Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Antonio Arbiol y Díez
Literatura
Cristianisme
Franciscà i escriptor aragonès.
Defensà María de Agreda, però atacà tant els illuminats com Miguel de Molinos són trenta-tres les seves obres publicades sobre diversos temes teològics, però especialment ascètics i místics illuminisme
Ignác József Martinovics
Història
Política
Polític hongarès.
Exclaustrat del convent franciscà de Szászvár, d’on havia estat superior, viatjà per Europa amb el comte Potocki A París tractà Priestley i Condorcet, i s’adherí a les idees democràtiques de Rousseau Membre de la lògia dels illuminats, publicà pamflets revolucionaris i, fent-li costat el govern jacobí francès, organitzà una conjuració per enderrocar l’absolutisme a Hongria Detingut a Viena 1794, fou decapitat amb sis companys més
Narciso Tomé
Arquitectura
Escultura
Arquitecte i escultor castellà.
Collaborà amb el seu pare, Antonio Tomé, i amb el seu germà Diego Tomé en la façana de la Universitat de Valladolid 1715 Nomenat mestre d’obres de la catedral de Toledo el 1721, és autor del Transparent 1721-23 del deambulatori, la seva obra més important, notable escenografia d’àngels, núvols i raigs de llum presidits per una representació de la Santa Cena, i illuminats mitjançant una llanterna oberta a la volta de la girola És també autor del retaule major de la catedral de Lleó actualment installat al convent de les caputxines d’aquesta ciutat
Wilhelm Neuss
Art
Cristianisme
Historiador de l’art i de l’Església alemany.
Professor a la Universitat de Bonn, dedicà una bona part de la seva activitat a estudis hispànics, en especial a manuscrits illuminats, com per exemple les miniatures del comentari de Beat a l' Apocalipsi És remarcable la seva tesi 1913 sobre la illustració de les dues bíblies catalanes del s XI, dites de Ripoll i de Rodes publicada el 1922, les quals s’han de considerar com a arrels d’inspiració de l' Apocalipsi d’Albrecht Dürer 1931 i 1951 Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans 1947 Dirigí, juntament amb HFincke, GSchreiber, JVincke i JVives, les Spanische Forschungen de…
Guillem J. Guillén i Garcia
Cinematografia
Enginyer industrial i científic.
Vida Versàtil en l’exercici de la seva professió, inventà diferents aparells i fundà, dirigí i collaborà en diverses publicacions científiques, i també escriví nombrosos estudis El 1907 publicà un ampli treball, Aplicaciones de las ondas hertziana "Revista Tecnológico-Industrial", tema en el qual fou un veritable expert i innovador El mateix any publicà Transmisión de dibujos y fotografías con la telegrafía sin hilos "Revista Minera, Metalúrgica y de Ingeniería" i inventà uns aparells per a transmetre dibuixos i fotografies emprant dues estacions de telegrafia sense fils, mecanisme que…
Fadrique Enríquez y de Velasco
Història
Comte de Mòdica i d’Osona, vescomte de Cabrera i de Bas pel seu matrimoni amb Anna I de Cabrera, tercer comte de Melgar i almirall de Castella, per herència del seu pare Alfonso Enríquez y de Quiñones.
El 1487 comandà la flota que blocà el port de Màlaga i en forçà la rendició El 1495 acompanyà, amb 120 vaixells, la infanta Joana en el viatge per al casament d’aquesta amb l’arxiduc Felip d’Àustria A les corts de Valladolid del 1518 combaté la proclamació de Carles com a rei mentre visqués la seva mare Joana I No fou present, a Barcelona, a la cerimònia de la imposició del Toisó d’Or, que li havia estat concedit 1520 i, desenganyat per la partença de Carles a Alemanya, es retirà al vescomtat de Cabrera Amb tot, el 1520 fou nomenat, juntament amb el conestable Íñigo Fernández de Velasco,…
Juan de Ribera
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i alt funcionari reial.
Fill natural del duc d’Alcalá i marquès de Tarifa Pedro Afán Enríquez de Ribera y Portocarrero i de Teresa de los Pinelos Tonsurat el 1534, el 1544 passà a Salamanca, on cursà cànons, arts i teologia fins el 1561 Sotsdiaca i probablement ja sacerdot el 1557, fou elegit bisbe de Badajoz el 1562 malgrat no tenir encara l’edat canònica Fou amic de Luis de Granada i sostingué una llarga correspondència amb Carlo Borromeo sobre el sistema d’aplicació de la reforma tridentina Residí escrupolosament a la diòcesi i propugnà el concili provincial de Compostella el 1565, la reforma…
Teresa de Jesús
Fragment autògraf de la introducció a l'autobiografia de Teresa de Jesús
© Fototeca.cat
Literatura
Cristianisme
Nom de religió de Teresa de Cepeda y Ahumada, escriptora mística castellana.
Descendent, per la banda paterna, de jueus conversos, fou, de petita, molt afeccionada a la lectura de vides de sants i de llibres de cavalleries i posseí, sempre, una gran capacitat d’assimilació de tot allò que llegia El 1531 estigué interna al monestir de Santa María de Gracia d’Àvila i el 1535 entrà al convent carmelità de La Encarnación, de la mateixa ciutat Poc després tingué una greu malaltia, que li durà uns quatre anys, i estigué a punt de morir De bell nou a La Encarnación, es proposà de reformar l’orde del Carmel — mitigat el 1432 per Urbà IV — , a fi de fer-lo retornar a l’antic…
Jaume Ferrer de Blanes

Jaume Ferrer de Blanes ensenyant un infant Colom (escultura del monument a Colom de Barcelona)
© Fototeca.cat
Economia
Geografia
Literatura
Procurador reial i nobiliari, cosmògraf, lapidari, mercader i escriptor.
De família blanenca, de ben jove marxà de Vidreres a Nàpols, on entrà al servei del rei Ferran I bastard d’Alfons IV el Magnànim Entre el 1466 i el 1480 hi ha nombroses cèdules de la Tresoreria Reial del Regne de Nàpols en què apareix citat com a procurador del rei en el pagament de despeses per raó de compra de vitualles, de pagaments a soldats i mariners, de trasllats d’artilleria i cavalls amb finalitats bèlliques derivades de la guerra contra Joan II 1462-72 i, també, per raó de despeses d’empreses diplomàtiques i de representació Fou missatger entre, Alexandria i Nàpols, de les cartes…
Josep Gudiol i Cunill
Historiografia catalana
Historiador de l’art, arqueòleg i museòleg.
Vida i obra Prevere El 1885 ingressà en el Seminari de Vic i fou ordenat de sacerdot el 1896 Participà en la formació del Museu Episcopal de Vic, inaugurat el 1891, any en què el bisbe Josep Morgades l’envià a collaborar amb els directors Antoni Espona i de Nuix i Josep Serra i Campdelacreu en les tasques de catalogació i collocació de les peces Morgades també l’envià a Roma 1894, juntament amb altres dos seminaristes, per fer un viatge d’estudis i iniciar-se en l’arqueologia cristiana, disciplina de la qual se’l considera fundador a Catalunya Un cop retornat, s’incorporà com a bibliotecari a…