Resultats de la cerca

Deixeble de JReynolds, en fou un seguidor en l’art del retrat La seva estada a Roma 1777-80 li donà un important bagatge per a la realització de les seves pintures d’història, gairebé totes illustrant obres de WShakespeare, destinades a la Boydell’s Shakespeare Gallery de Londres Com a historiador de l’art publicà Life of Sir Joshua Reynolds 1813 i Life of Titien 1830, entre altres obres

De formació i instint plenament realista, conreà aviat els temes simbolistes, influït per Baudelaire, al satanisme del qual donà forma plàstica Installat a París, bé que féu algun oli La mort al ball , 1865-75, Rijksmuseum Kröller-Müller, Otterlo, conreà quasi exclusivament el gravat, illustrant obres literàries Les diaboliques , de Barbey d’Aurevilly 1879, Le vice suprême , de Péladan 1883, Les sataniques 1883, La Grande Lyre , de Mallarmé 1887 Malgrat illustrar els grans autors del simbolisme, el seu estil no fou simbolista, sinó totalment naturalista, i de vegades caigué en la vulgaritat…

Ordenat de sacerdot 1833, es traslladà a Roma, de primer com a capellà del cementiri teutònic, i més tard adscrit al Collegi Prelatici dels Protonotaris Apostòlics, del qual esdevingué degà Dedicat gairebé completament a l’estudi de l’arqueologia cristiana, hi projectà la seva considerable erudició litúrgica i contribuí a mantenir-la sobre bases científiques, com a Prinzipienfragen der christlichen Archäologie ‘Fonaments de l’arqueologia cristiana’, 1890, i a prestigiar-la tot illustrant-ne amb agudesa els monuments, com a Die Malerein der Katakomben Roms ‘Les pintures de les catacumbes de…

Deixeble dels coneguts pintors Ricard i Antoni Cervetó i de Ferran Arasa Durant la Guerra Civil treballà com a cronista gràfic Cursà estudis d’art a les escoles de Belles Arts de Barcelona i Madrid El 1948 concorregué al gran premi de Belles Arts d’Espanya a Roma, ciutat on visqué durant quatre anys després de guanyar el guardó de paisatge del 1949 obtingué la Medalla Nacional per la seva pintura Trastevere 1952 El 1955 emigrà als Estats Units, on, després de familiaritzar-se amb el món artístic, durant dos anys feu diverses exposicions Tot seguit recorregué diversos països de l’Amèrica…

S'inicià professionalment a la seva ciutat natal al final de la dècada dels anys seixanta Des d’aleshores ha collaborat en un gran nombre de publicacions periòdiques, tant de la premsa generalista Diario de Lérida , Oriflama , Grama , Diario de Barcelona , Mundo Diario , Canigó , El Viejo Topo , Avui , La Vanguardia i El Periódico com en publicacions d’humor i còmics Patufet , TBO , El Papus , El Jueves , Rambla , Más Madera i Fluide Glacial Fou també fundador i collaborador en diverses revistes de còmics i humor, entre les quals cal citar Butifarra 1975-78 Ha publicat diversos àlbums de…

De formació autodidàctica, començà a publicar regularment a la fi de la dècada de 1940, illustrant historietes en revistes i novelles L’any 1950 conegué el guionista René Goscinny , amb qui collaborà en diverses creacions, de les quals sobresurt el personatge de l’indi Oumpah-pah, les aventures del qual es publicaren en 1952-62 a la revista Tintin El 1959 crearen el personatge d’ Astèrix , al qual afegiren el seu company Obèlix, la primera aventura dels quals aparegué a la revista Pilote  l’octubre d’aquest any, amb un èxit extraordinari El primer àlbum Astérix le Gaulois es publicà l’…

Vida Compaginà els estudis a l’Institut del Teatre de Barcelona i diversos cursets d’interpretació amb Adriana Innocenti i Philip Goulier amb petits treballs publicitaris, televisius –com la sèrie La granja 1989-90, Lluís Maria Güell– i de figurant al teatre Lliure La seva primera aparició en cinema fou en el curt Potser no sigui massa tard 1988, Txerra Cirbián, però hagué d’esperar fins al càsting de Jamón, jamón 1992 perquè Josep Joan Bigas Luna li donés el paper protagonista, que compartí amb Penélope Cruz i Javier Bardem Després participà en Mi hermando del alma 1993, Mariano Barroso…