Música del Liceu de Barcelona -llavors Liceo de Montesión- i des del 1847 fou auxiliar de Marià Obiols en les tasques de direcció de l’orquestra del recentment creat Gran Teatre del Liceu Alguns anys més tard consta com a membre del Liceu Filharmònico-Dramàtic Barcelonès, on, des de l’any 1854, fou director de l’ensenyament musical També hi ha constància de la seva…

Es formà a Montserrat Fou director de l’ensenyament del Liceu Liricodramàtic a partir del 1854, i més tard fou organista de la catedral de Barcelona Entre les seves composicions destaca una Missa de Requiem 1854

Cofundador del Grupo de Escritores Independientes, dirigí alguns documentals per al govern republicà El 1941 inicià una filmografia prolífica i remarcable amb films com El clavo 1944, Don Quijote de la Mancha 1947, La fe 1947 etc posteriorment, es decantà cap al cinema religiós, literari, militarista i, darrerament, nostàlgic del franquisme Y al tercer dia resucitó 1980 i Hijos de papá 1980