Resultats de la cerca

Viatjà a Parma, on estudià detingudament Correggio, i a Venècia, on fou influït per Veronese, Tintoretto i els Bassano A més de tenir característiques comunes amb els seus parents, fou el creador d’un tipus de paisatge serè i humanitzat, “clàssic” La fugida a Egipte , ~1603, Galleria Doria Pamphili, Roma, que assolí una gran difusió i que hom troba posteriorment en Nicolas Poussin i Claude Lorrain La temàtica i el tractament estilístic d’obres com ara La carnisseria 1585, Christ Church, Oxford, presenten Annibale com a conreador d’un enèrgic realisme popular

Ingressà a Sanitat Militar i fou enviat a Àfrica S'especialitzà en higiene a Baltimore EUA i el 1920 guanyà la càtedra d’higiene de la Universitat de Sevilla El 1923 passà a la de Madrid, ciutat on fundà la revista Archivos españoles de higiene pública El 1928 ingressà en l’Academia Nacional de Medicina És autor d' Importancia social de la sanidad pública 1944

D’idees republicanes, fou un dels iniciadors de l' Acadèmia d'Higiene de Catalunya , el 1892, i de l’Institut Mèdic Social de Catalunya, organismes que presidí Fundà una primera revista mèdica escrita en català, La Gynecologia Catalana 1898 El 1909 ingressà en l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona Assolí popularitat en interessar-se pel tractament de la tuberculosi fou un dels organitzadors i president d’honor del Primer Congrés Espanyol Internacional de la Tuberculosi i en denunciar la tasca reaccionària del Patronat Oficial de Lluita contra la Tuberculosi Sense militar…

Fill de Martí Castells i Melchor Exercí a Lleida i a Barcelona Estudià els aspectes mèdics i socials de la prostitució Dirigí la Revista de Higiene y Policía Sanitaria  1889, que havia fundat, i el Boletín de la Academia de Higiene  1893 Morí arran de l’epidèmia de febre groga de Tona, que havia anat a estudiar

El 1946 es traslladà a Barcelona on realitzà tota la seva tasca professional Fou responsable del control higienicosanitari de l’escorxador de Barcelona i cap de la unitat d’higiene dels aliments i zoonosis transmissibles 1980 Collaborà activament amb el departament de cancerologia experimental de la Facultat de Medicina de Barcelona i fou membre fundador del Seminari de Ciències Veterinàries de Barcelona 1951, de l’Associació Veterinària d’Especialistes de Petits Animals AVEPA, 1963 i de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya Publicà destacats treballs sobre…

Doctor en medicina 1874, fou catedràtic d’anatomia patològica a Santiago, a Valladolid i a València 1876 i d’higiene a Madrid 1888 Fou un actiu defensor, a València, de la vacuna anticolèrica de Jaume Ferran Membre actiu de les reials acadèmies de medicina, belles arts, ciències morals i polítiques i de la llengua de Madrid, fou un autor prolífic de treballs sobre higiene, patologia general i, especialment, terapèutica Lecciones de patología general , Tratado elemental de terapèutica, materia médica y arte de recetar , Un Curso de higiene pública , etc, camps en els quals destacà per la seva…

Vida i obra Estudià medicina a València 1875 i es doctorà amb una tesi sobre l’estat de la medicina durant l’època d’Alfons V El 1887 es traslladà a Barcelona, cridat per Rius i Taulet, per dirigir El Barcelonés Entrà al Laboratori Microbiològic Municipal com a metge auxiliar i l’any següent en fou nomenat sotsdirector, i el 1891 es feu càrrec de l’Institut d’Higiene Urbana Presidí l’Acadèmia d’Higiene de Catalunya, creada per diversos metges i estudiants el 1884 i constituïda definitivament el 1887 Com a metge higienista es distingí per les operacions…

Estudià i es llicencià a València 1876 S'establí a Madrid Cridat a Barcelona el 1887 per dirigir el diari “El Barcelonés”, entrà al Laboratori Microbiològic Municipal, del qual fou sotsdirector 1888 Higienista, fou president 1887 de l’Acadèmia d’Higiene de Catalunya i director de l’Institut Municipal d’Higiene 1891 És autor de diversos treballs d’interès higiènic i social D’entre els seus treballs històrics es destaquen Apuntes para la biografía de Pedro Virgili 1893, La medicina en Cataluña 1896, primer intent de sistematització de la història de la medicina…

El 1866 creà l’Institut Mèdic de Barcelona i fou catedràtic a Santiago Retornat a Barcelona, hi fou el catedràtic d’higiene 1867, primer titular i de clínica quirúrgica 1871 i, des del 1892, degà de la facultat de medicina Impulsor de l’Hospital Clínic, des del 1873 dirigí el manicomi de Nova Betlem Introduí a l’Estat espanyol els estudis de psiquiatria i, en general, els corrents més avançats de la medicina del seu temps, i advocà clarament, en psiquiatria, per l’organicisme, i en ciència, pel positivisme Fundà les revistes ‘La independencia Médica’ 1896 i la ‘Revista…

Vida i obra Estudià al Seminari de Vic, es llicencià en medicina a Barcelona 1845 i, després d’exercir breument al poble de Sant Boi de Lluçanès, s’establí i exercí a Vic 1848-80, d’on fou cronista Els últims anys de la seva vida visqué a Caldes d’Estrac Lligat amb empenta a institucions culturals de Vic, formà part de l’Esbart de Vic i tingué una actuació destacada en les organitzacions excursionistes de l’època Manifestà una molt variada actuació amb publicacions esparses però molt notables Figurà entre els membres fundadors del Cercle Literari de Vic juntament amb altres patricis i erudits…