Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Robert de Boron
Literatura francesa
Poeta francès.
És autor del cicle Roman de l’Estoire dou Graal escrit entre el 1183 i el 1199, integrat pròpiament per tres poemes Joseph d’Arimathie, Merlin i Perceval En aquesta obra l’autor fusiona la història sagrada amb la llegenda profana del Graal
Mauritz Stiller
Cinematografia
Director cinematogràfic suec.
Provinent del teatre, el seu estil cinematogràfic es caracteritza per una gran bellesa plàstica i un acusat dramatisme, aconseguit mitjançant la intensificació de caràcters i situacions Vers l’any 1925 anà als EUA amb Greta Garbo, però no encaixà en l’ambient de Hollywood Alguns dels seus films més importants són Thomas Graal bästa film ‘La millor pellícula de Thomas Graal’, 1917, Sangen om den eldröda blomman ‘En els remolins’, 1918, Herr Arnes pengar ‘El tresor del senyor Arne’ 1919, Erotikon 1920, Gösta Berlings Saga ‘La llegenda de Gösta Berling’, 1923 i Hotel…
Chrétien de Troyes
Literatura francesa
Escriptor francès.
De personalitat gairebé desconeguda, per les obres conservades hom en dedueix una forta formació clàssica i retòrica Autor de dues poesies líriques, és considerat un dels trouvères més antics però el cos important de la seva obra és constituït per cinc novelles en octosíllabs apariats que narren aventures de temps del rei Artús , velles mostres de la matèria de Bretanya en francès Erec et Enide , la novella més antiga, és una defensa subtil del vincle matrimonial resolta en un tramat senzill i aparentment ingenu Cligès , novella en part artusiana i en part bizantina —l’acció principal s’…
Josep Maria d’Oleza i d’Arredondo
Literatura catalana
Escriptor.
Ingressà a la Companyia de Jesús el 1908 Després dels estudis eclesiàstics de filosofia i teologia, seguí cursos de filologia romànica, llatí i fonètica experimental a Bonn 1923-26 i s’hi doctorà el 1927 amb un estudi lingüístic de la versió mallorquina de la Questa del Sant Graal, Zur Bestimmung der Mundart der katalanischen Version der Graalsage , publicat en versió resumida el 1928 Fou professor de llengües clàssiques i modernes al collegi de Veruela Saragossa i al de Casp Barcelona i compongué diverses obres pedagògiques, entre les quals la Gramática de la lengua latina , en…
Josep Antoni Muntadas i Campeny

Josep Antoni Muntadas i Campeny
© Fototeca.cat
Industrial.
Era fill de Maties Muntadas i Font Mort el seu pare, ell i els seus germans fundaren l’empresa L’Espanya Industrial 1847 Defensà les activitats proteccionistes formà part de la junta del Banc de Barcelona i de la dels ferrocarrils de Barcelona a Saragossa i a Pamplona El 1869 formà part d’una comissió d’industrials i de comerciants que aplegaren recursos per a reprimir la insurrecció cubana Foren fills seus Maties Muntadas i Rovira i Manuel Muntadas i Rovira Barcelona s XIX — s XX, escriptor, autor de Balades wagnerianes 1910 i Probable origen català de les llegendes del Sant Graal…
Jacob van Maerlant
Literatura
Poeta flamenc.
Escriví poemes on tracta, en forma de diàleg, dels problemes socials Fundador de la literatura didàctica flamenca, féu adaptacions dels Secreta secretorum, atribuïts a Aristòtil Hemelechede der hemelijcheit , i de la Historia scolastica de Conestor Rijmbijbel , i traduí De naturis rerum , de Cantimpré Der naturen bloeme Adaptà una part del Speculum historiale , de Vincent de Beauvais Spieghel historiale En el camp de la lírica escriví Eerste Martijn ‘Primer Martí’, Dander Martijn ‘L’altre Martí’, Der kercken Claghe ‘Lamentacions de l’Església’, text satíric, Van den Lande van Oversee ‘…
Francesc Viñas i Dordal
Francesc Viñas i Dordal en el paper de Tristany de l’òpera Tristany i Isolda
© Fototeca.cat
Música
Tenor.
Vida Fill de pagesos, des de ben jove mostrà unes grans aptituds musicals Es traslladà a Barcelona, on compaginà les obligacions com a aprenent en una botiga d’uns familiars i els estudis de cant amb Gonçal Tintorer al Conservatori del Liceu El 1888 es presentà al Gran Teatre del Liceu amb el paper titular de Lohengrin , que al llarg de la seva carrera interpretà més de cent vegades El 19 de març del mateix any participà en els actes d’obertura de l’Exposició Universal de Barcelona i el 1889 es presentà amb la mateixa òpera wagneriana al Teatro alla Scala de Milà, amb gran èxit de públic i…
,
Guillem de Torroella
Literatura catalana
Escriptor.
Poc abans del 1375 compongué en versos apariats un poema intitulat La faula , narració de tipus arturià en la qual l’autor fingeix que és dut meravellosament des del port de Santa Catalina de Sóller a una illa identificable amb Sicília, on, voltat d’elements sobrenaturals, troba en un palau el rei Artús encantat i la seva germana la fada Morgana Tot i que el text és escrit en un provençal força catalanitzat, alguns personatges, com Artús i Morgana, parlen en francès, curiós tret de naturalitat en un ambient tan fantàstic Esmenta molts elements literaris de les llegendes artúriques,…
,
José Antonio de Donostia
Música
Nom religiós amb què és conegut el compositor i musicòleg basc José Gonzalo Zulaica i Arregui.
Vida Ingressà a l’orde caputxí i fou ordenat de sacerdot el 1908 Estudià a Sant Sebastià i posteriorment a Barcelona, on entrà en contacte amb F Pedrell, i també a la Schola Cantorum de París 1920-21 Compongué música escènica per a diverses obres de l’escriptor H Ghéon Les trois miracles de Ste Cécile , 1920 La vie profonde de St François d’Assise , 1926, i Le Noël de Greccio , 1935 També escriví obres de gran qualitat per a piano, com ara Preludios vascos 1912-23, Vora’l Ter 1936, Infantiles 1948 o Vals parabólico A partir del 1913 començà una sèrie de lieder per a cant i piano sobre…
Martí de Riquer i Morera

Martí de Riquer i Morera
© Universitat de Barcelona
Lingüística i sociolingüística
Historiografia catalana
Romanista.
Vida i obra S’educà en un ambient artístic i literari que heretà per ambdues ascendències la seva mare era neboda dels germans Jaume i Magí Morera i Galícia , pintor i poeta respectivament, i el seu avi patern fou l’artista modernista Alexandre de Riquer Feu estudis hellenístics amb Carles Riba i Joan Petit, a la Fundació Bernat Metge, i ell mateix es declarà deixeble de Josep M de Casacuberta, que l’orientà en l’edició de textos catalans antics Després es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es doctorà, el 1945, amb una tesi sobre les traduccions castellanes d’…
, ,