Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Madeleine Grey
Música
Mezzosoprano francesa.
Estudià al Conservatori de París, on fou deixebla d’A Cortot piano i Hettich cant Debutà el 1919 amb l’estrena d’obres de G Fauré El 1922 estrenà la Chanson hébraïque i les Chansons madécasses de M Ravel, que enregistrà el 1932 acompanyada pel mateix compositor El 1926 estrenà els Chants d’Auvergne de MJ Canteloube de Malaret Especialitzada en la cançó francesa del segle XX, fou la intèrpret referencial d’autors com D Milhaud, L Aubert o M Ravel, a més de M de Falla, a qui conegué durant la gira que el 1928 realitzà per Espanya S’exilià de França entre els anys 1939 i 1947, i arribà a cantar…
Jane Grey
Història
Antireina d’Anglaterra (1553).
Fou casada el 1553 amb lord Guilford Dudley, fill del duc de Northumberland, que convencé el rei Eduard VI perquè declarés Jane hereva seva al tron A la mort del rei 1553 fou proclamada reina contra la seva voluntat, però la germanastra del rei, que també fou proclamada reina Maria I , l’empresonà amb el seu marit i els feu executar
Edward Grey
Història
Política
Polític britànic.
Diputat 1885, formà part de l’ala dreta del partit liberal Ministre d’afers estrangers 1905-16, es declarà partidari de l’Entesa Cordial, i fou l’artífex de l’acord amb Rússia 1907 Durant la Primera Guerra Mundial desplegà una intensa activitat diplomàtica, i a la seva gestió fou atribuït l’acord entre totes les potències en conflicte de no acordar cap pau per separat
Francesc Lluís Retés
Literatura catalana
Escriptor.
Funcionari públic, escriví una gran quantitat d’obres teatrals en castellà, sol El tundidor de Mallorca , 1843 Juana Grey , 1848 o en collaboració La Beltraneja , 1871 La Fornarina , 1876, etc També traduí nombroses obres del francès
Randolf Scott
Cinematografia
Nom amb què és conegut Randolph Crane, actor cinematogràfic nord-americà.
Primerament actor de teatre, féu després una sèrie de films sobre novelles de Zane Grey D’aspecte fred i inexpressiu, es convertí en el prototip d’heroi de l’Oest Cal destacar Roberta 1935, Hig, Wide and Handsome 1937, Jesse James 1939, Western Union 1941, Colt 45 1950 i Guns in the Afternoon 1961
Edward Montague Compton Mackenzie
Literatura anglesa
Novel·lista anglès.
Escriví una peça de teatre The Gentleman in Grey, estrenada el 1907, però aviat s’inclinà per la novella The Passionate Elopement 1911, Carnival 1912 i altres Ha escrit més de trenta novelles i una trilogia sobre les seves experiències a la Primera Guerra Mundial Realista en la descripció, una part de la seva producció és força tòpica i efímera
Anne Brontë
Literatura anglesa
Escriptora anglesa.
Fou la més jove de tres filles d’un pastor protestant, que visqueren isolades en la casa sacerdotal de Haworth amb el pare i un germà que morí jove, drogat i tuberculós Publicà un llibre de versos 1846 amb el pseudònim d' Acton Bell i més tard les novelles Agnes Grey 1847 i The tenant of Wildfell Hall ‘L’arrendatària de Wildfell Hall’, 1848
John Charles Spencer
Història
Polític anglès.
Comte, conegut amb el nom de Lord Althorp , entrà al partit liberal i el 1830 n'esdevingué el cap El mateix any fou nomenat canceller de l' exchequer i es convertí en líder de la Cambra dels Comuns, sota el govern Grey En morir el seu pare, fou cridat a la Cambra dels Lords 1834 El 1838 esdevingué el primer president de la Royal Agricultural Society
Eduard VI d’Anglaterra
Història
Rei d’Anglaterra i d’Irlanda (1547-53), fill d’Enric VIII i de Joana Seymour.
Fou proclamat rei a nou anys sota la regència del seu oncle Eduard Seymour , duc de Somerset S’interessà per les qüestions religioses que el regnat del seu pare havia plantejat, i afavorí la difusió de la Reforma En morir recomanà que el succeís Jane Grey però s’emparà del poder la seva germanastra Maria , filla d’Enric VIII i Caterina d’Aragó, que obrí, així un període de reacció catòlica
John Cheke
Filosofia
Humanista anglès.
Fou professor de grec a Cambridge Adherit a la reforma protestant, en defensà la causa amb escrits i traduccions Les seves normes fonètiques sobre el grec foren acceptades el 1542 El mateix any fou nomenat preceptor del futur Eduard VI, que l’elevà a conseller privat 1550 Secretari d’estat de Jane Grey, a la mort d’Eduard la reina Maria el féu empresonar 1553 i el desterrà, però més tard aconseguí de fer-lo tornar i que abjurés les seves conviccions religioses 1556