Resultats de la cerca

És autor del Muqtabis , collecció de texts historiogràfics anteriors, però amb indicació crítica de llurs errades, i de la crònica del seu temps al-Matīn , conservada parcialment a la Daḫīra d’ibn Bassām i considerada com la primera obra històrica de l’Àndalus

És autor del Muqtabis , collecció de texts historiogràfics anteriors, però amb indicació crítica de llurs errades, i de la crònica del seu temps al-Matīn , conservada parcialment a la Daḫira d’ibn Bassām i considerada com la primera obra històrica d’Al-Andalus

Treballa amb fotografia, vídeo i texts, en projectes interdisciplinaris que cerquen connectar amb diverses tradicions estètiques Des del 1989 els seus treballs pretenen contrarestar els discursos històrics institucionals mitjançant contranarratives que reorganitzen els referents històrics Entre els seus projectes destaquen Los cuadernos de guerra o Ligeramente fuera de contexto 1994, a la Sala Parpalló de València Materiales 1989-1997 1997, a l’Angelot de Barcelona El 2004 exposà Cubos heterogéneos a la III Biennal d’Art Contemporani de Berlín Forma part del collectiu Banda Aparte L’any 2001…

Deixeble de Ferran Valls i Taberner i de Francesc Martorell als Estudis Universitaris Catalans Professor de la Universitat Autònoma i de l’Institut-Escola de Barcelona fins el 1939 Autor d’estudis d’història medieval La dona i la cortesia a la societat medieval , 1947 Pequeña historia de la Humanidad Medieval , 1953 La Alta Edad Media, 1953 Alfons el Benigne , 1959 Pere el Catòlic , 1960 Noms personals de l’edat mitjana , 1975, de llibres pedagògics Història primeres lectures, 1936 i ARS Història de l’Art i de la Cultura , 1956, ambdós en collaboració amb JVicens i Vives Història universal…

Collaborà a Diario de Tarragona  i Destino Publicà estudis historiogràfics a Quaderns d’Història Tarraconense i a la Miscellània Fort i Cogul 1984, entre d’altres És també autor d’un article sobre Manuel de Montoliu editat a Treballs de la Secció de Filologia i Història Literària  1980 i del pròleg a Visió lírica de Tarragona , d’Alfons Romeu Tingué cura de l’edició d’obres de FX de Garma Próceres y ciudadanos de honor del Principado de Cataluña , segona edició d' Adarga catalana i de l’ Arxiepiscopologi de Josep Blanch Traduí al català la Marca Hispànica 1965 de Pèire de…

Vida i obra Era el fill segon del rei Pere el Cerimoniós i de la reina Elionor de Sicília i, per tant, no semblava destinat a regnar Es casà amb una pubilla molt rica, la comtessa Maria de Luna 1372, matrimoni del qual només sobrevisqué un fill, Martí, nat cap al 1376 Era de temperament reposat i poc enèrgic, però més negociador que el seu pare i el seu germà Joan I Els seus contemporanis el conegueren pel motiu de l’ Eclesiàstic perquè era molt devot més tard, el seu caràcter afable i humanitari li ha valgut el sobrenom d’ Humà Heretà del seu pare l’interès pels llibres, especialment pels d…

Vida i obra Avi de Joan Boscà i Almogàver Racional de la Diputació, fou partidari de Joan II, per la qual cosa Pere de Portugal l’expulsà de Barcelona, i es refugià a València És autor d’un Memorial , conjunt de llistes i cronologies dels consellers de Barcelona i dels diputats de la Generalitat de Catalunya des del 1249 fins al 1480, precedit de diversos textos més o menys historiogràfics i alternat amb notes annalístiques, molt extenses a partir del començament de la guerra de Catalunya contra Joan II Després del 1496 i fins al 1517, les anotacions en el manuscrit pertanyen a una mà…

Estudià filosofia, teologia i dret a la Universitat Literària de Mallorca El 1816 fou ordenat de prevere i, el 1817, rector de la parròquia de Sant Jaume de Palma Entre el 1820 i el 1823 ocupà càrrecs a la Diputació Provincial de les Balears Amb l’acabament del Trienni Liberal, el 1824 s’exilià a França, on es dedicà a la investigació històrica El 1829 tornà al país i fixà la seva residència a Madrid El mateix any fou nomenat membre de la Real Academia de la Historia i de la Junta d’Instrucció Pública Fou bibliotecari del duc d’Osuna i de la RAH, cosa que afavorí la seva tasca investigadora…

Enginyer industrial, creà i dirigí diversos cineclubs Condal, Laietà, Escola d’Enginyers, etc, associacions i institucions cinèfiles Federación Española de Cineclubs 1970-73, Institut del Cinema Català 1977-79, Setmana Internacional de Cinema de Barcelona 1969-81, Federació Catalana de Cineclubs 1982-87, Asociación Española de Historiadores del Cine 1988-90, Mediateca de l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya 1994 i Grup de Recerca Cinematogràfica 1996, adscrit al Museu de la Ciència i de la Tècnica de CatalunyaExercí la crítica cinematogràfica en diaris i revistes ‘Avui’, ‘…

Deixeble de Marcelino Menéndez y Pelayo, fou catedràtic de la Universitat de Madrid 1899 i director del Centro de Estudios Históricos 1910 La seva visió del passat hispànic, en els seus trets bàsics, ha constituït el discurs dominant de la historiografia espanyola de bona part del segle XX Aquesta concepció –establerta ja en La España del Cid 1929, ed revisada del 1939, però desenvolupada en la monumental Historia de España 1947 que dirigí– es fonamenta en la pretesa existència d’uns factors unitaris en el període visigòtic on, segons ell, s’acompleix l’ideal unitari que es voldrà restituir…