Resultats de la cerca

Secundà Verntallat durant la guerra contra Joan II a favor de la causa reialista fou present en la defensa de la Força de Girona 1462 Acabada aquesta, des del 1481, es distancià de Verntallat i es decantà cap a una política de violència davant la ineficàcia de la política de compromís de Ferran II Inicià el 1484 la segona guerra remença amb la derrota de la host reial a Mieres 22 de setembre, on havia anat per executar els béns dels remences morosos Gràcies a la victòria i a persuasius arguments demagògics, Sala aconseguí de propagar la insurrecció a la Garrotxa, les Guilleries,…

Representant principal del grup avantguardista Devětsil i de la “poesia proletària” txeca, la seva obra, en versos lliures i d’una gran simplicitat i precisió, manté contactes amb les cançons populars del seu país i assumeix la causa dels oprimits en la lluita contra les injustícies socials Ultra els reculls de poesia Host do domu ‘L’hoste a casa’, 1921 i Těžká hodina ‘Hora difícil’, 1922, publicà contes, drames i assaigs

Conseller en cap de Barcelona 1639, obligat per un avalot popular es dirigí a Salses Rosselló a reforçar les tropes reials amb una companyia de la host ciutadana, fet que contribuí a la recuperació de la fortalesa gener del 1640 Durant el Corpus de Sang intentà de calmar els ànims dels segadors revoltats i aconseguí de fer-los sortir de Barcelona Pel setembre fou enviat a defensar Tortosa de les forces invasores

Sucrer d’ofici, fou un dels iniciadors, amb Joan Llorenç i Guillem Castellví, dit Sorolla , de la revolta de les Germanies a València Formà part de dues ambaixades nomenades pels oficis, a l’hivern de 1519-20, a Molins de Rei davant de Carles V, i, hàbil diplomàtic, aconseguí —segons els seus detractors subornant amb confits el conseller Guillaume de Croy, senyor de Chièvres— que l’emperador reconegués la Germania valenciana Pel maig del 1520 fou elegit mestre racional de la ciutat de València pel juny presidí una gran ambaixada prop del lloctinent de València, Diego Hurtado de Mendoza,…

Felip III de França l’envià a Navarra 1275 en defensa de la causa de la reina Joana I, i hi exercí el càrrec de governador L’any 1283 manà la host francesa que en incursió per Aragó prengué el castell d’Ull Dos anys després fou un dels comandants de l’exèrcit francès invasor de Catalunya En retirar-se els francesos restà com a capità de Girona, que reté a Pere II de Catalunya-Aragó Durant el seu govern fundà diverses poblacions

Participà en la conquesta de Mallorca 1229 amb la host de Guillem de Montcada juntament amb el seu germà Tomàs Rebé una alqueria a Canarrossa i altres béns a Inca, Pollença i Montuïri en la part adjudicada a Nunó Sanç, que constituïren la base econòmica de la branca dels Espanyol de Mallorca Fou cònsol de mar i jurat de la ciutat i el regne de Mallorca el 1248 Ell o un successor seu participà en la conquesta de Menorca Heretaren d’ells els seus fills Tomàs i Ramon

A Barcelona prengué part en els preparatius de la revolta catalana contra Joan II suggerí la necessitat de constituir l’exèrcit que després capitanejà el comte de Pallars Al començament del juny de 1462, la generalitat catalana l’envià a la regió de Lleida per tal de contribuir a la seva defensa, davant l’amenaça de les tropes de Joan II Quan, des de Tàrrega i al capdavant de 500 homes, es dirigia a socórrer Lleida, quedà encerclat a Castelldans, i es reté amb la seva host fou processat i executat Considerat traïdor i acusat d’haver mantingut tractes amb el comte de Prades, la…

L’any 1204 Innocenci III el nomenà legat pontifici per reprimir l’heretgia albigesa Inicialment la seva preocupació pastoral el portà a cridar monjos del Cister per predicar entre els heretges, però després, convertit en cap suprem de la host croada, fou molt dur en la repressió, i a la seva gestió hom deu en part que Simó de Montfort fos nomenat cap militar de la croada Creat arquebisbe de Narbona 1212, ell mateix s’erigí en duc de la ciutat i s’enfrontà amb les tropes de Montfort, el qual ell havia excomunicat Prengué part a la batalla de Las Navas de Tolosa 1212 juntament amb…

Acomplí diverses missions diplomàtiques prop de Joan II de Catalunya-Aragó, abans del trencament d’aquest amb la generalitat de Catalunya Membre del Trentenari, el 1462, en ésser declarat el rei “enemic de la terra”, pel fet d’haver-se establert a Balaguer, fou nomenat capità de la bandera de Barcelona, acompanyat de consellers, entre els quals el seu fill Joan Bernat de Marimon La host fou derrotada per les forces del rei a Rubinat , mentre ell era a Tàrrega i, morts els capitans, els diputats li encomanaren el govern de tot l’exèrcit fins a llur nova provisió Atacat de nou a…

El 1456 fou nomenat abat de Sant Joan, càrrec que tingué fins a la mort El 1461 era diputat per Catalunya i ambaixador de la generalitat per reclamar a Joan II la llibertat del príncep de Viana Tanmateix, després d’ésser detingut uns quants mesos a Camprodon per la host del capitost remença Francesc Verntallat, fidel a Joan II 1463, es reconcilià amb el rei i defensà la vila de Sant Joan de les Abadesses contra els exèrcits francesos de Joan de Lorena 1468-69, i assistí igualment a Girona al palau del bisbe Margarit per organitzar la defensa de la ciutat 1469 És autor d’una…