Resultats de la cerca
Es mostren 400 resultats
Antoni Maria Sbert i Massanet
Història
Polític.
Líder de moviments estudiantils durant la Dictadura de Primo de Rivera, pel maig del 1925 fou expulsat de l’Escola d’Enginyers Agrònoms de Madrid i confinat a Conca Organitzà i presidí 1928 la Federación Universitaria Escolar de Madrid FUE, i posteriorment 1929, el seu organisme aglutinador, el Comitè Pro Unió Federal d’Estudiants Hispans La seva detenció pel març del 1929 i la seva expulsió de la universitat provocaren greus aldarulls universitaris Confinat a Mallorca, el 1930, a la caiguda de la Dictadura, fou alliberat i estudià ciències polítiques Membre fundador d’Esquerra Republicana de…
Jordi Casassas i Ymbert

Jordi Casassas i Ymbert
© CRAI de la Universitat de Barcelona
Historiografia
Historiador.
Feu els estudis de llicenciatura i doctorat 1977 a la Universitat de Barcelona, de la qual des del 1990 és catedràtic d’història contemporània i director del departament homònim Fou codirector de la Biblioteca dels Clàssics del Nacionalisme Català Ha estat un dels pioners de les recerques en història cultural contemporània a Catalunya, la qual cosa el portà a fundar, el 1991, el Grup d’Estudi d’Història de la Cultura i dels Intellectuals La seva obra s’ha centrat en l’estudi del món intellectual català des del segle XIX fins a la Guerra Civil Espanyola Ha publicat una amplíssima bibliografia…
Benvenist de la Cavalleria
Economia
Història
Financer jueu de Saragossa, documentat des del 1373 (en activitats privades), al servei de Pere III (1380-86) i de Martí I (1401-06), sempre a Aragó.
Protegí molts intellectuals jueus, entre els quals el poeta Šenlomó ben Měšullam de Piera, que fou preceptor dels seus fills
György Konrad
Literatura
Escriptor hongarès.
Estudià a la Universitat de Budapest i treballà d’infermer, de periodista i de sociòleg Amb el sociòleg István Szelény preparà el volum Els intellectuals i el poder 1969, a causa del qual fou detingut i, posteriorment, hagué d’abandonar el país Un dels principals intellectuals crítics amb les estructures de l’antiga Europa de l’Est, la seva obra assagística continuà a Antipolítica Meditacions a Europa Central 1980, La malenconia de renéixer 1991, Inventari canviant 1996, The Invisible Voice Meditations on Jewish Themes 2000 i A Guest in My Own Country A Hungarian Life 2003, entre d’altres…
Abū-l-‘Abbās ibn Rašīq
Història
Governador d’afers civils i col·lector d’imposts a Mallorca durant el regnat de Muǧāhid de Dénia.
Notable mecenes, la seva època marca el gran desenvolupament literari de l’islam balear, que es convertí en refugi d’intellectuals peninsulars i orientals ibn al-Labbāna, el sicilià ibn Ḥamḍīs i, especialment, ibn Ḥazm
Josep Frank
Literatura catalana
Escriptor.
Fou professor de grec i de sard al liceu de l’Alguer Autor de poemes en català, mantingué correspondència amb intellectuals de Catalunya i collaborà en diverses revistes catalanes, especialment a La Ilustració Catalana 1880-94
Marquesa de Sable
Literatura francesa
Nom amb què és coneguda Madeleine de Souvré, escriptora francesa.
Molt admirada per les seves qualitats intellectuals i la seva bellesa, obrí un saló que fou freqüentat per personalitats com Mme de Sévigné, Mme de La Fayette, La Rochefoucauld i altres És autora d’unes Maximes 1678
Pere Josep Monés i Maury
Economia
Indià i mecenes.
El 1897 el papa Lleó XIII li concedí el títol de marquès vitalici de Casa-Maury Residí els darrers anys de la seva vida a París, on reunia al seu domicili un cenacle d’artistes i d’intellectuals
Nikolaj Konstantinovič Mikhajlovskij
Comunicació
Sociologia
Publicista, sociòleg i crític rus.
Com a teòric del moviment revolucionari dels narodniki populisme tingué una gran influència entre els intellectuals russos de l’època Enemic del determinisme històric, donà molta importància a l’"heroi” intellectual com a dirigent revolucionari de les masses
Joan Simó
Música
Organista, compositor, filòsof i teòleg català.
No consta on realitzà la seva formació musical Probablement esdevingué organista del monestir de Montserrat en l’època dels mestres Bernat Baretja i Joan Marc Baltasar Saldoni l’esmenta en dos textos genèrics, però molt lau datoris, que versen sobre les excellències musicals i intellectuals de Joan Simó
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina