Resultats de la cerca

Preromàntic, el seu caràcter solitari i introvertit es reflecteix en les poesies Hymn to Adversity i Ode on a Distant Prospect of Eton College 1747 Elegy Written in a Country Churchyard ‘Elegia escrita en un cementiri rural’ palesa un refinat lirisme sepulcral Altres obres seves són The Bard 1757, The Fatal Sisters i Descent of Odin 1757, inspirades sobretot en la literatura escandinava medieval

Treballà en el camp de l’electricitat, descobrí la conductivitat elèctrica 1729, féu les primeres experiències de transport d’energia a distància i descobrí l’electrització per influència

Autor de nombrosos treballs de botànica sistemàtica i de florística i geografia botànica nord-americanes, fou el propagador més important del darwinisme als EUA i un dels primers botànics que aplicà les idees evolucionistes a la classificació dels vegetals

Després d’estudiar en diverses universitats, entre les quals el Trinity College de Cambridge, el 1965 inicià una carrera docent al Queen Mary's College de Londres fins el 1980 Començà la seva trajectòria com a dramaturg amb una narració seva convertida en l’obra teatral Wise Child 1967 després que una versió per televisió hagués estat rebutjada Aquest primer èxit fou el primer d’una abundant producció d’obres centrades sovint en intellectuals o en personatges amb una educació d’un cert nivell, les contradiccions dels quals posà reiteradament en evidència amb una dialèctica brillant i un humor…

El 1965 es graduà a la Universitat de Stanford, i el 1972 s’hi doctorà en informàtica Cap al 1970 ideà el protocol per a la xarxa ARPANET Advanced Research Project Network Els anys setanta, desenvolupà, amb Robert Kahn, els TCP/IP protocols de control de transmissió/protocols internet, que amplià des del càrrec de vicepresident de MCI Communications Corporations 1982-2005 Esdevingué el principal difusor d’ internet  entre el gran públic, impulsant la creació del correu electrònic i altres serveis Del 1992 al 1995 fou president fundador de la Internet Society i el 1998 fou nomenat president de…

Graduat a Harvard 1962, es doctorà 1964 a la mateixa universitat i, posteriorment, s’incorporà al Massachusetts Institute of Technology, on desenvolupà la major part de la seva trajectòria acadèmica fins el 1984, que passà a la Universitat d’Oxford, fins a la jubilació 2006 En 1968-69 feu una estada a l’Institut des Hautes Études de París, on rebé la influència d’ Alexander Grothendieck L’any següent, a l’Institute for Advanced Studies, de la Universitat de Princeton 1969-70, desenvolupà la seva principal aportació, la teoria  K , que, per mitjà de càlculs geomètrics i topològics, ha ajudat…

Fou professor de matemàtiques a les universitats de Lió i Grenoble, inspector general 1836-48 i rector de l’Académie de Dijon 1848-62, i és considerat com l’iniciador d’un tractament matemàtic de l’economia La seva obra fonamental és Recherches sur les principes mathématiques de la théorie des richesses 1838, sobre els problemes del canvi i de les relacions entre la demanda i el preu traslladà el seu interès pel càlcul de probabilitats a la filosofia, camp en el qual es destacà amb Matérialisme, vitalisme, rationalisme 1875

Enuncià la llei de la constància dels angles, que ja havia estat descoberta anteriorment per Stenon i d’altres Publicà Essai de cristallographie 1772 i diverses obres de mineralogia

Campió d’Europa a Stuttgart 1986 en la prova de salt amb perxa, campió del món a Hèlsinki 1983, Roma 1987 i Tòquio 1991 i medalla d’or olímpica a Seül 1988 Ha batut en 16 ocasions el rècord del món en pistes a l’aire lliure, entre els anys 1984 i 1992, i ha deixat la marca en 6 m i 13 cm En pistes cobertes també l’ha batut 16 vegades amb una marca final de 6 m i 13 cm Màxim favorit per guanyar la medalla d’or en els Jocs Olímpics de Barcelona, no aconseguí la classificació final

Rebé les primeres classes del seu pare, Jean Tapray, i probablement fou alumne d’un tal Monsieur Dancier, deixeble de D Scarlatti A partir del 1752 exercí les funcions de mâitre de musique a Dole, càrrec que abandonà el 1763 per anar a Besançon, on fou contractat d’organista El 1768 s’establí a París i aviat obtingué un cert reconeixement com a professor de clavicèmbal i piano Les seves qualitats com a intèrpret propiciaren el nomenament d’organista de l’École Royale Militaire el 1776 A més, també destacà com a solista en diverses aparicions al Concert Spirituel Del seu catàleg com a…