Resultats de la cerca

Aparegué després en films famosos del seu germà Shoulder Arms, A Dog's Life, Pay Day, The Pilgrim i treballà com a protagonista còmic The Better'Ole , de Charles Riessner, 1926 Amb l’arribada del cinema sonor es retirà

El 1549 es traslladà a Múrcia, però retornà a València, gràcies a la subvenció que li fou oferta pels jurats es féu veí de València i obrí una llibreria El 1552 pensà d’establir-se a Alcalá, on obrí una nova impremta, que, tanmateix, abandonà aviat, a causa dels nous oferiments dels jurats valencians per a retenir-lo a la ciutat Publicà des dels Furs 1545, 1555 i les Constitutiones de la seu 1546 fins a texts universitaris de Francesc Joan Mas, de Pere Joan Nunyes, l’edició catalana de la Crònica de Beuter 1538 i les Apologiae d’Anyes La seva vídua, Jerònima Galès , continuà la impremta, sola…

Anà a Anglaterra el 1810 fou deixeble de BWest i TLawrence El 1838 s’installà definitivament a Filadèlfia Pintà nombrosos retrats Washington, Jefferson, La Fayette , etc, una gran part dels quals són en museus dels EUA

Inicià els estudis musicals a la capital d’Estònia i completà la seva formació a Sant Petersburg amb Evgeni Mravinski A divuit anys inicià la seva carrera professional i el 1963 fou nomenat director de l’Òpera de Tallinn La seva presentació internacional tingué lloc el 1978 al Metropolitan Opera House de Nova York El 1980 emigrà als EUA, on inicià la seva collaboració amb les orquestres nord-americanes Des del 1990 és titular de l’Orquestra Simfònica de Detroit Ha enregistrat més de dos-cents discs amb un impressionant repertori, en el qual destaquen els…

Inicià estudis musicals al Vendrell amb C Casals i posteriorment ingresà a l’Escolania de Montserrat El 1893, després d’abandonar el monestir, seguí estudis de piano amb JB Pellicer Inicià la seva activitat professional com a organista a la parròquia de Santa Anna Exercí com a professor auxiliar de piano a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Posteriorment es traslladà a París, i allà inicià la carrera de concertista Des del 1906 acompanyà Pau Casals en diferents ocasions al llarg de gires per Europa i Amèrica Alguna font el situa a l’Amèrica del…

El 1830 inicià la colonització de l’Austràlia Meridional, a base de vendre petites parcelles de terra a preus elevats, per tal de fixar-hi els colons i alhora acumular capital que atragués més immigració L’especulació el féu fracassar, i orientà aquella àrea cap a la ramaderia Passà aleshores a Nova Zelanda i n'inicià la colonització 1837

Inicià els seus estudis als set anys al conservatori de Niça, i el 1942 tocà per primera vegada en públic El 1949 perfeccionà la seva tècnica amb Georges Enescu i el 1950 inicià la seva carrera internacional amb el pianista Pierre Barbizet El 1964 començà a collaborar amb Herbert von Karajan, amb qui enregistrà els concerts de Beethoven, Brahms, Čajkovskij i Sibelius

Fill de Robert Giscart, duc de Pulla Fou cap de les forces normandes de la primera croada Després d’assolir la victòria en el difícil setge d’Antioquia 1097, es proclamà deslliurat del vassallatge a l’emperador i inicià l’expansió del principat d’Antioquia, però fou derrotat pels turcs 1104 El 1107 inicià una lluita contra l’Imperi Bizantí, sense èxit Morí retirat a les seves possessions de la Pulla

Vida i obra Mantingué la relació establerta a Barcelona, plasmada en els epistolaris, amb diversos condeixebles, sobretot amb Antoni Rubió i Lluch, i amb els professors Francesc Xavier Llorens i Barba, Joaquim Rubió i Ors i Manuel Milà i Fontanals, que el feu destinatari pòstum del seu arxiu personal, com Josep M Quadrado, amb qui feu coneixença a Mallorca Valorà públicament el nou ús literari de la llengua catalana i més concretament la qualitat literària de l’obra de poetes com Verdaguer i de narradors com Oller És de destacar el seu discurs de gràcies als Jocs…

Inicià la seva tasca literària amb els relats de Cada vida en su ojo 1967, seguits per Las maniobras 1968, Las causas supremas 1969, Premio Nacional de Novela de Colòmbia, La orilla ausente 1972, recull de contes, i Los desheredados 1973 Amb el Tejemaneje 1975, inicia una nova forma de caracterització dels personatges Sin nada entre las manos 1976 és un gran retaule de tipus humans que commou per la penetrant observació, plena d’humanitat, amb què són tractats