Resultats de la cerca

Format a l’Acadèmia de Sant Carles, fou designat acadèmic de mèrit el 1777 El 1775, a Barcelona, guanyà amb Pere Pau Muntanya les oposicions a ajudant de director de l’escola de dibuix de la Junta de Comerç Treballà per a Erasme de Gònima decorà la seva casa del carrer del Carme i potser féu les grisalles de la torre de Sant Feliu de Llobregat Té obres a l’Acadèmia de Sant Jordi i a la de San Fernando

Pioner del surf a Catalunya, començà a practicar-lo a la platja de la Barceloneta el 1978 La seva afició pel surf el portà a viatjar a Sud-àfrica, Austràlia i Nova Zelanda Retornà a Catalunya, on seguí practicant aquest esport

Estudià a Charlottenburg Berlín, Barcelona i Madrid Es doctorà també en ciències exactes i físiques i fou professor de les universitats de Saragossa, Barcelona i Madrid S’especialitzà en ciències fisicomatemàtiques, publicà nombrosos articles sobre aquests temes i el 1909 llegí a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona una memòria destacada Emisión de radiaciones por cuerpos fijos o en movimiento També exercí una activitat pedagògica important Publicà articles en la Revista de la Academia de Ciencias , de Madrid, i en el butlletí de l’Institut de Ciències de…

Resident a Montevideo, des del 1785, el 1791 passà a treballar a la companyia de la Real Renta de Tabacos y Efectos Participà activament en la vida municipal de Montevideo els darrers anys del domini espanyol al Riu de la Plata Durant el mandat del governador de Montevideo, Pascual Ruíz Huidobro 1804-07, i per lluitar contra la invasió anglesa del general Beresford, es formaren dues companyies de milícies d’infanteria, i Jaume Illa, en qualitat de tinent, s’afegí espontàniament a la segona El 1808 fou designat…

Llicenciat en filosofia per la Universitat de Barcelona 1986, cursà un màster de gestió i direcció d’empreses a l’IESE 1993 Afiliat al PSC  1995, partit del qual en el període 2011-16 fou coordinador de grup al ple municipal de Barcelona, i des del 2016 secretari d’organització La seva trajectòria en l’administració pública comprèn el període 1995-2005 com a alcalde de la Roca del Vallès, la direcció general de Gestió d’Infraestructures del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya 2005-09 en l’última etapa de…

Llicenciat en psicologia, especialitat de psicologia clínica, per la Universitat de Barcelona, com a dramaturg es formà tant en seminaris i cursos com en el teatre amateur i universitari El 1995 publicà Tiempo de ensayo , obra amb la qual guanyà el premi SGAE de teatre i que el 1996 aparegué en català amb el nom de Cansalada cancellada El 1999 estrenà aquesta obra amb la companyia Magma Teatre, fundada per ell juntament amb Marta Guzmán i Robert Torres el 1998 amb motiu de l’estrena de la seva obra  Magma premi Born de teatre 1997 La…

Estudià dret a Barcelona Collaborà en diversos diaris de caràcter tradicionalista, i publicà Gerona histórico-monumental 1853, Fueros de Cataluña 1870, etc Fou membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, i cronista honorari de Girona

Debutà el 1911 al Teatre Gran Via de Barcelona en el paper de Mario Cavaradossi a Tosca , de G Puccini Actuà en diversos teatres de l’Estat espanyol tot interpretant òpera i sarsuela El 1916 participà en l’estrena de Tassarba , d’Enric Morera, al Gran Teatre del Liceu Morí prematurament

Vida Descobrí el cinema gràcies a la seva amistat amb Lluís Josep Comeron, tot i que abans ja havia participat en el curt amateur El secreto de las horas 1952, Joan Pruna Conjuntament iniciaren una prolífica trajectòria com a guionistes, primer vinculada a films de caràcter polític o religiós, com ara La legión del silencio 1955, José Antonio Nieves Conde i José María Forqué i El frente infinito 1956, Pere Lazaga, i després al realitzador Juli Coll La cárcel de cristal 1956 Distrito Quinto 1957 i El traje de oro 1959 Socis de la productora…

En 1485-96 féu, junt amb PMagnies, MCasas, A Rams i JSaranyana, el retaule de Sant Joan de les Abadesses A la parròquia de Tiana hi havia una imatge de sant Cebrià, de la seva mà, procedent d’un retaule Vers el 1497 acabà el cor de l’església dels mercedaris de Palma El seu estil se situa entre el Renaixement i el gòtic germànic