Resultats de la cerca

La seva vida plena d’aventures i d’intrigues polítiques li reportà sis anys de presó a Constantinoble, on escriví una sèrie de poemes coneguts per Rumyyat ‘Bizantins’, de profunda inflexió sentimental, en contrast amb la resta de la seva poesia, molt harmoniosa però freda, que el situa en la línia neoclàssica del primer període abbàssida

Fou cofundador del Club Natació Barcelona i intervingué en el primer partit oficial jugat a la platja de la Barceloneta al juliol del 1908 D’aleshores ençà participà en tots els festivals celebrats pel club fins a la trobada CN Barcelona-Herculis de Mònaco, celebrada al juliol del 1914 i que marcà un punt d’inflexió per a futures activitats internacionals

Representant de l’escola clàssica, les seves aportacions des de la càtedra d’Oxford creada el 1825 constituïren les bases d’inflexió cap al marginalisme Rebutjà la concepció ricardiana del valor-treball exposant la teoria de l’abstenció, com a justificació dels beneficis perquè la disponibilitat de béns de capital pressuposa el sacrifici de no haver consumit totes les disponibilitats en un moment determinat Publicà Three Lectures on the Value of Money 1829 i Outline of the Science of Political Economy 1836

Estudià a Dresden i a Berlín, on fou alumne de Heinrich Tessenow i de Hans Poelzig S'especialitzà en aspectes del procés d’industrialització dels elements de l’edifici Installat als EUA, el 1941 s’associà amb Walter Gropius i crearen la General Panel Corporation per a la producció d’elements prefabricats per a la construcció, en especial tubs d’acer Cal significar, entre les seves obres, la construcció d’hangars 1950-53 prefabricats Fou professor a l’Illinois Institute of Technology, de Chicago 1950, i a partir del 1964, director de la Building Research Division de la Universitat de Los…

Fou infant del cor sota la direcció del seu cosí Samuel Friedrich Capricornus Quan aquest morí, fou mestre de capella a la cort de Baden-Durlach 1666-82, i posteriorment, de la Barfüsserkirche 1682-92 Després d’un any com a tenor a Weimar, el 1695 arribà a ser vicemestre de capella de la cort i des del 1697 també fou director del teatre de l’Òpera A més de la seva pròpia música, interpretava la de compositors com WC Briegel i JP Krieger Strattner fou un prolífic autor de música religiosa, especialment de cantates i himnes En destaca l’edició de la collecció d’himnes de Joachim Neander La seva…

Destinat pels seus pares a fer de rellotger, treballà en aquest ofici durant vuit anys sense obtenir gaires èxits econòmics, cosa que el feu decidir a entrar al taller d’arquets patern, on al cap de poc destacà per la seva gran habilitat Provà gran quantitat de fustes per a fer els arcs i, com que no podia adquirir-ne d’exòtiques i cares, començà a fabricar-los amb totes les menes de fusta que li venien a les mans Es dedicà a estudiar les imperfeccions dels arcs existents per millorar-ne el balanç, la força i la corba, ajudat per violinistes de renom que provaven les seves peces Continuà la…

Educat a Londres, al principi dels anys quaranta es desplaçà als Estats Units Estudià musicologia a les universitats de Nova York i Princeton, i hi obtingué els doctorats respectius el 1943 i el 1950 Fou professor en diverses universitats americanes, entre les quals la de Califòrnia a Berkeley, on també fou catedràtic de musicologia 1960-63 Principal figura de la generació successora dels fundadors de la musicologia nord-americana, destacà per les seves aportacions a la recerca amb el seu estil de crítica enèrgica i la seva prosa flexible El seu primer llibre, Opera as Drama Nova York, 1956,…

Es formà a Nàpols amb L Leo i F Durante En aquesta ciutat estrenà òperes com La Beatrice 1740 i L’amore ingegnoso 1745 Els anys 1746 i 1747 residí a Palermo, on compongué la primera opera seria , Artaserse L’any següent fou mestre de capella a l' Ospedale degli Incurabili de Venècia, on compongué diversos motets i l’oratori Christus a morte quaesitus et in Calvario inventus per a l’esmentada institució L’òpera Bertoldo, Bertoldino e Cacasenno , amb llibret de Goldoni i estrenada a Venècia el 1748, fou un punt d’inflexió important per a Ciampi, ja que es representà en altres…

Es formà al Conservatori Grossmann i amb F Pazofskij Posteriorment, el 1942 ingressà a l’Acadèmia de Música de Viena, on estudià piano amb Bruno Seidlhofer i teoria i composició amb Joseph Marx El 1946 guanyà el primer premi del Concurs de Ginebra, fet que li comportà l’inici d’una important trajectòria internacional, amb una fita destacada en el debut, l’any 1950, al Carnegie Hall de Nova York L’any 1962 renuncià en part al concertisme i es dedicà a la composició, fet que marcà un punt d’inflexió en la seva carrera Atret cada vegada més pel jazz , inicià una nova etapa en la…

Estudià al Conservatori de Lodz amb K Sikorski i S Szpinalski Després anà a París a perfeccionar-se amb N Boulanger i L Lévy 1947-48 Durant el període 1948-52 es prodigà com a concertista de piano El 1949 fundà amb T Baird i J Krenz el Grup-49, a semblança del Grup dels Sis Si bé començà amb composicions de caràcter agradable i provocatiu, a partir del 1957 adoptà una actitud més seriosa i explorà en profunditat les noves tècniques de composició De la primera etapa destaquen dues simfonies 1952 i 1953, la Suite per a 4 trombons o la Sinfonietta , que marcà el punt d’inflexió La…